Mª Teresa Puerto Ferré

Mª Teresa Puerto Ferre

María Teresa Puerto Ferre, coneguda popularment com a Teresa Puerto, és una catedràtica valenciana de llengua anglesa, està llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Anglesa i Francesa.). També té un màster en Llengües Anglo-Romàniques i pertany a la reconeguda entitat, Colectiu Fullana.

Currículum Vitae

• Catedràtica de Llengua Anglesa (oposició lliure -40 anys d'experiència docent)

• Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Anglesa i Francesa.). Master en Llengües Anglo-Romàniques.

• Membre d'INCE (Institut de Calitat de l'Ensenyança del MEC).

• Ex-Coordinadora de Didàctica Específica de l'Anglés Universitat de Valéncia. Servei de Formació del Professorat.

• Coordinadora de Proyectes Sòcrates d'Intercanvi en l'Unió Europea .Conselleria d'Educació i Ciència.

• Membre del Colectiu Lluís Fullana de Professors d'Universitat i Doctors de l'Universitat Politècnica de Valéncia en defensa de l'història, la cultura i la llengua valenciana.

• Investigadora i coordinadora de proyectes d'Innovació Educativa. Conselleria d'Educació i Ciència

• Professora dels Cursos de Llingüística Valenciana de l'Escola d'Estudis de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (R.A.C.V.).

• Viages constants d'investigació i intercanvi d'experiències per: Regne Unit , Irlanda, U.S.A., Canadà, Alemanya, Àustria, Noruega, Suècia, Finlàndia, França, Dinamarca. Països ex-socialistes de l'Est d'Europa: Rússia, Polònia, Chèquia, Estònia, Letònia, Lituània , Itàlia, Grècia, Egipte, Turquia. Anàlisis dels seus sistemes educatius i situació social.

• Numerosos cursos de formació, rebuts i impartits al voltant de tot tipo de temes educatius i d'investigació.

• Més de trescents artículs d'opinió en ràdio i prensa nacional i internacional, conferències formatives a colectius docents i socials del Regne Unit (U.K.) i de la Comunitat Valenciana.

• Analista e investigadora especialisada , en temes educatius de l'Unió Europea , en Llingüística Anglo-romànica , llengua valenciana, Mass Media (Mijos de Comunicació britànics i europeus) , religions en Europa , Hª Contemporànea, dona, Rússia i Païssos de l'Est , i política contemporànea mundial.

• Participant habitual en la tertúlia del «Poder Valenciano» en Valéncia TeVe televisió i programes de Castelló Televisió: "El Tertulión" i "Joseti Punto y Aparte".

Llibres publicats

• Lengua valenciana, una lengua suplantada. (Diputació de Valéncia, 2006) ISBN: 978-84-7795-406-4.

• Cronologia historica de la llengua valenciana. (Diputació de Valéncia, 2007), en coautoria en Joan Ignaci Culla Hernández. ISBN: 978-84-7795-470-5.

Treballs d'investigació (doctorat i postgrau)

• “ Margaret Thatcher´s Political Discourse: an Analysis ”( Universitat de Valencia.1994)

• “Analysis of a text in double version:Spanish/English”(Universitat de Valencia .1994)

• “Programa y Metodología del Inglés para la Renovación de las EE MM” (Conselleria d'Educacío i Ciencia”.1986)

• “Eficacia de las Técnicas de Pre-lectura para el aprendizaje de las Lenguas” (Consellería d'Educació i Ciencia.1987)

• “El Aprendizaje de la escritura en Lengua Inglesa como destreza comunicativa” (Conselleria d'Educació i Ciencia. 1988)

• “Needs Analysis for the teaching of English in the Valencian Community” (Consellería d'Educació i Ciencia..1989)

• “Dirección de un Centro Público de E.S. y Enseñanzas de Régimen Especial”(Consellería d'Educació i Ciencia .1996)

• “Preventive Approach to A.I.D.S.:materiales curriculares para la prevención del SIDA” (Consellería d'Educació i Ciencia.1995)

Proyectes de l'Unió Europea: Socrates Lingua Action IV

• “Cardiff and Valéncia, Past and Future of Two European Cities” (Socrates Lingua Action IV.Generalitat Valenciana.1995)

• “Europe, Yesterday and Tomorrow : the Same Past, the Same Future” (Socrates Lingua Action IV.Generalitat Valenciana 1996)

• “R.E.A.C.H. :Respect through Educational Awareness of Cultural Heritage”(Socrates Comenius Action I .Generalitat Valenciana.1997)

Cites

1946. Josep Romeu funda la Societat Catalana d'Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia "feixista" catalana per a la "reinterpretació" de l'història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: Estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) al Regne de Valéncia.

¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto

1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.

¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX, (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto

El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional

Miquel BatlloriLa cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any 1992, en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de 1992 en el periòdic Las Provincias per José Aparicio Pérez i citat en el llibre de Mª Teresa Puerto titulat Lengua valenciana, una lengua suplantada (Valéncia, 2006, Diputació de Valéncia)

Por el contrario, dado su pedigrí histórico sí que hay que hablar de Lengua Valenciana: El ilustre gramático español Ramón Menéndez Pidal, en su "Gramática Histórica” (Madrid ,1977) siempre reconoció la independencia y categoría histórica de la Lengua Valenciana, en su trayectoria evolutiva, respaldada por los tres elementos indispensables que fundamentan una lengua:

1. Sus etimologías genuinas.

2. Su trayectoria de acuerdo con los principios y Leyes de la Gramática Histórica.

3. La autoridad indiscutible de unos Clásicos que la han desarrollado y consagrado a lo largo de un SIGLO DE ORO LITERARIO (Siglo y medio, en el caso de la Lengua Valenciana).

La Lengua Valenciana tiene esos 3 elementos indispensables junto a otros, también, de esencial calibre:

1. Posee desde el siglo XV una koiné o sustrato lingüístico con plena autonomía fonética, léxica, morfosintáctica, fonética y semántica

2. Posee gramáticas que la estructuran como lengua (Gramática de Andreu Sempere. Alcoy, 1546)

3. Posee diccionarios ("Liber Elegantiarum"..."el mes antic lexic d'una llengua romanç", del valenciano Joan Esteve, 1472)

4. Posee una Biblia traducida del latín ("Biblia de Frai Bonifaci Ferrer", 1478)

5. Posee un "Kempis", traducido del latín por Miquel Pérez (1482); y..., sobretodo,

6. Posee el primer Siglo de Oro Literario de una lengua neolatina europea durante el cual centenares de autores proclaman en el prólogo o en el colofón de sus obras su: ”estic escrivint en nostra vulgar llengua materna valenciana".

Muy al contrario, el infame e infecto dialecto barceloní, así definido por el gran gurú de la investigación catalana Padre Batllori, no tiene todo el arsenal lingüístico antes mencionado ya que no alcanza su estándar lingüístico hasta 1906, cuando el químico Pompeu Fabra lo fabrica en su laboratorio esperántico “creando una lengua bombarda plagada de galicismos, arcaísmos y neologismos” (Unamuno dixit).

Ese es el neocatalaní que ahora se impone en la Comunidad Valenciana para suplantar a la Lengua Valenciana.

Lengua valenciana, una lengua suplantada (Valéncia, 2006), per Mª Teresa Puerto

Enllaços externs

• Web de Na Teresa Puerto
• Intervenció radiofonica en el Programa "A fondo" d'Enrique de Diego al voltant de la Llengua Valenciana. També breus paraules referint-se al llibre Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana
• Articul al voltant del llibre "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana"
• Lengua Valenciana, una lengua suplantada per Mª Teresa Puerto
• Entrevista a Mª Teresa Puerto - Joan Benet - L'Archiu - Llengua Valenciana SI