Diferència entre les revisions de "Lluis Fullana Mira"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
 
   
 
   
 
== Infància ==
 
== Infància ==
Seent un monyicot, va rebre la seua primera gramàtica llatina de ma dels [[franciscans]] del convent de [[Cocentaina]], a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de [[Benissa]], per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina mos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.
+
Seent un monyicot, va rebre la seua primera gramàtica llatina de ma dels [[Orde Franciscana|franciscans]] del convent de [[Cocentaina]], a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de [[Benissa]], per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina mos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.
  
 
== Ordenació Sacerdotal ==
 
== Ordenació Sacerdotal ==

Revisió de 16:43 20 dec 2017

Archiu:Pare Fullana.JPG
P. Fullana O.F.M.

R.P. Lluis Fullana Mira O.F.M. va nàixer en Benimarfull, comarca de (L'Alcoya) el 5 de giner de 1871 i puja al Cel el 21 de juny de 1948 en Madrit als 77 anys d’edat.

Infància

Seent un monyicot, va rebre la seua primera gramàtica llatina de ma dels franciscans del convent de Cocentaina, a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de Benissa, per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina mos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.

Ordenació Sacerdotal

El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Frares Menors Franciscans, en el convent d'Ontinyent i poc despuix és traslladat al convent de Cocentaina per a iniciar els estudis de Filosofia. En Ontinyent i Benigànim estudia els cursos de Teologia. En 1876 va rebre la gràcia de l'ordenació sacerdotal.

Catedràtic

Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la Reina Donya Maria Cristina- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- va ser el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'Ontinyent va ser professor de francés, i en l'Universitat de Valéncia, catedratic de Llengua Valenciana. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, inclús va ser requerit pel Ministeri d'Assunts Exteriors com a intérpret en motiu de la visita a Espanya del Gran Visir del Protectorat Espanyol en el Marroc.

En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la llengua valenciana alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la llengua valenciana en 1928.

La vida tan prolifica en bones obres i estudis del R. P. Lluís Fullana i Mira va tocar fi en este món el 21 de juny de 1948, en Madrit, a l'edat de 77 anys.

Acadèmic de la R.A.E.

El 26 de novembre de 1926, per Real Decret, es mana ampliar, fins 42, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la Real Acadèmia Espanyola els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.

El silló representatiu de la llengua valenciana devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la Real Acadèmia Espanyola, del dia 10 de març de 1927, varen ser triats els nous acadèmics, conforme al citat Real Decret del 26 de novembre de 1926, quedant elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la llengua valenciana.

La presa oficial de possessió es va celebrar el 11 de novembre de 1928. El Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola, de decembre de 1928, en "Acuerdos y noticias", va deixar constància de l'acte:

"Recepción del padre fray Luis Fullana, académico electo de la Sección Valenciana. Se verificó con toda solemnidad el 11 de Noviembre, presidiendo la junta el excelentísimo señor Ministro de Instrucción Pública, acompañado del Director de la Academia, del Secretario y del Censor de la misma".
"Introducido en el Salón y concedida la palabra por el señor Ministro, empezó el padre Fullana la lectura de su erudito discurso acerca de las diferencias que ofrece el dialecto valenciano, en relación con el castellano y el catalán y especialmente acerca de la formación de los verbos en el primero de aquellos lenguajes. Fue oído con atención por el selecto público que llenaba el salón, que aplaudió el sabio trabajo del académico entrante".
"Le dio la bienvenida en nombre de la Academia el individuo de número don José Alemany, quien, lo primero, hizo el debido elogio de los trabajos lingüísticos dados al público por el padre Fullana, e insistió sobre la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, absorción del segundo por el primero. El público aplaudió la interesante y aguda respuesta del señor Alemany; y a continuación el Presidente impuso la medalla académica al entrante, que fue recibiendo las felicitaciones de sus nuevos compañeros y amigos".

En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats aixina com nutrides representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'Ontinyent. La província franciscana va celebrar en molta alegria esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Es celebraren senzills, pero sentits actes d'homenage en els convents de Valéncia, Ontinyent i en uns atres.

Entre unes atres entitats culturals de Valéncia, "Lo Rat Penat" va celebrar una solemne velà, l'any 1929, en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la Real Acadèmia Espanyola.

Una volta establit en Madrit, l'any 1934, el pare Fullana passa les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.

Obra

Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació.

Homenages

Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:

Cites

Joan S. López i Verdejo, en el seu treball Introduccio a la Lexicografia Valenciana (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, serie Filològica nº 13, Valéncia, 1994), diu:

L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del segle XIX.

Bibliografía

Enllaços externs