Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{vegeu|llengua|valencià (postres)}}
 +
{{protegeix vandalisme anònim}}
 +
{{Lingüística catalana|Dialectes}}
 +
[[Fitxer:Mapa_dialectal_del_catal%C3%A0.png|thumb|300px|[[Dialectes del català]]]]
  
{{llengua|
+
El '''[[valencià]]''' és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al [[País Valencià]] la mateixa llengua que s'anomena oficialment [[llengua catalana|català]] a [[Catalunya]], les [[Illes Balears]], la [[Franja de Ponent]], la [[Catalunya Nord]], [[Andorra]] i l'[[Alguer]]. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals [[dialectes del català|variants dialectals]] de l'idioma (formant part del bloc occidental, a l'igual que la variant [[Català nord-occidental|nord-occidental]] i el [[Català tortosí| tortosí]]), juntament amb el [[català central]] i el [[català balear]].
|nom= Valencià
 
|nomnatiu=Valencià
 
|pronunciació=
 
|atresdenominacions=
 
|estats=[[Espanya]]
 
|regió=[[Comunitat Valenciana]] i [[El Carche]]
 
|parlants= 2 millons
 
|parlantsnatius= 1,3 millons
 
|parlantsnonatius= 0,7 millons
 
|rank= No està entre els 100 primers
 
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Valencià'''<br />
 
|nació=[[Comunitat Valenciana]]
 
|fontcolor=
 
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
 
|iso1=
 
|iso2=
 
|iso3=
 
|sil=
 
|mapa=[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|center]]
 
}}
 
El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.
 
  
== Orige de la Llengua Valenciana ==
+
El País Valencià compta amb l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ens oficial encarregat d'elaborar la normativa lingüística de la llengua des de la pròpia modalitat valenciana, juntament amb l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC). Aquest ens va ser creat per la [[Generalitat Valenciana]] el [[1998]] amb el consens majoritari de les [[Corts Valencianes]].
{{AP|Orige del valencià}}
 
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià (la que té més proves, fonts i la més coherent), este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (iberorromans) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències tant de la llengua aragonesa dels pobladors aragonesos, com de la que parlava el reduït percentage de pobladors catalans que minoritàriament poblaren el Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.
 
  
Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la llengua valenciana a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment hasda l'actualitat.
+
El valencià, dialectològicament parlant, no pot considerar-se un dialecte només enquadrat en el marc politicoadministratiu del País Valencià. El fet que els dialectes de la llengua catalana formen un [[continuum dialectal|continuum]] fa que molts dels trets valencians arriben més enllà de les [[terres de l'Ebre]] catalanes i aragoneses (catalanòfones), fins al [[Baix Camp]] i el [[Baix Cinca]].
  
La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el Regne de Valéncia fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà Jaume I, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que es una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que es una llengua incorrecta.
+
== Denominació i entitat ==
 +
{{VT|Denominacions de la llengua catalana}}
 +
Segons la llei de creació de l'AVL, el valencià: "forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia." Aquest reconeixement el té el valencià al País Valencià i el català a les [[Illes Balears]] i a [[Catalunya]], i el sistema lingüístic que conjuntament formen sol rebre acadèmicament el nom de ''llengua catalana''. L'ortografia de l'AVL es basa en les [[Normes de Castelló]], firmades el [[1932]], que es basaven en l'ortografia que ja es feia servir a Catalunya.  
  
Conforme a la '''teoria occitanista''', el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que quatre poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes.
+
El [[9 de febrer]] de [[2005]], l'AVL aprovà per unanimitat de tots els seus membres presents un dictamen conegut popularment com a "[http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/AcordsGenerals/NOMENTITAT.pdf Dictamen del Dimecres de Cendres]" en què s'estableixen els principis i criteris per a la denominació i l'entitat del valencià, considerant que "la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya (a excepció de la vall d'Aran, de llengua occitana) i de les Illes Balears i el [[Andorra|Principat d'Andorra]]. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]] (la [[Franja de Ponent|franja oriental aragonesa]], la ciutat sarda de l'[[Alguer]] i el [[Catalunya Nord|departament francés dels Pirineus Orientals]] a excepció de la comarca de la [[Fenolleda]], que és de llengua occitana)".  
  
== Extensió del Valencià ==
+
Aquest mateix dictamen també avala i justifica l'ús de la denominació de ''valencià'' tant per a tot el conjunt del domini de la llengua (''llengua valenciana''), com per a la modalitat dialectal parlada al País Valencià. A més a més, l'AVL considera que aquesta modalitat "té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic, i presenta unes característiques pròpies que l'AVL preservarà i potenciarà d'acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló". Per tant, l'AVL assumeix la unitat lingüística des d'un punt de vista del polimorfisme d'una llengua que té dues denominacions.
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]
 
  
La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].
+
== Història ==
 +
El [[català]] va ser implantat al [[País Valencià]] pels colons catalans que s'establiren en aquest territori arran de la [[Edat Mitjana al País Valencià|Conquesta]] feudal, duta a terme per [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] el Conqueridor. Aquests colons procedien de totes les regions de [[Catalunya]], i el fet que foren mínimament superiors en nombre als colons aragonesos explica que es parle català a la major part del País Valencià{{cal citació}}. A les [[comarca|comarques]] més properes a [[Aragó]], per contra, una mínima superioritat del nombre de colons aragonesos va fer que el [[castellà]] fora la llengua predominant{{cal citació}}. Una nova repoblació al [[segle XVII]], després de l'[[expulsió dels moriscos]] i majoritàriament amb castellans, va definir de parla castellana a la resta de comarques de l'interior que encara avui la parlen. Malgrat tot, el valencià ha estat històricament la llengua predominant i administrativa al País Valencià.
  
La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.
+
Fins fa poc es pensava que la primera referència documental de la utilització del terme ''valencià'' per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es trobava a la traducció del Valeri Màxim realitzada per [[Antoni Canals]] el 1395, on es diu: "perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en lengua cathalana". Recentment s'ha trobat una referència anterior, un procés judicial de [[Menorca]] contra Gil de Lozano, datat entre [[1343]] i [[1346]], en el què es diu que la mare de l'acusat, Sibila, parlava ''valencianesch'' perquè era d'[[Oriola]]. No s'ha tornat a documentar més el mot acabat en ''–esch''.
  
== Història del Valencià ==
+
Al [[segle XV]], l'anomenat [[Segle d'Or valencià|Segle d'Or]], el nom ''valencià'' era ja la denominació usual de la llengua predominant del [[Regne de València]], i les denominacions de ''vulguar'', ''romanç'' o ''català'' havien caigut en desús.  [[Joanot Martorell]], autor de la novel·la ''[[Tirant lo Blanch]]'', afirma: "me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo soc natural sen puxa alegrar".
  
=== Denominació ===
+
Des d'un punt de vista dialectal, el valencià pertany als parlars occidentals del sistema lingüístic valenciano-català. Per tant, comparteix molts trets amb el català parlat a les comarques de ponent i també a les terres de l'Ebre. També presenta trets propis, depenent de les comarques.
  
La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Vaig fugir]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant així en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del "[[Valerio Máximo]]" realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu: ''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.
+
Des de la [[transició democràtica espanyola]], l'autonomia o heteronomia del valencià respecte a la resta del sistema lingüístic valenciano-català ha sigut motiu de debat i polèmica entre els valencians, normalment amb un rerefons polític. Tot i que en l'àmbit acadèmic (universitats i institucions de prestigi reconegut) dels [[filologia|filòlegs]] i [[lingüística|lingüistes]] mai no s'ha qüestionat la unitat de la llengua des que existeixen estudis de [[llengües romàniques | romanística]], una part de l'opinió pública valenciana opina i afirma que el valencià i el català són llengües diferents, idea que es començà a difondre durant l'agitada transició valenciana per sectors de dreta regionalista i pels anomenats [[blaverisme|''blaveros'']]. Existeix una normativa lingüística secessionista alternativa, les [[Normes del Puig]], elaborada per la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], institució fundada el [[1915]] per la [[Diputació de València]], però el seu ús és molt marginal.
  
Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>
+
== Coneixement del valencià ==
  
En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra Bonifaci Ferrer del s. XIV escrita en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>
+
Tot seguit es mostren mapes en què es pot veure el grau de coneixement del valencià/català en una distribució territorial per municipis, i per percentatges sobre el total de la població de cada municipi. La font de dades és el cens realitzat a l'any [[2001]] per l'''Instituto Nacional de Estadística''.
  
En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma: «''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''».<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref> 
 
  
En la segona mitat del sigle XV, en 1472, tenim el primer diccionari, el "Líber Elegantiarum" de Joan Esteve que va ser publicat a Venècia en Llengua Valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>
+
{| border=0 align=center
 
+
| rowspan="2" valign=top| [[Fitxer:Coneixement del valencià (domini promig)-Cens del 2001.png|thumb|none|350px|Mitjana de domini del valencià ([[Media:Coneixement del valencià (domini promig)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
=== Lliteratura ===
+
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (l'entén)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Entén el valencià ([[Media:Coneixement del valencià (l'entén)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
 
+
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap parlar)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap parlar valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap parlar)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
La Llengua valenciana va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la península ibèrica europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres  el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.
+
|-
Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com:
+
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap llegir)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap llegir valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap llegir)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
 +
| valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap escriure)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap escriure valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap escriure)-Cens del 2001.png|amplia]]).]]
 +
|}
  
* [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)
+
El següent mapa mostra el percentatge de parlants de valencià (que afirmen saber parlar-lo) per comarca. Les dades són també del cens del 2001.
* [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]
 
* [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)
 
* [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)
 
* [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].
 
  
=== Política ===
 
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
 
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).
 
  
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].
+
[[Fitxer: Parlants de valencià per comarques.png]]
 
 
== Us del valencià ==
 
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
 
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
 
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa en casa?"<br /><small>Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic valencià</small><ref>'''''Font:''''' [http://www.cult.gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociollingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.Html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "¿Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
 
|-bgcolor=#efefef
 
!width=10% |Us
 
!width=10% |Castellà
 
!width=10% |Valencià
 
|-
 
| Sempre
 
| 49,6%
 
| 30,2%
 
|-
 
| Generalment
 
| 4,7%
 
| 2,2%
 
|-
 
| Més que l'atra llengua
 
| 2,4%
 
| 1,2%
 
|-
 
| Indistintament
 
| colspan=2 | 6,2%
 
|-
 
| atres idiomes
 
| colspan=2 | 2,9%
 
|}
 
Segons un sondeig de la Generalitat Valenciana realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar endós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del 2006.
 
  
Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en la resta del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la província de Valéncia i en la mitat nort de la d'Alacant, i el 46,2% de la zona en la província de Castelló.
 
  
Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.
+
==Característiques [[lingüística|lingüístiques]] del valencià general==
  
== Dialectes del Valencià ==
+
===[[Fonètica]]===
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]
+
*[[Vocalisme àton]]:
=== Valencià de Transició ===
+
**[[Neutralització]] mínima de les [[vocal àtona|vocals àtones]]. Existeixen les 5 vocals àtones {{IPA|[a, e, i, o, u]}} típiques del [[català occidental]]. No hi existeix la [[vocal neutra]] {{IPA|[ə]}}, típica del [[català oriental]].
El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].
+
*[[Vocalisme tònic]]:
 +
**Com a tot el [[català occidental|bloc occidental]], es pronuncia [[vocal e tancada|[e]]] les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí. {{IPA|[ka'ðena]}}, ''alé'' {{IPA|[a'le]}}, ''què''  {{IPA|[ke]}} (amb [[vocal e tancada|e tancada]], mentre que en el [[català oriental]] és [[vocal e oberta|e oberta [ɛ]]], en aquestes paraules).
 +
**El [[diftong]] '''ui''' és generalment [[diftong creixent|creixent]]: cuina: ['kwina], hui: ['wi] (avui). Al valencià alacantí, a la Marina Baixa, al Comtat, a l'Alcoià i a la major part del tortosí, diftong '''ui''' és [[diftong decreixent|decreixent]]: cuina: ['kujna], buit: ['bujt] a excepció de hui: [wí] que sí és creixent.
 +
*[[Consonantisme]]:
 +
**No hi existeix [[iodització]].
 +
**La '''g''' davant "e" i "i" i la '''j''' pren la pronunciació de {{IPA|[dʒ]}}
 +
**La [[r|erra]] final mai no s'emmudeix (excepte a bona part del [[Maestrat]] i la zona del [[Vinalopó]]).
 +
**La [[t|te]] dels grups finals -'''nt''', -'''lt''' mai no s'emmudeix; aquesta característica també s'esdevé en una part del [[balear]]. Hi ha excepcions amb el valencià castellonenc, tortosí, la Costera, Vall d'Albaida, l'Alcoià i el Vinalopó mitjà.
 +
**S'hi manté el valor [[labiodental]] de la [[v|ve baixa]] (aquesta característica també s'esdevé en el [[balear]]). Tanmateix, en moltes zones del territori ja tendeix a pronunciar-se com [[bilabial]], és a dir, com a [[b|be alta]].
 +
**El grup -'''tll'''- del [[català]] del nord és -'''tl'''- en algunes paraules (pronunciat -l·l- o simplement -[[l]]- en el valencià (aquest tret també s'esdevé en el [[balear]] i en el [[tortosí]]): ''ametla'' (ametlla), ''vetlar'' (vetllar).
 +
**La '''d''' intervocàlica, especialment en la forma ''ad(vocal)'', no se sol pronunciar: mocador: [mo·ka·'oɾ], cadira [ka·'i·ɾa]. La terminació -''ada'' del [[participi]] [[femení]] [[singular]] es pronuncia -â: cremada: [kɾe'ma].
 +
*Altres fenòmens
 +
**El pronom feble '''ho''' té una pronunciació especial depenent de la situació del pronom. Generalment es pronuncia davant del verb '''[u]''' i darrere '''[o]''' (després de consonat) i '''[u]/[w]''' (després de vocal): ''Carles ho sap'' {{IPA|['kar·le·zu sap]}}, ''canvia-ho ja'' {{IPA|[can·'vi·aw ja]}}, ''se n'anat a donar-ho'' {{IPA|[se·na·'nat a do·'na·ro]}}; quan el fonema posterior és una vocal, passa a [w]: ''No ho has endevinat'' {{IPA|[no was an·de·vi'nat]}}; quan es produeix una contracció amb un altre pronom davant o darrere del verb es pronuncia '''[ew]''': ''No m'ho has dit'' {{IPA|[no me·waz dit]}}, ''Dóna-m'ho'' {{IPA|['do·na·mew]}}.
  
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
+
===[[Morfologia (lingüística)|Morfologia]]===
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
+
*Els [[article|articles]] són '''el''', '''la''', '''els''', '''les'''.  
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
+
*L'[[article]] no s'empra mai davant dels [[nom propi|noms propis]] de persona: ''Ha vingut Joan''.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.
+
*Conservació dels tres graus en els [[demostratiu|demostratius]] i [[adverbi locatiu|adverbis locatius]] (com en [[castellà]], tot i que no és un [[Barbarisme#Castellanismes|castellanisme]]) i ús de les formes no reforçades dels demostratius de 1r i 2n grau: ''este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí, allí'' o ''allà''.
 +
*Els [[pronom feble|pronoms febles]] presenten la [[forma plena]] davant les [[verb|formes verbals]] que comencen en consonant: ''me dutxe, te dic, se pentina'' (aquest fet no es dóna a totes les variants, així en l'alacantí i la major part del meridional: ''em dutxe, et dic, es canvia, se sap, se certifica'', es comprova que '''només''' es conserva la [[forma plena]] quan el verb comença per '''s''' o '''ce/ci'''). El pronom feble "ens" estàndard passa en la llengua oral, com a tota la resta del [[bloc occidental]], a "''mos''" (no admissible en la llengua escrita). Per extensió, al valencià oral no existeixen les formes "ens" i "us", substituïdes per "''mos''" i "vos". La forma "vos" s'accepta en el valencià estàndard en posició davant del verb per l'[[AVL]].
 +
*El [[pronom feble]] '''li''' (que substitueix el [[complement indirecte]]) sempre precedeix el [[pronom feble]] que substitueix el [[complement directe]] (quan aquest existeix), cosa que origina les combinacions '''li'l''' (''li'l done > l'hi dono''), '''li la''' (''li la done > la hi dono''), '''li'ls''' (''li'ls done > els hi dono''), '''li les''' (''li les done > les hi dono'').
 +
*La [[primera persona]] del [[present d'indicatiu]] dels [[verb|verbs]] de la [[primera conjugació]] pren el [[morfema]] -'''e''': jo cante. Les [[conjugació|conjugacions]] [[segona conjugació|segona]] i [[tercera conjugació|tercera]] prenen el [[morfema zero]]: ''jo tem, jo dorm'' (aquest tret no es dóna a la major part del [[Maestrat]], on aquestes formes prenen el [[morfema]] -'''o''', com en la resta del [[català occidental]]: ''jo canto, jo temo, jo dormo'').
 +
*El [[present de subjuntiu]] no pren mai els [[morfema|morfemes]] en -i propis del [[català central]]: són -'''e''', -'''es''', -'''e''', -'''em''', -'''eu''', -'''en''' per a la [[primera conjugació]] (''que jo cante, que tu cantes, que ell cante''...) i -'''a''', -'''es''', -'''a''', etc. per a la [[segona conjugació|segona]] i la [[tercera conjugació|tercera]] (''que jo tema, dorma, que tu temes, dormes, que ell tema, dorma''...).  
 +
*El [[pretèrit imperfet de subjuntiu]] pren els [[morfema|morfemes]] amb [[erra bategant]]: -'''ara''', -'''ares''', -'''ara''', -'''àrem''', -'''àreu''', -'''aren''': ''jo cantara, tu cantares'', etc.
 +
*En el [[valencià apitxat|valencià central]] o [[valencià apitxat|apitxat]] i a zones del [[valencià alacantí]] (Vinalopó) s'hi conserva el [[pretèrit perfet simple]] del [[català]] clàssic: jo cantí (jo vaig cantar), jo fiu (jo vaig fer).
  
=== Valencià Septentrional ===
+
===[[Lèxic]]===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:
+
[[Fitxer:Subdialectes del valencià.svg|thumb|right|350px|Subdialectes del valencià]]
 +
*[[mot|Mots]] característics del valencià:
 +
**vesprada (tarda)
 +
**bou (toro)
 +
**brossat (mató)
 +
**corder (xai)
 +
**creïlla (patata)
 +
**eixir (sortir)
 +
**hui (avui)
 +
**llaurador (pron. llauraor) (pagès)
 +
**paréixer (semblar)
 +
**xiquet (nen)
 +
**roig (vermell)
 +
**espill o lluna (mirall)
 +
Els mots com "roig" i "eixir" no són les úniques varietats possibles al valencià, ja que "vermell" es pot trobar a la Marina, entre altres llocs, i "sortir" es pot trobar al valencià de transició.
 +
*[[Variant formal|Variants formals]]
 +
**cementeri (cementiri)
 +
**depòsit (dipòsit)
 +
**renyó (ronyó)
 +
**seua (seva) / teua (teva) / meua (meva)
 +
**servici (servei)
 +
**xàrcia (xarxa)
  
* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
+
===[[Subdialecte|Subdialectes]]===
* Neutralisació de la b/v.
+
*[[Català tortosí|Valencià de transició o tortosí]]
* Manteniment dels artículs lo/los.
+
*[[Valencià castellonenc]]
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
+
*[[Valencià apitxat|Valencià apitxat o central]]
* No pronunciació de la -r final.
+
*[[Valencià meridional]]
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').
+
*[[Valencià alacantí]]
  
=== Valencià Apichat ===
+
== Vegeu també ==
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].
+
* [[Dialectes del català]]
 +
* [[Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià]]
  
* Manteniment dels artículs lo/los.
+
==Referències==
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
 
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
 
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
 
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
 
  
=== Valencià Meridional ===
+
* '''[[Manuel Sanchis i Guarner|Sanchis i Guarner, Manuel]]''' (1934, 1967). ''La llengua dels valencians''. Edicions 3i4, València 2005. ISBN 84-7502-082-8.
El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en las que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:
+
* '''Sanchis i Guarner, Manuel''' (1963). ''Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII''. Institució Alfons el Magnànim. [[València]]. ISBN 84-370-5334-X.
 +
* '''[[Enric Valor i Vives|Valor i Vives, Enric]]''' (1978). ''Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià''. Edicions Grog, [[València]] 1999. ISBN 84-85211-45-6.
 +
* '''[[Carles Salvador i Gimeno|Salvador i Gimeno, Carles]]''' (1951). ''Gramàtica valenciana''. Associació Cultural Lo Rat Penat. València 1995. ISBN 84-85211-71-5.
 +
* '''[[Jordi Colomina i Castanyer|Colomina i Castanyer, Jordi]]''', (1995). ''Els valencians i la llengua normativa.'' Textos universitaris. [[Alacant]]: Institut de Cultura "Juan Gil-Albert". ISBN 84-7784-178-0.
  
* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
+
==Enllaços externs==
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.
 
  
=== Valencià Alacantí ===
+
* [http://www.avl.gva.es/ Web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua] - Institució del País Valencià amb competències normatives sobre el valencià.
L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. les següents característiques:
+
* [http://www.avl.gva.es/1frame_documentsNorm.htm Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià] (DOPV).
 +
*[http://www.trobat.com/servicis/dvo.php Diccionari Valencià]
 +
*[http://dcvb.iecat.net Diccionari català-valencià-balear]
 +
* [http://www.avl.gva.es/premsa.asp?id=128 Dictamen vinculant de l'AVL del 9 de febrer de 2005].
 +
* [http://www.cult.gva.es/polin/ Área de Política Lingüística] de la [[Generalitat Valenciana]].
 +
*[http://www.lluisvives.com/FichaMateria.html?I=451&idGrupo=Todo&portal=1  Normes de Castelló]
 +
* ''[http://www.geocities.com/golls.geo/ Eines de llengua]'' - Abundant informació sociolingüística, de dret lingüístic, normativa lingüística, estadística, etc... del valencià. Mantinguda per la «Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià».
 +
* [http://www.cult.gva.es/sies/fonsnum02.htm Fons de dades numèriques] del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics de la Generalitat Valenciana.
 +
*[http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/intrdUMDV.html Informació i mapes sobre els dialectes valencians]
 +
*[http://www.geocities.com/SoHo/Cafe/9308/alvintr.html Atles lingüístic valencià]
 +
*[http://www.alcanar.com/entitats/cel/mapeslinguistics.htm#cons Mapes lingüístics]
 +
*[http://www.proel.org/mundo/valenciano.htm Breu exposició de les teories en disputa] sobre la relació entre valencià i català al lloc web de la ''[http://www.proel.org Promotora Española de Lingüística] (en castellà)
  
* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
 
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
 
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
 
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''.
 
  
== Referències ==
+
{{Portal|Català}}
{{reflist|2}}
 
  
== Vore també ==
 
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
 
*[[Normes del Puig]]
 
*[[Segle d'Or Valencià]]
 
  
== Enllaços Externs ==
 
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana]
 
*[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]
 
*[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]
 
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
 
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la llengua valenciana]
 
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]
 
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 Tirant lo Blanch, transcrit]
 
  
{{Llengües romàniques}}
+
[[Categoria:valencià]]
  
[[Categoria:Valencià]]
+
[[an:Luenga balenziana]]
[[Categoria:Llengües]]
+
[[ast:Valencianu]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
+
[[cv:Валенси чĕлхи]]
[[Categoria:Llingüística]]
+
[[da:Valenciansk]]
[[Categoria:Llengua Valenciana]]
+
[[de:Valencianische Sprache]]
 +
[[en:Valencian]]
 +
[[eo:Valencia lingvo]]
 +
[[es:Valenciano]]
 +
[[eu:Valentziera]]
 +
[[fr:Valencien]]
 +
[[fur:Valenzian]]
 +
[[gl:Lingua valenciana]]
 +
[[gu:વૅલેન્શિયન]]
 +
[[he:ולנסית]]
 +
[[hr:Valencijsko narječje]]
 +
[[ia:Valenciano]]
 +
[[ja:バレンシア語]]
 +
[[ko:발렌시아어]]
 +
[[lad:Valenciano]]
 +
[[lmo:Valensian]]
 +
[[nl:Valenciaans]]
 +
[[no:Valensiansk]]
 +
[[oc:Valencian]]
 +
[[pl:Język walencki]]
 +
[[pt:Língua valenciana]]
 +
[[ru:Валенсийский язык]]
 +
[[simple:Valencian]]
 +
[[sr:Valensijski jezik]]
 +
[[sv:Valencianska]]
 +
[[tr:Valensiyaca]]
 +
[[uk:Валенсійська мова]]
 +
[[zh:巴倫西亞語]]

Revisió de 03:38 30 abr 2009

Plantilla:Vegeu Plantilla:Protegeix vandalisme anònim Plantilla:Lingüística catalana [[Fitxer:Mapa_dialectal_del_català.png|thumb|300px|Dialectes del català]]

El valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al País Valencià la mateixa llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, a l'igual que la variant nord-occidental i el tortosí), juntament amb el català central i el català balear.

El País Valencià compta amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ens oficial encarregat d'elaborar la normativa lingüística de la llengua des de la pròpia modalitat valenciana, juntament amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Aquest ens va ser creat per la Generalitat Valenciana el 1998 amb el consens majoritari de les Corts Valencianes.

El valencià, dialectològicament parlant, no pot considerar-se un dialecte només enquadrat en el marc politicoadministratiu del País Valencià. El fet que els dialectes de la llengua catalana formen un continuum fa que molts dels trets valencians arriben més enllà de les terres de l'Ebre catalanes i aragoneses (catalanòfones), fins al Baix Camp i el Baix Cinca.

Denominació i entitat

Vore també: Denominacions de la llengua catalana

Segons la llei de creació de l'AVL, el valencià: "forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia." Aquest reconeixement el té el valencià al País Valencià i el català a les Illes Balears i a Catalunya, i el sistema lingüístic que conjuntament formen sol rebre acadèmicament el nom de llengua catalana. L'ortografia de l'AVL es basa en les Normes de Castelló, firmades el 1932, que es basaven en l'ortografia que ja es feia servir a Catalunya.

El 9 de febrer de 2005, l'AVL aprovà per unanimitat de tots els seus membres presents un dictamen conegut popularment com a "Dictamen del Dimecres de Cendres" en què s'estableixen els principis i criteris per a la denominació i l'entitat del valencià, considerant que "la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya (a excepció de la vall d'Aran, de llengua occitana) i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals a excepció de la comarca de la Fenolleda, que és de llengua occitana)".

Aquest mateix dictamen també avala i justifica l'ús de la denominació de valencià tant per a tot el conjunt del domini de la llengua (llengua valenciana), com per a la modalitat dialectal parlada al País Valencià. A més a més, l'AVL considera que aquesta modalitat "té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic, i presenta unes característiques pròpies que l'AVL preservarà i potenciarà d'acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló". Per tant, l'AVL assumeix la unitat lingüística des d'un punt de vista del polimorfisme d'una llengua que té dues denominacions.

Història

El català va ser implantat al País Valencià pels colons catalans que s'establiren en aquest territori arran de la Conquesta feudal, duta a terme per Jaume I el Conqueridor. Aquests colons procedien de totes les regions de Catalunya, i el fet que foren mínimament superiors en nombre als colons aragonesos explica que es parle català a la major part del País Valencià[citació necessària]. A les comarques més properes a Aragó, per contra, una mínima superioritat del nombre de colons aragonesos va fer que el castellà fora la llengua predominant[citació necessària]. Una nova repoblació al segle XVII, després de l'expulsió dels moriscos i majoritàriament amb castellans, va definir de parla castellana a la resta de comarques de l'interior que encara avui la parlen. Malgrat tot, el valencià ha estat històricament la llengua predominant i administrativa al País Valencià.

Fins fa poc es pensava que la primera referència documental de la utilització del terme valencià per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es trobava a la traducció del Valeri Màxim realitzada per Antoni Canals el 1395, on es diu: "perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en lengua cathalana". Recentment s'ha trobat una referència anterior, un procés judicial de Menorca contra Gil de Lozano, datat entre 1343 i 1346, en el què es diu que la mare de l'acusat, Sibila, parlava valencianesch perquè era d'Oriola. No s'ha tornat a documentar més el mot acabat en –esch.

Al segle XV, l'anomenat Segle d'Or, el nom valencià era ja la denominació usual de la llengua predominant del Regne de València, i les denominacions de vulguar, romanç o català havien caigut en desús. Joanot Martorell, autor de la novel·la Tirant lo Blanch, afirma: "me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo soc natural sen puxa alegrar".

Des d'un punt de vista dialectal, el valencià pertany als parlars occidentals del sistema lingüístic valenciano-català. Per tant, comparteix molts trets amb el català parlat a les comarques de ponent i també a les terres de l'Ebre. També presenta trets propis, depenent de les comarques.

Des de la transició democràtica espanyola, l'autonomia o heteronomia del valencià respecte a la resta del sistema lingüístic valenciano-català ha sigut motiu de debat i polèmica entre els valencians, normalment amb un rerefons polític. Tot i que en l'àmbit acadèmic (universitats i institucions de prestigi reconegut) dels filòlegs i lingüistes mai no s'ha qüestionat la unitat de la llengua des que existeixen estudis de romanística, una part de l'opinió pública valenciana opina i afirma que el valencià i el català són llengües diferents, idea que es començà a difondre durant l'agitada transició valenciana per sectors de dreta regionalista i pels anomenats blaveros. Existeix una normativa lingüística secessionista alternativa, les Normes del Puig, elaborada per la Real Academia de Cultura Valenciana, institució fundada el 1915 per la Diputació de València, però el seu ús és molt marginal.

Coneixement del valencià

Tot seguit es mostren mapes en què es pot veure el grau de coneixement del valencià/català en una distribució territorial per municipis, i per percentatges sobre el total de la població de cada municipi. La font de dades és el cens realitzat a l'any 2001 per l'Instituto Nacional de Estadística.


[[Fitxer:Coneixement del valencià (domini promig)-Cens del 2001.png|thumb|none|350px|Mitjana de domini del valencià (amplia).]] [[Fitxer:Coneixement del valencià (l'entén)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Entén el valencià (amplia).]] [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap parlar)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap parlar valencià (amplia).]]
[[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap llegir)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap llegir valencià (amplia).]] [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap escriure)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap escriure valencià (amplia).]]

El següent mapa mostra el percentatge de parlants de valencià (que afirmen saber parlar-lo) per comarca. Les dades són també del cens del 2001.


Fitxer: Parlants de valencià per comarques.png


Característiques lingüístiques del valencià general

Fonètica

  • Vocalisme àton:
  • Vocalisme tònic:
    • Com a tot el bloc occidental, es pronuncia [e] les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí. [ka'ðena], alé [a'le], què [ke] (amb e tancada, mentre que en el català oriental és e oberta [ɛ], en aquestes paraules).
    • El diftong ui és generalment creixent: cuina: ['kwina], hui: ['wi] (avui). Al valencià alacantí, a la Marina Baixa, al Comtat, a l'Alcoià i a la major part del tortosí, diftong ui és decreixent: cuina: ['kujna], buit: ['bujt] a excepció de hui: [wí] que sí és creixent.
  • Consonantisme:
    • No hi existeix iodització.
    • La g davant "e" i "i" i la j pren la pronunciació de [dʒ]
    • La erra final mai no s'emmudeix (excepte a bona part del Maestrat i la zona del Vinalopó).
    • La te dels grups finals -nt, -lt mai no s'emmudeix; aquesta característica també s'esdevé en una part del balear. Hi ha excepcions amb el valencià castellonenc, tortosí, la Costera, Vall d'Albaida, l'Alcoià i el Vinalopó mitjà.
    • S'hi manté el valor labiodental de la ve baixa (aquesta característica també s'esdevé en el balear). Tanmateix, en moltes zones del territori ja tendeix a pronunciar-se com bilabial, és a dir, com a be alta.
    • El grup -tll- del català del nord és -tl- en algunes paraules (pronunciat -l·l- o simplement -l- en el valencià (aquest tret també s'esdevé en el balear i en el tortosí): ametla (ametlla), vetlar (vetllar).
    • La d intervocàlica, especialment en la forma ad(vocal), no se sol pronunciar: mocador: [mo·ka·'oɾ], cadira [ka·'i·ɾa]. La terminació -ada del participi femení singular es pronuncia -â: cremada: [kɾe'ma].
  • Altres fenòmens
    • El pronom feble ho té una pronunciació especial depenent de la situació del pronom. Generalment es pronuncia davant del verb [u] i darrere [o] (després de consonat) i [u]/[w] (després de vocal): Carles ho sap ['kar·le·zu sap], canvia-ho ja [can·'vi·aw ja], se n'anat a donar-ho [se·na·'nat a do·'na·ro]; quan el fonema posterior és una vocal, passa a [w]: No ho has endevinat [no was an·de·vi'nat]; quan es produeix una contracció amb un altre pronom davant o darrere del verb es pronuncia [ew]: No m'ho has dit [no me·waz dit], Dóna-m'ho ['do·na·mew].

Morfologia

Lèxic

thumb|right|350px|Subdialectes del valencià

  • Mots característics del valencià:
    • vesprada (tarda)
    • bou (toro)
    • brossat (mató)
    • corder (xai)
    • creïlla (patata)
    • eixir (sortir)
    • hui (avui)
    • llaurador (pron. llauraor) (pagès)
    • paréixer (semblar)
    • xiquet (nen)
    • roig (vermell)
    • espill o lluna (mirall)

Els mots com "roig" i "eixir" no són les úniques varietats possibles al valencià, ja que "vermell" es pot trobar a la Marina, entre altres llocs, i "sortir" es pot trobar al valencià de transició.

  • Variants formals
    • cementeri (cementiri)
    • depòsit (dipòsit)
    • renyó (ronyó)
    • seua (seva) / teua (teva) / meua (meva)
    • servici (servei)
    • xàrcia (xarxa)

Subdialectes

Vegeu també

Referències

  • Sanchis i Guarner, Manuel (1934, 1967). La llengua dels valencians. Edicions 3i4, València 2005. ISBN 84-7502-082-8.
  • Sanchis i Guarner, Manuel (1963). Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII. Institució Alfons el Magnànim. València. ISBN 84-370-5334-X.
  • Valor i Vives, Enric (1978). Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià. Edicions Grog, València 1999. ISBN 84-85211-45-6.
  • Salvador i Gimeno, Carles (1951). Gramàtica valenciana. Associació Cultural Lo Rat Penat. València 1995. ISBN 84-85211-71-5.
  • Colomina i Castanyer, Jordi, (1995). Els valencians i la llengua normativa. Textos universitaris. Alacant: Institut de Cultura "Juan Gil-Albert". ISBN 84-7784-178-0.

Enllaços externs


  • [[Archiu:{{#switch:Català|20px|Vore el portal sobre Català]] Portal:Català. Contingut relacionat en Català.

an:Luenga balenziana ast:Valencianu cv:Валенси чĕлхи da:Valenciansk de:Valencianische Sprache en:Valencian eo:Valencia lingvo es:Valenciano eu:Valentziera fr:Valencien fur:Valenzian gl:Lingua valenciana gu:વૅલેન્શિયન he:ולנסית hr:Valencijsko narječje ia:Valenciano ja:バレンシア語 ko:발렌시아어 lad:Valenciano lmo:Valensian nl:Valenciaans no:Valensiansk oc:Valencian pl:Język walencki pt:Língua valenciana ru:Валенсийский язык simple:Valencian sr:Valensijski jezik sv:Valencianska tr:Valensiyaca uk:Валенсійська мова zh:巴倫西亞語