Edat Moderna en la Comunitat Valenciana
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
En el matrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran el Catòlic de la Corona d'Aragó, tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, en 1479 els destins dels dos regnes s'unixen. L'auge de l'imperi hispànic (en el domini de mija Europa i el descobriment d'Amèrica) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).
Segle XV
El Regne de València va ser un dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la Corona d'Aragó durant els segles XV i XVI.
Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa (Sardenya, Sicília, Nàpols, etc.), i la creació de la Taula de Canvis (la primera borsa de valors de la història), durant el segle XIV el Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el Segle d'or valencià. Esta época coincidix, a més, en una explosió lliterària notable en valencià, sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el Renaiximent, en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, València era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa Aleixandre VI, d'ascendència valenciana, va otorgar la bulat fundacional de la Universitat de València.
En l'entronisació del castellà Fernando de Trastámara com a rei d'Aragó en 1412, els llaços entre les corones castellana i aragonesa van ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se la unió de les dos corones en el triumf en 1479 de Isabel I de Castella, casada en Fernando I d'Aragó, en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella van seguir en la seua identitat política i les seues corts. La unió d'abdós corones es va desfer després de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en Carlos I.
Segles XVI i XVII
L'arribada al poder de Carlos I d'Espanya en 1518 va donar lloc a importants conflictes socials com les regirades de les Germanías dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreyes i lloctinents.
Un atre problema important va ser la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de jueus (en 1492) i moriscs (en 1609) del Regne, la qual cosa va fer que la seua economia entrés en una greu crisi hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "tagarins"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels sefarditas. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de València (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nul·la integració en la societat i l'ajuda que procuraven als piratas berberiscos, que van estar assolant les costes valencianes fins a ben entrat el segle XVII, va ser una de les causes que van originar el decret de la expulsió dels moriscs, que es va complir amb gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es va quedar, arran d'això, pràcticament completament despoblat.
Els efectes de les Germanías, la reducció demogràfica després de les expulsions de les minories, els continus atacs turc-algerians contra la costa, i, en gran manera, la desviació de l'economia mundial cap a l'Atlàntic en detriment del comerç mediterràneu (arran del descobriment d'Amèrica), van ser desdibuixant el pes de la regió valenciana en el conjunt d'Espanya. D'altra banda, en consononcia amb l'augment de l'autoritarisme de la resta de les monarquies europees, es va produir tot el llarg dels segles XVI i XVII un progressiu reforçament del poder real; així, les aristocràtiques Corts forals valencianes van ser per última vegada convocades en 1645.
En el plànol cultural, destaca l'augment del prestigi del castellà, produint-se des de principis del segle XVI un abandó gairebé total del valencià com a llengua de cultura. Així, un dels escriptors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, Guillén de Castro, va anar un gran dramaturg en llengua castellana.
Siglo XVIII
A partir de 1680 tuvo lugar una revitalización de la economía valenciana. Sin embargo, fue parada por la Guerra de Sucesión Española que enfrentó a Felipe V de Borbón, ascendido al trono en 1701, con el archiduque Carlos de Austria, pretendiente también al trono español y cuyos partidarios se alzaron a su favor en 1705. El Reino de Valencia se pronunció mayoritariamente (salvo excepciones como Alicante, Jijona o Bañeres) a favor del pretendiente austriaco, por lo que la región fue escenario de numerosas operaciones militares: finalmente, tras la batalla de Almansa librada en 1707, Felipe V hizo efectivo su reinado sobre la región valenciana, favoreciendo a las ciudades y grupos sociales que se habían mantenido fieles. Siguiendo el modelo absolutista francés de Luis XIV, Felipe V desmanteló las estructuras del Reino de Valencia mediante los Decretos de Nueva Planta, integrándolas en un mismo modelo con las del reino de Castilla como, posteriormente, se realizó con las de los demás reinos de la Corona de Aragón. Las reformas borbónicas dividieron también el antiguo Reino de Valencia en trece gobernaciones o corregimientos: Morella, Peñíscola, Castellón, Valencia, Alcira, Cofrentes, Játiva, Montesa, Denia, Alcoy, Jijona, Alicante y Orihuela.
Durante el siglo XVIII la región mantuvo un crecimiento económico modesto pero constante, principalmente agrícola, extendiéndose la superficie de regadío (mediante la canalización de las aguas fluviales y la desecación de zonas pantanosas), roturándose zonas improductivas y abancalando las laderas de las montañas.
| ||||||||||||||||||||||
