Diferència entre les revisions de "Història econòmica de la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' desde ' a ' des de ')
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] desde l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada època.
+
L''''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] des de l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada época.
  
 
== Edat Antiga ==
 
== Edat Antiga ==
Llínea 5: Llínea 5:
  
 
=== Íbers ===
 
=== Íbers ===
Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblats per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de cereals, els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de cervesa. També les llegums eren importants.
+
Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblat per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de [[cereals]], els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de [[cervesa]]. També les [[llegum|llegums]] eren importants.
  
La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de llet. Els porcs només eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que cabres i ovelles serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i llana. Els cavalls serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atès que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, però no es conixen els tipos de barques que ampraven.
+
La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de [[llet]]. Els [[porc|porcs]] a soles eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que [[cabra|cabres]] i [[ovella|ovelles]] serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i [[llana]]. Els [[cavall|cavalls]] serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atés que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, pero no es conixen els tipos de barques que ampraven.
  
L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins les cases o a l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc però que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'espart i de la fusta, materials àmpliament utilisats pels ibers.
+
L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins de  les cases o en l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc pero que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'[[espart]] i de la [[fusta]], materials àmpliament utilisats pels ibers.
  
La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, vasos d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a ser pintades en vermell, tant geomètriques com figuratives.
+
La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, gots d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a estar pintades de [[roig]], tant geomètriques com figuratives.
  
El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans envasos de transport de productes alimentaris (vi, oli i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques al Llenguadoc-Rosselló, a Cartago i a Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, van constituir una gran part de les exportacions tenint en compte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten al segle IV aC, coincidint amb la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el coure i la plata.
+
El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans en gots de transport de productes alimentaris ([[vi]], [[oli]] i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, em Cartago i en Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, varen constituir una gran part de les exportacions tenint en conte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten en el sigle IV aC, coincidint en la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el [[coure]] i l'[[argent]].
  
En relació a la moneda, a finals del segle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual Sagunt. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran quantitat de moneda de plata.
+
En relació a la [[moneda]], a finals del sigle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual [[Sagunt]]. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran cantitat de moneda d'argent.
  
 
=== Romans ===
 
=== Romans ===
  
 
== Edat Mija ==
 
== Edat Mija ==
 +
 +
=== Visigots ===
 +
 +
=== Época musulmana ===
 +
 +
=== Regne de Valéncia ===
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 25: Llínea 31:
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 +
* Burns, Robert Ignatius (1975) ''Medieval Colonialism. Postcrusade Exploitation of Islamic Valencia'', Princeton University.
 +
* García Marsilla, Juan V (2002) ''Vivir a crédito en la Valencia medieval: De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio'', Valéncia: Universitat de Valéncia
 
* Giménez López, E. (1981) ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5139/1/RHM_02_15.pdf Alicante en el siglo XVIII. Economía de una ciudad portuaria en el antiguo régimen]'', Valencia: Institució «Alfons El Magnánim». Diputado Provincial  
 
* Giménez López, E. (1981) ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5139/1/RHM_02_15.pdf Alicante en el siglo XVIII. Economía de una ciudad portuaria en el antiguo régimen]'', Valencia: Institució «Alfons El Magnánim». Diputado Provincial  
 
* Mayordomo García-Chicote, Francisco (2002) ''La Taula de Canvis: Aportación a la historia de la contabilidad valenciana''. Valéncia: Universitat de Valéncia
 
* Mayordomo García-Chicote, Francisco (2002) ''La Taula de Canvis: Aportación a la historia de la contabilidad valenciana''. Valéncia: Universitat de Valéncia
Llínea 30: Llínea 38:
 
* Santamaría Arández, Alvaro (1966) ''Aportación al estudio de la economía de Valencia durante el siglo XV''., Valéncia: Diputació Provincial de Valéncia.
 
* Santamaría Arández, Alvaro (1966) ''Aportación al estudio de la economía de Valencia durante el siglo XV''., Valéncia: Diputació Provincial de Valéncia.
 
* [http://mayores.uji.es/blogs/antrop/2012/03/29/el-cooperativismo-agrario-en-la-ciudad-de-castellon/ El Cooperativismo agrario en la ciudad de Castellón]
 
* [http://mayores.uji.es/blogs/antrop/2012/03/29/el-cooperativismo-agrario-en-la-ciudad-de-castellon/ El Cooperativismo agrario en la ciudad de Castellón]
 
+
* Glick, Thomas F. (1988) ''Regadío y sociedad en la Valencia medieval'', Valencia: Del Cenia al Segura.
  
 
{{Regne de Valéncia}}
 
{{Regne de Valéncia}}
  
 
[[Categoria:Història econòmica de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Història econòmica de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 09:32 26 ago 2018

L'història econòmica de la Comunitat Valenciana és l'història de l'organisació econòmica de la Comunitat Valenciana des de l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada época.

Edat Antiga[editar | editar còdic]

Vore també: Edat Antiga en la Comunitat Valenciana

Íbers[editar | editar còdic]

Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblat per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de cereals, els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de cervesa. També les llegums eren importants.

La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de llet. Els porcs a soles eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que cabres i ovelles serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i llana. Els cavalls serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atés que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, pero no es conixen els tipos de barques que ampraven.

L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins de les cases o en l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc pero que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'espart i de la fusta, materials àmpliament utilisats pels ibers.

La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, gots d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a estar pintades de roig, tant geomètriques com figuratives.

El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans en gots de transport de productes alimentaris (vi, oli i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, em Cartago i en Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, varen constituir una gran part de les exportacions tenint en conte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten en el sigle IV aC, coincidint en la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el coure i l'argent.

En relació a la moneda, a finals del sigle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual Sagunt. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran cantitat de moneda d'argent.

Romans[editar | editar còdic]

Edat Mija[editar | editar còdic]

Visigots[editar | editar còdic]

Época musulmana[editar | editar còdic]

Regne de Valéncia[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Burns, Robert Ignatius (1975) Medieval Colonialism. Postcrusade Exploitation of Islamic Valencia, Princeton University.
  • García Marsilla, Juan V (2002) Vivir a crédito en la Valencia medieval: De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio, Valéncia: Universitat de Valéncia
  • Giménez López, E. (1981) Alicante en el siglo XVIII. Economía de una ciudad portuaria en el antiguo régimen, Valencia: Institució «Alfons El Magnánim». Diputado Provincial
  • Mayordomo García-Chicote, Francisco (2002) La Taula de Canvis: Aportación a la historia de la contabilidad valenciana. Valéncia: Universitat de Valéncia
  • Salvador, Emilia (1972) La economía valenciana en el siglo XVI: (Comercio de importación), Valéncia: Universidad de Valencia.
  • Santamaría Arández, Alvaro (1966) Aportación al estudio de la economía de Valencia durante el siglo XV., Valéncia: Diputació Provincial de Valéncia.
  • El Cooperativismo agrario en la ciudad de Castellón
  • Glick, Thomas F. (1988) Regadío y sociedad en la Valencia medieval, Valencia: Del Cenia al Segura.