Diferència entre les revisions de "Dialectes del valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 55: Llínea 55:
  
 
* GIMENO JUAN, M. (1993) ''El parlar apichat de la comarca de l'Horta de Valencia'', Valéncia. Lo Rat Penat.
 
* GIMENO JUAN, M. (1993) ''El parlar apichat de la comarca de l'Horta de Valencia'', Valéncia. Lo Rat Penat.
* GIMENO JUAN, M. (1996) ''Introduccio a la dialectologia. Els dialectes valencians'', Valéncia.  Colecció: Quarderns de divulgació nº 7. Lo Rat Penat.
+
* GIMENO JUAN, M. (1996) ''Introduccio a la dialectologia. Els dialectes valencians'', Valéncia.  Colecció: Quaderns de divulgació nº 7. Lo Rat Penat.
 
* LÓPEZ I VERDEJO, V. (2003) ''El parlar de l'horta de Valéncia dins del dialecte apichat'' Valéncia. Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
 
* LÓPEZ I VERDEJO, V. (2003) ''El parlar de l'horta de Valéncia dins del dialecte apichat'' Valéncia. Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
  

Revisió de 21:07 31 ago 2018

Archiu:Dialectes del valencià.png
Dialectes del valencià
Dialectes del valencià segons el filolec valencià Manuel Gimeno en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.

La llengua valenciana té cinc dialectes:

  • El tortosí o valencià de transició.
  • El valencià castellonenc.
  • El valencià apichat.
  • El valencià meridional.
  • El valencià alacantí.

Valencià de Transició

El valencià de transició es parla en El Maestrat i en Els Ports.

  • Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
  • La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
  • Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
  • Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

Valencià castellonenc

El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de L'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:

  • -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
  • Neutralisació de la b/v.
  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
  • No pronunciació de la -r final.
  • Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).

Valencià Apichat

L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de Valéncia, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.

  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
  • L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
  • Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
  • Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
  • Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem

Valencià Meridional

El valencià meridional es parla en les comarques centrals i les comarques de la Ribera de la Comunitat Valenciana en les que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:

  • Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
  • El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"

Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.

Valencià Alacantí

L'alacantí es parla en les comarques del Sur de la Comunitat Valenciana i en el Carche. Té les següents característiques:

  • Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
  • Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
  • Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

Bibliografia

  • GIMENO JUAN, M. (1993) El parlar apichat de la comarca de l'Horta de Valencia, Valéncia. Lo Rat Penat.
  • GIMENO JUAN, M. (1996) Introduccio a la dialectologia. Els dialectes valencians, Valéncia. Colecció: Quaderns de divulgació nº 7. Lo Rat Penat.
  • LÓPEZ I VERDEJO, V. (2003) El parlar de l'horta de Valéncia dins del dialecte apichat Valéncia. Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Vínculs externs