Diferència entre les revisions de "Chimo Lanuza i Ortuño"

Revisió de 11:51 3 abr 2019

Chimo Lanuza, escritor valencià

Chimo Lanuza en un premi

Chimo Lanuza i Ortuño és un filòlec, sociollingüíste i escritor valencià.

Resenyes biogràfiques

Va nàixer en Altea en 1957, pero es va traslladar a La Vila de chicotet, on va passar la seua infancia. Llicenciat en Filològia Hispànica per l'Universitat de Valéncia - Estudi General, és professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat, entitat en la qué manté una permanent colaboració.

Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana va ser membre de la Secció de llengua i lliteratura valencianes de la mateixa. Chimo Lanuza va ser un dels filòlecs que varen participar en la codificació de l'idioma valencià a través de les Normes d'El Puig en 1979.

Sempre ha estat relacionat en l'ambient intelectual valencianiste, conferenciant i articuliste incansable. Es va dedicar inicialment a l'investigació de la llengua valenciana, sent autor d'estudis i treballs de gramàtica, de sociolingüística, de rondallística (contes típics valencians)...

Té una destacada producció lliterària, que goja de reconeiximent en el seu àmbit i, en la que ha conseguit distints premis tant en poesia com en narrativa.

Càrrecs

Fon membre de la Comissió Mixta de Billingüisme i de tres de les seues subcomissions per el desenroll del Real Decret 2003/1979 (1981-1982).
Fon membre de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Director de la Secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. 1980 i 1985.
Ponent en el I Congrés de la llengua valenciana. Elig, 1985.
Director General de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), 1996-1999.

Política

Lanuza ha participat en els dos partits valencianistes de referència de les últimes décades aixina fon membre electe del Consell Nacional d'Unió Valenciana i en les eleccions de 2007 anà com a independent en la llista de Coalició Valenciana en la ciutat de Valéncia.

Premis

Premi Maulet de Jovens Nacionalistes (JUV).
Medalla d'Or del centenari de Lo Rat Penat en reconeiximent a la trayectòria valencianista i a la llavor desenrollada en la dita associació.
Premi Fadrí de Castelló concedit per l'associació Cardona i Vives de Castelló.
Mestre en Gai Saber per Lo Rat Penat.
Premi Llealtat del Grup d'Acció Valencianista.
Palma Dorada a la llavor valencianista, concedida pel Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia". Elig, 2001.

Obres

Libres publicats

Conte contat. Rondallística. Nova Valéncia.Valéncia 1989. (Coautor)
Diccionari valencià-castella / Castella-valencià per a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Lexicografia. Del Senia al Segura. Valéncia 1992. (Coautor)
Enkara. Poesia. Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. 1994
Eufemismes. Poesia. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1998.
Gramàtica de la llengua valenciana. Llingüistica. Quatre edicions: 1980, 1982, 1987 i 1997. (Coautor)
Lletania. Novela. L’Oronella. Valéncia 1997
Oracio causal. Novela. Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. Valéncia 1997.
Paraules i adeu. Poesia. Lo Rat Penat. Valéncia 1994.
Solage alfabetic d'amor. Poesia. Aitana Editorial. Altea 1998.

Estudis llingüístics i llengua valenciana

Socioobstaculs de la llengua valenciana. Ed. ABV.
Valencià, ¿llengua o dialecte?. Ensaig. Lo Rat Penat. 1983, 1994
Ha participat en diferents numeros de la Serie filologica de la RACV (Ortografia de la llengua valenciana, L’articul i la preposicio “en”), en la Revista de Filologia Valenciana i en Cresol (5, 9 i 15) i Cresol Lliterari (1 i 5).
Participà en el I i II Congrés de la llengua valenciana.

Quan yo muiga, germans,

sagelleu-me els llavis

en un bes d'infinit blau;

al pit,

un recort de la dona i els fills

també, ¿per que no?, un atre de Marilyn

i entre les mans vullc empomar

un pomell de paraules

¡de tantes paraules

escrites des del silenci!:

per a sempre la pau,

l’et vullc, la patria,

del cantic la rabia,

del puc un pam.

M’endure, germans,

en mi i per a sempre el bes

i a vosatres vos vullc deixar

l’herencia inevitable del ser

(que, si som, hem d'estar

i, si estem, nos serem)

-feu conte d'ells-,

l’espai

que ocupava i m’ocupava la pell,

l’herencia acaramullada,

una estrela blanca sobre el blau:

les paraules, el temps,

l’esperança, la fe,

el desig de llibertat

i el desig de ser dignes de ser,

de ser i mereixer

meritoriament valencians.

Bibliografia

Martinez Roda, Federico (2006). La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu nonagèsim aniversari. Valéncia. ISBN 84-96068-81-1.

Enllaços externs

@@ Llínea 33: / Llínea 33: @@
 * Conte contat. Rondallística. Nova Valéncia.[[ Valéncia]] [[1989]]. (Coautor)
 * Diccionari valencià-castella / Castella-valencià per a la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. Lexicografia. [[Del Senia al Segura]]. [[Valéncia]] [[1992]]. (Coautor)
-* Enkara. Poesia. [[Associació d’Escritors en Llengua Valenciana]]. [[1994]]
+* Enkara. Poesia. [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]]. [[1994]]
 * Eufemismes. Poesia. [[Ajuntament de Valéncia]]. [[Valéncia]] [[1998]].
 * Gramàtica de la [[llengua valenciana]]. Llingüistica. Quatre edicions: [[1980]], [[1982]], [[1987]] i [[1997]]. (Coautor)
 * Lletania. Novela. L’Oronella. [[Valéncia]] [[1997]]
-* Oracio causal. Novela. [[Associació d’Escritors en Llengua Valenciana]]. [[Valéncia]] [[1997]].
+* Oracio causal. Novela. [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]]. [[Valéncia]] [[1997]].
 * Paraules i adeu. Poesia. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]] [[1994]].
-* Solage alfabetic d’amor. Poesia. Aitana Editorial. [[Altea]] [[1998]].
+* Solage alfabetic d'amor. Poesia. Aitana Editorial. [[Altea]] [[1998]].
 '''Estudis llingüístics i [[llengua valenciana]] '''
@@ Llínea 51: / Llínea 51: @@
 sagelleu-me els llavis
-en un bes d’infinit blau;
+en un bes d'infinit blau;
 al pit,
@@ Llínea 85: / Llínea 85: @@
 l’herencia inevitable del ser
-(que, si som, hem d’estar
+(que, si som, hem d'estar
 i, si estem, nos serem)
--feu conte d’ells-,
+-feu conte d'ells-,
 l’espai