Diferència entre les revisions de "Ondara"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 51: Llínea 51:
 
El núcleu urbà principal es troba a 4 km. de la costa mediterrànea a la vora del [[riu Girona]]. El seu terme municipal (sense accés al llitoral) és pràcticament pla, a excepció de la Serra de Segaria (370 m.), situada en la part noroest del municipi.
 
El núcleu urbà principal es troba a 4 km. de la costa mediterrànea a la vora del [[riu Girona]]. El seu terme municipal (sense accés al llitoral) és pràcticament pla, a excepció de la Serra de Segaria (370 m.), situada en la part noroest del municipi.
  
El seu terme municipal llimita en els de [[Beniarbeig]], [[Benimeli]], [[Dénia]], [[Pedreguer]] i [[Vergel]].
+
El seu terme municipal llimita en els de [[Beniarbeig]], [[Benimeli]], [[Dénia]], [[Pedreguer]] i [[Verger]].
  
 
==== Clima ====
 
==== Clima ====

Revisió de 19:57 22 feb 2023

Ondara
Localització d'Ondara respecte del País Valencià.png Escudo de Ondara.svg
Localització d'Ondara respecte de la Marina Alta.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: Marina Alta
Partit judicial: Dénia
Ubicació: 38°49′37″N 0°01′03″O
Altitut: 36
Superfície: 10,41
Població: 6.815 (INE 2018)
Densitat: 637,08
Gentilici:
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03760
Festes majors:
Alcalde: Zeus Serrano Soler (Compromís)
Pàgina web:


Plaça del Convent, en Ondara.

Ondara és un municipi valencià situat en la comarca de La Marina Alta, en la província d'Alacant.

Història

Els primers vestigis d'assentaments humans pròxims a Ondara es localisen en les coves del Colom i del Corp (paleolític mijà) i la cova Fosca (eneolític) en la serra de Segaria, i en el cim d'esta, en un poblat ibèric.

Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a Dénia, l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, on s'han recuperat numerosos vestigis.

Tant el poble (cridat llavors Ondia) com el seu castell són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el Sit Campeador va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en 1089 la ciutat de Dénia, que pertanyia en eixe moment al rei de Lleida de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib.

Posteriorment, fon atacada per Alfons I el Batallador en el curs de la seua expedició militar per Andalusia en 1125. No obstant, és el rei Jaume I d'Aragó qui va entrar en el lloc el 6 de juny de 1244 i l'anexiona al Regne de Valéncia. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any 1323 es varen donar, població i terme, pel rei Jaume II al seu fill Pedro, Infant d'Aragó.

A principis del sigle XVI, Ondara serà escenari d'alguns passages bèlics de la guerra de les Germanies (1520-1523). Varen estar Vicente Peris, líder del moviment agermanat, i el Marqués de Zenete, germà de Diego Hurtado de Mendoza, virrei de Valéncia, per l'atre bando.

La població va seguir sent majoritàriament de religió islàmica fins a l'expulsió dels moriscs en 1609, despuix de l'expulsió la població va passar d'uns 1.000 a 200 habitants. Nous pobladors procedents d'atres llocs de la comarca i de les Balears varen vindre llavors a omplir el buit demogràfic produït.

El sigle XVII serà un periodo de llenta recuperació demogràfica i econòmica, en alguns brots de pesta bubònica, fins a aplegar a la Guerra de Successió, a on la seua participació activa a favor de l'Archiduc Carles d'Àustria, li va supondre, despuix de la derrota, una venjança per les tropes borbòniques. Ondara fon cremada i saquejada.

El cultiu de la pansa fon el motor del creiximent urbanístic del sigle XIX, que es va vore truncat per l'epidèmia de filoxera de principis del sigle XX; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'Argentina i a l'Argèlia francesa.

Geografia

Situació

Ondara està situada al nordest de la comarca del Marquesat de Dénia, en la depressió prellitoral del nort del prebétic valencià. Les estribacions de la serra de Segaria, en la zona nort del terme, constituïxen les úniques elevacions del seu territori, per lo demés prou pla. Ho creuen el barranc de la Fusta i els rius Vert i Girona que comença a construir la seua delta aigües avall de la vila.

El núcleu urbà principal es troba a 4 km. de la costa mediterrànea a la vora del riu Girona. El seu terme municipal (sense accés al llitoral) és pràcticament pla, a excepció de la Serra de Segaria (370 m.), situada en la part noroest del municipi.

El seu terme municipal llimita en els de Beniarbeig, Benimeli, Dénia, Pedreguer i Verger.

Clima

Té un clima típicament mediterràneu, en hiverns suaus i estius calorosos, sent la temperatura mija anual de 18 °C.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 7.080 habitants.

Economia

La seua economia és bàsicament agrícola (cítrics), pero la seua proximitat a núcleus turístics importants (Dénia, Xàbia, etc...) fa que jugue un paper important el sector servicis. L'artesania a pur de vímen i palla, constituïx de la mateixa manera que en les localitats veïnes de Gata de Gorgos i Pedreguer, una verdadera indústria.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Moncho Salort PSPV-PSOE
1983 - 1987 Antoni Ramis Bolufer PSPV-PSOE
1987 - 1991 Antoni Ramis Bolufer
Robert Miralles i Cebrià
PSPV-PSOE
IU-UPV
1991 - 1995 Robert Miralles Cebrià UPV
1995 - 1999 Robert Miralles Cebrià UPV-BNV
1999 - 2003 Josep Grimalt Mestre
José Joaquín Ferrando Soler
BNV
PP
2003 - 2007 José Joaquín Ferrando Soler PP
2007 - 2011 José Joaquín Ferrando Soler PP
2011 - 2015 José Joaquín Ferrando Soler PP
2015 - 2019 Zeus Serrano Soler Compromís
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Monuments i llocs d'interés

  • Torre del rellonge. És l'única torre que queda en peu de les quatre en que contava l'antic castell musulmà d'Ondara. Torre del Rellonge és d'estil musulmà, i està arrematada en un campanar i en el rellonge, que en l'actualitat encara funciona manualment, en un impressionant mecanisme de principis de sigle XX i un campanar artístic.
  • Plaça de Bous. Fon construïda entre finals del sigle XIX i principis del XX en alguns elements d'estil arabesc i en una sòlida estructura de mamposteria i morter. Fon inaugurada el 28 d'octubre de 1901, fon destruïda casi completament en la Guerra Civil Espanyola i reconstruïda en 1957.

Festes

  • Festes Patronals. Se celebren la segona fi de semana de juliol en honor a la Verge de la Soletat. És la festa religiosa més important del poble i d'un gran renom en la comarca.
  • Sant Jaume. Són les festes populars i les més participatives. Les organisa l'Ajuntament. Els actes principals són les entrades de bous, des del carrer Major fins a la Plaça de Bous, i el bou embolat. Actualment la majoria d'activitats estan orientades al voltant de les penyes i quintades, organisades en garites.

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Marina Alta

Alcanalí    L'Atzúvia    Beniarbeig    Benidoleig    Benigembla    Benimeli    Benissa    Calp    Castell de Castells    Dénia    Gata    Llíber    Murla    Ondara    Orba    Parcent    Pedreguer    Pego    El Poble Nou de Benitachell    Ràfol d'Almúnia    Sagra    Sanet i Negrals    Senija    Setla i Mirarrosa    Teulada    Tormos    Vall d'Alcalà    La Vall d'Alauar    La Vall d'Ebo    La Vall de Gallinera    Verger    Xàbia    Xaló