Diferència entre les revisions de "José Cano Coloma"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''José Cano Coloma''' fon un [[polític]] valencià que va ser [[alcalde de Valéncia|alcalde]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] i la [[guerra civil espanyola]] (des de març de [[1936]] fins a febrer de [[1937]]).  
+
{{Biografia|
 +
| nom = Josep Cano Coloma
 +
| image = [[File:José Cano Coloma.jpg|250px]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Advocat i polític
 +
| data_naix = [[1902]]
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1967]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''José o Josep Cano Coloma''' ([[Valéncia]], [[1902]] - † [[1967]]) fon un advocat i [[polític]] [[Valencians|valencià]]. Fon l'[[alcalde de Valéncia|alcalde]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] i la [[guerra civil espanyola]] (des de març de [[1936]] fins a febrer de [[1937]]).
  
Va ser diputat en les [[eleccions generals espanyoles de 1931]]. Quan va ser triat com a diputat era regidor de [[Valéncia]] i lletrat assessor dels ajuntaments de [[Albal]] i [[El Puig]]. Pertanyia a [[Esquerra Republicana]]. Dos dies despuix d'esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], va posar per damunt del partidisme el seu servici, al donar-se conte que estaven assaltant i cremant els temples de la ciutat va enviar la [[Guàrdia Civil]] i a la brigada de [[Bombers]] i va amagar l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] en l'Ajuntament, d'esta manera va evitar que fora destruïda.
+
== Biografia ==
  
Va estar en la [[presó]] uns anys despuix de la guerra en [[Valéncia]] i en [[Andalusia]]. A mitat dels anys quaranta va ser rehabilitat com [[advocat]].
+
Josep Coloma fon advocat de professió. En les Corts de l'any [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] fon diputat pel [[Partit Republicà Radical]] i anteriorment havia segut regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], en el periodo març 1936 - febrer 1937; i fon elegit Alcalde de Valencia, apenes un any, com a representant d'[[Esquerra Republicana]].  
  
Va pertànyer a la [[maçoneria]] en el nom simbòlic de "Gai".
+
Quan fon triat com a diputat era regidor de [[Valéncia]] i lletrat assessor dels ajuntaments d'[[Albal]] i [[El Puig]]. Dos dies despuix d'esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]], va posar per damunt del partidisme el seu servici, al donar-se conte que estaven assaltant i cremant els temples, com la Real Basílica, de la ciutat, envià la [[Guàrdia Civil]] i a la brigada de [[Bombers]] i va amagar l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] en l'Ajuntament del Cap i Casal, d'esta manera va evitar que fora destruïda. Se va emportar l'image de la Verge i tot lo que havia per terra tirat i ho va tindre tapiat en l'Ajuntament durant el temps que va durar la guerra del [[1936]].
  
Té un carrer dedicat en la ciutat de [[Valéncia]], paralel al [[Carrer de la Serreria]].
+
== Empresonat ==
 +
 
 +
Passat un temps, quan no era alcalde i trobant-se en la ciutat de [[Barcelona]] fon detingut pel Servici d'Informació Militar(SIM) de la República; se li acusava d'ajudar als sublevats, fon empresonat i abans d'acabar la guerra civil fon lliberat.
 +
 
 +
Josep Cano tornà a Valencia i al poc temps fon detingut per l'eixercit de [[Franco]], compareixent davant d'un tribunal de guerra i esta volta baix l'acusacio de “auxili a la rebelio”. La sentencia li fon comunicada el 28 de setembre de [[1939]], fon condenat a vint anys de presó, la pena la complí al principi en Valencia, posteriorment fon traslladat a [[Andalusia]] i passat un temps a [[Guipúscoa]] d'a on se fugà en [[1943]].
 +
 
 +
Vixqué amagat durant set anys en la ciutat de Valéncia. Estant amagat se li jujà novament, esta volta pel TERM, “Tribunal de Repressió a la Francmaçoneria i el Comunisme”. Cano Coloma havia pertanygut a la Lliga Francmaçònica de Valéncia (Va pertànyer a la [[maçoneria]] en el nom simbòlic de "Gai"), el juí es declarà en suspens al no estar l'acusat present.
 +
 
 +
En l'any [[1950]] es decretà una [[amnistia]] parcial i estant amagat decidi presentar-se, pero el TERM reobrí el cas per francmaçó i se li condenà a dotze anys i un dia, de reclusió menor, ademés de cinc anys d'inhabilitació de la seua professio d'advocat. Passats uns mesos se li alçà parcialment la pena d'inhabilitació i se li permeté que complira l'arrest en el seu domicili. Fon rehabilitat com a [[advocat]].
 +
 
 +
== Mare de Deu dels Desamparats ==
 +
 
 +
{{Cita|El [[21 de juliol]] de 1936 una gentada, enfurida pel colp militar del [[18 de juliol]], s'estava reunint en la plaça de la Mare de Deu, i diversos exaltats llançaven arengues per a que entraren a la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basilica de la Mare de Deu]] i la cremaren. Havia un grup de guardies civils i alguns milicians que intentaven posar orde a aquells exaltats, eren molt pocs per a parar aquell viver de gent, i es llavors quan sorgi la figura de l'alcalde Cano Coloma. Este junt al rector de l'Universitat el Dr. Peset Aleixandre i l'arquitecte [[Francisco Javier Goerlich Lleó|Francesc Xavier Goerlich]], intentaren per tots els mijos evitar que se cremara la Basilica en la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Deu]] dins; la catedral i els Sants Joans junt a unes atres iglesies ya havien segut incendiades.}}
 +
 
 +
{{Cita|Salvem a la Mare de Deu, apaguem el foc i deixem un piquet per a que ningu entre.}}
 +
 
 +
{{Cita|Josep Cano Coloma i [[Vicent Peset Aleixandre]] foren dos hòmens valencians, republicans, que en valentia i exponent la seua integritat fisica, donaren la cara per a salvar de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats de ser destruida per uns exaltats. Cano Coloma fon perseguit per les dos faccions i el Dr. Peset terminà sent fusilat pels vencedors.}}
 +
 
 +
* Extracte de l'artícul "Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu" de J. Morales en la web d'Accio Nacionalista Valenciana.
 +
 
 +
== Reconeiximents == 
 +
 
 +
Té un carrer dedicat en la ciutat de [[Valéncia]], paralel al [[Carrer de la Serreria]].  
 +
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
* [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005]
 +
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal]
 +
* [https://www.accionacionalistavalenciana.com/josep-cano-coloma-lalcalde-que-salva-la-mare-de-deu-jmorales Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu per J.Morales - Accio Nacionalista Valenciana]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* Nestor Ramírez, José Cano Coloma ''Vents contraris. Rcuerdos autobiográficos de José Cano Coloma'' Valéncia: Ajuntament, 1983. ISBN: 84-500-9498-4  
+
 
 +
* Ramírez, Néstor. José Cano Coloma ''Vents contraris. Recuerdos autobiográficos de José Cano Coloma'' Valéncia: Ajuntament, 1983. ISBN: 84-500-9498-4
  
 
== Enllaços externs==
 
== Enllaços externs==
* [http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050500_16_441993__Valencia-recuerdo-Cano-Coloma-salvador-imagen En recort de Cano Coloma en El Levante]
+
 
* [http://books.google.es/books?id=ghbzZ-Qv3wAC&pg=PA75&lpg=PA75&dq=jos%C3%A9+cano+coloma+valencia&source=web&ots=BZ4 kmvJnlR&sig=081Lb695-Cif_5tRJUpF041HD6A&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=4&ct=result De milicians a soldats]
+
* [http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050500_16_441993__Valencia-recuerdo-Cano-Coloma-salvador-imagen En recort de Cano Coloma - Levante-EMV]
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071900_5_474181__Opinion-republicans-salvaren-Mare-dels-Desamparats El republicans que salvaren la Mare de Deu dels Desamparats en El Levante]
+
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071900_5_474181__Opinion-republicans-salvaren-Mare-dels-Desamparats Els republicans que salvaren la Mare de Deu dels Desamparats - Levante-EMV]
 
*[http://www.metrovalencia.como/común/descargas/pdf/b_Maritim.pdf Mapa del Carrer Alcalde Cano Coloma]
 
*[http://www.metrovalencia.como/común/descargas/pdf/b_Maritim.pdf Mapa del Carrer Alcalde Cano Coloma]
 
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians (1810-2005)]
 
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians (1810-2005)]
  
 +
{{Traduït de|José_Cano_Coloma}}
  
{{Traduït de|José_Cano_Coloma}}
+
{{Successió
 +
| predecessor = [[José Olmos Burgos]]
 +
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]
 +
| periodo = [[1936]] – [[1937]]
 +
| successor = [[Domingo Torres Maeso]]
 +
}}
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 +
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
 
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
[[Categoria:Advocats valencians contemporàneus]]
+
[[Categoria:Advocats]]
[[Categoria:Polítics Valencians]]
+
[[Categoria:Advocats valencians]]

Última revisió del 18:10 5 abr 2024

Josep Cano Coloma
José Cano Coloma.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Advocat i polític
Naiximent: 1902
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1967
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

José o Josep Cano Coloma (Valéncia, 1902 - † 1967) fon un advocat i polític valencià. Fon l'alcalde de la ciutat de Valéncia durant la Segona República i la guerra civil espanyola (des de març de 1936 fins a febrer de 1937).

Biografia[editar | editar còdic]

Josep Coloma fon advocat de professió. En les Corts de l'any 1931 fon diputat pel Partit Republicà Radical i anteriorment havia segut regidor de l'Ajuntament de Valéncia, en el periodo març 1936 - febrer 1937; i fon elegit Alcalde de Valencia, apenes un any, com a representant d'Esquerra Republicana.

Quan fon triat com a diputat era regidor de Valéncia i lletrat assessor dels ajuntaments d'Albal i El Puig. Dos dies despuix d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, va posar per damunt del partidisme el seu servici, al donar-se conte que estaven assaltant i cremant els temples, com la Real Basílica, de la ciutat, envià la Guàrdia Civil i a la brigada de Bombers i va amagar l'image de la Mare de Deu dels Desamparats en l'Ajuntament del Cap i Casal, d'esta manera va evitar que fora destruïda. Se va emportar l'image de la Verge i tot lo que havia per terra tirat i ho va tindre tapiat en l'Ajuntament durant el temps que va durar la guerra del 1936.

Empresonat[editar | editar còdic]

Passat un temps, quan no era alcalde i trobant-se en la ciutat de Barcelona fon detingut pel Servici d'Informació Militar(SIM) de la República; se li acusava d'ajudar als sublevats, fon empresonat i abans d'acabar la guerra civil fon lliberat.

Josep Cano tornà a Valencia i al poc temps fon detingut per l'eixercit de Franco, compareixent davant d'un tribunal de guerra i esta volta baix l'acusacio de “auxili a la rebelio”. La sentencia li fon comunicada el 28 de setembre de 1939, fon condenat a vint anys de presó, la pena la complí al principi en Valencia, posteriorment fon traslladat a Andalusia i passat un temps a Guipúscoa d'a on se fugà en 1943.

Vixqué amagat durant set anys en la ciutat de Valéncia. Estant amagat se li jujà novament, esta volta pel TERM, “Tribunal de Repressió a la Francmaçoneria i el Comunisme”. Cano Coloma havia pertanygut a la Lliga Francmaçònica de Valéncia (Va pertànyer a la maçoneria en el nom simbòlic de "Gai"), el juí es declarà en suspens al no estar l'acusat present.

En l'any 1950 es decretà una amnistia parcial i estant amagat decidi presentar-se, pero el TERM reobrí el cas per francmaçó i se li condenà a dotze anys i un dia, de reclusió menor, ademés de cinc anys d'inhabilitació de la seua professio d'advocat. Passats uns mesos se li alçà parcialment la pena d'inhabilitació i se li permeté que complira l'arrest en el seu domicili. Fon rehabilitat com a advocat.

Mare de Deu dels Desamparats[editar | editar còdic]

El 21 de juliol de 1936 una gentada, enfurida pel colp militar del 18 de juliol, s'estava reunint en la plaça de la Mare de Deu, i diversos exaltats llançaven arengues per a que entraren a la Basilica de la Mare de Deu i la cremaren. Havia un grup de guardies civils i alguns milicians que intentaven posar orde a aquells exaltats, eren molt pocs per a parar aquell viver de gent, i es llavors quan sorgi la figura de l'alcalde Cano Coloma. Este junt al rector de l'Universitat el Dr. Peset Aleixandre i l'arquitecte Francesc Xavier Goerlich, intentaren per tots els mijos evitar que se cremara la Basilica en la Mare de Deu dins; la catedral i els Sants Joans junt a unes atres iglesies ya havien segut incendiades.
Salvem a la Mare de Deu, apaguem el foc i deixem un piquet per a que ningu entre.
Josep Cano Coloma i Vicent Peset Aleixandre foren dos hòmens valencians, republicans, que en valentia i exponent la seua integritat fisica, donaren la cara per a salvar de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats de ser destruida per uns exaltats. Cano Coloma fon perseguit per les dos faccions i el Dr. Peset terminà sent fusilat pels vencedors.
  • Extracte de l'artícul "Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu" de J. Morales en la web d'Accio Nacionalista Valenciana.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

Té un carrer dedicat en la ciutat de Valéncia, paralel al Carrer de la Serreria.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Ramírez, Néstor. José Cano Coloma Vents contraris. Recuerdos autobiográficos de José Cano Coloma Valéncia: Ajuntament, 1983. ISBN: 84-500-9498-4

Enllaços externs[editar | editar còdic]


Predecessor:
José Olmos Burgos
Escudo de Valencia 2.svg
Alcalde de Valéncia

19361937
Successor:
Domingo Torres Maeso