Diferència entre les revisions de "País Vasc"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'la Edat' a 'l'Edat')
 
(No es mostren 57 edicions intermiges d'16 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
 
|nom              = País Vasc
 
|nom              = País Vasc
 
|nom complet      = Euskadi
 
|nom complet      = Euskadi
|país              = Espanya
+
|país              =  
 
|unitat            = [[Comunitat autònoma]]
 
|unitat            = [[Comunitat autònoma]]
 
|himne            = [[Eusko Abendaren Ereserkia]]
 
|himne            = [[Eusko Abendaren Ereserkia]]
|bandera          = senyera_pais_vasc.png
+
|bandera          = Flag of the Basque Country.svg
|escut            = escut_pais_vasc.png
+
|escut            = Escudo del Pais Vasco.svg
|mapa              = Localisacio d'Euskadi Espanya.png
+
|idiomes_oficials  = [[Idioma eusquera|Vasc]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
 +
|mapa              = Pais Vasco in Spain (including Canarias).svg
 
|tamany_mapa      = 200px
 
|tamany_mapa      = 200px
|peu_mapa          = <small>Vascongades en Espanya</small>
+
|peu_mapa          = <small>El País Vasc en Espanya</small>
|capital          = [[Vitòria-Gasteiz|Vitòria]]
+
|capital          = [[Vitòria]]
 
|coor              =  
 
|coor              =  
 
|subdivisió        = Províncies: [[Bizkaia]], [[Gipuzkoa]] i [[Araba]]
 
|subdivisió        = Províncies: [[Bizkaia]], [[Gipuzkoa]] i [[Araba]]
Llínea 20: Llínea 21:
 
|superfície_post  = (1,4%)
 
|superfície_post  = (1,4%)
 
|superfície_terra  =   
 
|superfície_terra  =   
|superfície_auya   =  
+
|superfície_aigua   =  
 
|còdic ISO        = PV   
 
|còdic ISO        = PV   
 
|entitat          = [[Comunitat Autònoma]]
 
|entitat          = [[Comunitat Autònoma]]
Llínea 29: Llínea 30:
 
|camp3_nom        =  
 
|camp3_nom        =  
 
|camp3            =  
 
|camp3            =  
|població          = 2.155.546
+
|població          = 2.220.504
 
|població_lloc    = 7
 
|població_lloc    = 7
|població_any      = 2008
+
|població_any      = 2020
 
|població_post    =  
 
|població_post    =  
|Idiomes          = [[Idioma eusquera|Vasc]]
 
 
|densitat          = 216,28 hab/km
 
|densitat          = 216,28 hab/km
 
|densitat_post    =  
 
|densitat_post    =  
 
|tipo_superior_X  =  
 
|tipo_superior_X  =  
 
|superior_X        =  
 
|superior_X        =  
|pàgina web        = http://www.gva.es Lloc web oficial
+
|pàgina web        = www.euskadi.eus
 
}}
 
}}
 +
El '''País Vasc''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''País Vasco'' i en [[Idioma eusquera|eusquera]] ''Euskal Herria'' o ''Euskadi'') és una comunitat autònoma espanyola, situada en el extrem nort-oriental de la franja cantàbrica, fitant al nort en el mar Cantàbric i França, al sur en La Rioja i Castella i Lleó, a l'oest en Cantàbria i a l'est en Navarra. Ho integren les províncies (denominades territoris històrics en l'ordenament autonòmic) d'[[Àlava]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]] agrupant a 251 municipis: Àlava 51, Guipúscoa 88 i Viscaya 112.
  
El '''País Vasc''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''País Vasco'' i en [[Idioma eusquera|eusquera]] ''Euskal Herria'' o ''Euskadi'') és una comunitat autònoma espanyola, situada en el extrem nororiental de la franja cantàbrica, llindant al nort en el mar Cantàbric i França, al sur en La Rioja i Castella i Lleó, al oest en Cantàbria i al est en Navarra. Ho integruen les províncies (denominades territoris històrics en el ordenament autonòmic) de [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Vizcaya]] agrupant a 251 municipis: Àlava 51, Guipúscoa 88 i Vizcaya 112.
+
En el passat, les províncies que componen el actual País Vasc foren conegudes també com províncies vasques, províncies forals, províncies exentes (fins [[1814]]), províncies vascongades, o simplement, Vascongades. En l'actualitat, la denominació Comunitat Autònoma Vasca (CAV) és utilisada en freqüència, especialment en la pròpia comunitat autònoma i Navarra, ya que les denominacions Euskadi i País Vasc també han segut usades històricament, des de la seua creació en la grafia de Euzkadi en el [[sigle XIX]] la primera, i abans de l'any [[1897]] la segona, per a nomenar un concepte diferent al de la comunitat autònoma, el de Vascònia o Euskal Herria.
  
En el pasat, les províncies que componen el actual País Vasc foren conegudes també com províncies vasques, províncies forals, províncies exentes (hasta 1814), províncies vascongades, o simplement, Vascongades. En l'actualitat, la denominació Comunitat Autònoma Vasca (CAV) és utilisada en frecuència, especialment en la própia comunitat autònoma i Navarra, ya que les denominacions Euskadi i País Vasc també han segut usades històricament, des de la seua creació en la grafía de Euzkadi en el segle XIX la primera, i abans de 1897 la segona, per a nomenar un concepte diferent al de la comunitat autònoma, el de Vascònia o Euskal Herria.
+
També [[Navarra]] té dret a integrar-se en esta comunitat autònoma, en el supost cas de que trie la seua incorporació d'acort en lo dispost en la disposició transitòria quarta de la [[Constitució espanyola]], i reglament en l'Amillorament del Fur, si be no ho ha eixercit mai dit dret. Les relacions entre abdós comunitats han segut de caràcter molt variat des de la Transició.
  
 +
El País Vasc té una extensió total de 7.234 km², i una població actual de 2.155.546 habitants (INE 2008), en una densitat de població de 295,0 hab/km2. La seua capital és [[Vitòria]], a Àlava, a on se troba el Parlament i la seu del govern vasc, encara que la ciutat més gran és [[Bilbao]].
 +
[[File:Forua, poblado romano.JPG|thumb|right|200px|<center>Poblat romà de Forua</center>]]
  
També [[Navarra]] té dret a integrar-se en esta comunitat autònoma, en el supuest cas de que trie la seua incorparació d'acort en ho dispost en la disposició transitòria quarta de la [[Constituació espanyola]], i reglament en el Amillorament del Fur, si be no ho ha eixercit mai dit dret. Les relacions entre abdós comunitats han segut de caràcter molt variat des de la Transició.
 
 
El País Vasc té una extensió total de 7.234 km², i una població actual de 2.155.546 habitants (INE 2008), en una densitat de població de 295,0 hab/km2. La seua capital és [[Ciutat de Victòria|Victòria]], a Àlava, a on se troba el Parlament i la seu del govern vasc, encara que la ciutat més gran és [[Bilbao]].
 
[[Image:Paisagepaisvasc.jpg|thumb|right|200px|Paisage del País Vasc.]]
 
 
== Història ==
 
== Història ==
 
=== Prehistòria ===
 
=== Prehistòria ===
Hi ha constància de poblament en el [[Paleolític]] en varis llocs del actual País Vasc, com en [[Vizcaya]] en les coves de Bolinkoba (Abadiano), Arenaza (Galdames), Atxeta (Forua), Santimamiñe (Contézubi) i Lumentxa (Lequeitio).
+
Hi ha constància de poblament en el [[Paleolític]] en varis llocs del actual País Vasc, com en [[Viscaya]] en les coves de Bolinkoba (Abadiano), Arenaza (Galdames), Atxeta (Forua), Santimamiñe (Contézubi) i Lumentxa (Lequeitio).
  
 
La presència de varis castres en el País Vasc de [[Edat dels Metals|l'edat dels metals]], com els de Arrola, Malmasín o Bolumburu, fan pensar en una ocupació del territori per indoeuropeus. La arqueologia actual opina:
 
La presència de varis castres en el País Vasc de [[Edat dels Metals|l'edat dels metals]], com els de Arrola, Malmasín o Bolumburu, fan pensar en una ocupació del territori per indoeuropeus. La arqueologia actual opina:
en lo cultural i en lo arquitectònic, la situació cultural és paralela a la coneguda en qualsevol de les regions geogràfiques perifèriques del País Vasc, en les mateixes diferències i peculiaritats internes que puguen trobar-se en elles.
+
En lo cultural i en lo arquitectònic, la situació cultural és paralela a la coneguda en qualsevol de les regions geogràfiques perifèriques del País Vasc, en les mateixes diferències i peculiaritats internes que puguen trobar-se en elles.
  
 
=== Edat Antiga ===
 
=== Edat Antiga ===
En la distribució de tribus pre-romanes de Ptlomeo, [[Vizcaya]] estava ocupada per caristios i autrogones, [[Àlava]] per autrigons i berons, i [[Guipúzcoa]] per vàrduls i vascons. en les obres de Estrabón, Pomponio Mela i Plinio, els vàrduls eren la tribu que separava a vascons de càntabros. La filiació de vàrduls, carístios i autrigones és desconeguda. Els historiadors discutixen sobre el seu orige càntabro, vascó, indoeuropeu, celta o celtibèric sense que hagen probes concluyents en favor de cap d'estes hipòtesis.
+
En la distribució de tribus pre-romanes de Ptlomeo, [[Viscaya]] estava ocupada per caristis i autrogons, [[Àlava]] per autrigons i berons, i [[Guipúscoa]] per vàrduls i vascons. en les obres d'Estrabón, Pomponio Mela i Plinio, els vàrduls eren la tribu que separava a vascons de càntabres. La filiació de vàrduls, carístis i autrigons és desconeguda. Els historiadors discutixen sobre el seu orige càntabre, vascó, indoeuropeu, celta o celtibèric sense que hagen probes concloents en favor de cap d'estes hipòtesis.
  
==== Autrigones ====
+
==== Autrigons ====
Els autrigones, que en [[Vizcaya]] ocuparien les Encartacions, no foren mencionats per Estrabón. Atres historiadors romans com Pomponio Mela i Plínio els situaven en l'interior, en la zona nort de l'actual Burgos (Briviesca), Plínio el Vell voltant de l'any 77 citava "entre les deu ciutats de els autrigones Trício (Tritium Autrigonum) i virovesca (Briviesca) com capital dels autrigones".
+
Els autrigons, que en [[Viscaya]] ocuparien les Encartacions, no foren mencionats per Estrabón. Atres historiadors romans com Pomponio Mela i Plínio els situaven en l'interior, en la zona nort de l'actual Burgos (Briviesca), Plínio el Vell voltant de l'any 77 citava "entre les deu ciutats dels autrigons Trício (Tritium Autrigonum) i virovesca (Briviesca) com a capital dels autrigons".
  
Ptolomeo els situa llindant en càntabros al oest i tomorgos al sur, i en carístios i berones al est, i segón esta distribució, s'estendrien entre el riu Asón i el riu Nervión. Sa ciutat principal era Uirovesca (Briviesca), una de les ceques de les monedes del ginet ibèric. Atres ciutats importants foren Trício, en la Rioja, Deóbriga (Miranda de Ebre) i en la costa Flaviobriga (Castre Urdiales) (encara que Plínio li dona esta ciutat als vàrdulos) la última colònia fundada per els romans en [[Hispània]]. Atres assentaments foren Osma de Valdegovia, Poza de laSal i és possible que en la desembocadura del riu Nerua (Nervión) tingueren un port ya que se trobaben monedes romanes en labarra de Prtugalete i en Bilbao. Floro i Orosio conten que eren frecuentment atacats per els càntabros, per lo que possiblement hagen colaborat en Augusto en les Guerres Càntabres i com premi varen obtindre el domini de nous territoris en la cornisa cantàbrica arribant quasi fins el riu Deva.
+
Ptolomeo els situa fitant en els càntabres a l'oest i tomorgos al sur, i en carístis i berons a l'est, i segons esta distribució, s'estendrien entre el riu Asón i el riu Nervión. La seua ciutat principal era Uirovesca (Briviesca), una de les ceques de les monedes del ginet ibèric. Atres ciutats importants foren Trício, en la Rioja, Deóbriga (Miranda de Ebre) i en la costa Flaviobriga (Castre Urdiales) (encara que Plínio li dona esta ciutat als vàrduls) la última colònia fundada pels romans en [[Hispània]]. Atres assentaments foren Osma de Valdegovia, Poza de laSal i és possible que en la desembocadura del riu Nerua (Nervión) tingueren un port ya que se trobaven monedes romanes en labarra de Portugalete i en Bilbao. Floro i Orosio conten que eren freqüentment atacats pels càntabres, per lo que possiblement hagen colaborat en Augusto en les Guerres Càntabres i com premi varen obtindre el domini de nous territoris en la cornisa cantàbrica arribant quasi fins el riu Deva.
  
Se discutix si estaven emparentants a càntabros, celtíbers o vascons. Lo primer és dubtos ya que fon l'atac dels càntabros contra autrigones i turmódigos lo que inicià la guerra romano-càntabra. El fet de que algunes de les seues ciutats tinguen la terminació briga pareix indicar un orige cèltic.
+
Se discutix si estaven emparentats a càntabres, celtíbers o vascons. Lo primer és dubtós ya que fon l'atac dels càntabres contra autrigons i turmódigos lo que inicià la guerra romà-càntabra. El fet de que algunes de les seues ciutats tinguen la terminació briga pareix indicar un orige cèltic.
  
==== Carístios ====
+
==== Carístis ====
Ocupaven la resta de Vizcaya, segons Ptlomeo. No son mencionats per Estrabón, ni per Pomponio Mela, pero si per Plínio, que les dia Carietes i les situa en l'interior, en la zona del sur del actual País Vasc.
+
Ocupaven el restant de [[Viscaya]], segons Ptlomeo. No són mencionats per Estrabón, ni per Pomponio Mela, pero si per Plínio, que les dia Carietes i els situa en l'interior, en la zona del sur de l'actual País Vasc.
  
Ptolomeo els situa entre el riu Deva, en la província de Guipúzcoa i lo que actualment és Bilbao, arribant pel sur fins el Ebre. El seu territori llimitava en els dels vàrduls i el dels autrigones. Les seues ciutats eren Tullica (pot ser Tuyo a la vora del Zadorra), Suessatio (que podria ser l'actual Zuazo) i Veleia (que podria ser l'actual Iruña-Veleia), les dos últimes se trobaven en la calçada romana de [[Burdeus]] a Astorga.
+
Ptolomeo els situa entre el riu Deva, en la província de [[Guipúscoa]] i lo que actualment és Bilbao, arribant pel sur fins a l'Ebre. El seu territori llimitava en els dels vàrduls i el dels autrigons. Les seues ciutats eren Tullica (pot ser Tuyo a la vora del Zadorra), Suessatio (que podria ser l'actual Zuazo) i Veleia (que podria ser l'actual Iruña-Veleia), les dos últimes es trobaven en la calçada romana de [[Burdeus]] a [[Astorga]].
  
També en este cas se discutix si estaven emparentats a càntabros, celtíbers o vascons.
+
També en este cas se discutix si estaven emparentats a càntabres, celtíbers o vascons.
  
==== Vàrdulos ====
+
==== Vàrduls ====
Els vàrdulos son mencionats per Estrabón, que les dia Bardyétai i els situa en la costa, entre càntabros i vascons, per Pomponio Mela i Plinio que també els situa en la costa entre càntabros i vascons, dient Plínio que Portus ammanus (la romana Flaviobriga, l'actual Castro Urdiales, de a on li vindria el nom actual, derivat de Castrum Vardulies) era una de les seues ciutats, i per Ptolomeo que els situa en l'actual Guipúzcoa. Segons Ptolomeo, llindaven en carístios o càntabros al oest, vascons al est i berones al sur; en la costa aplegaven fins el promontori del Pirineu, a excepció de Oiasso (Irún) que era la eixida dels vascons al mar, mentres que en el interior les seues fronteres eren més confoses. Ptolomeo mos parla de varies ciutats que encara no s'han localisat: Menosa, en la costa; Gebala, Trutium Tubicorum, Thabuca, Alba i Tullonium, al interior.
+
Els vàrduls són mencionats per Estrabón, que els dia Bardyétai i els situa en la costa, entre càntabres i vascons, per Pomponio Mela i Plinio que també els situa en la costa entre càntabres i vascons, dient Plínio que Portus ammanus (la romana Flaviobriga, l'actual Castro Urdiales, d'a on li vindria el nom actual, derivat de Castrum Vardulies) era una de les seues ciutats, i per Ptolomeo que els situa en l'actual Guipúscoa. Segons Ptolomeo, fitaven en carístis o càntabres a l'oest, vascons al est i berones al sur; en la costa aplegaven fins el promontori del Pirineu, a excepció de Oiasso (Irún) que era l'eixida dels vascons al mar, mentres que en l'interior les seues fronteres eren més confoses. Ptolomeo nos parla de vàries ciutats que encara no s'han localisat: Menosa, en la costa; Gebala, Trutium Tubicorum, Thabuca, Alba i Tullonium, a l'interior.
  
Al igual que al cas dels carístios, la seua filiació també és discutida.
+
A l'igual que el cas dels carístis, la seua filiació també és discutida.
  
==== Berones ====
+
==== Berons ====
Els berones eren d'orige celta o celtíber i estaven assentats a partir del segle II a.C. en la zona de l'actual Rioja. Les cites clàssiques es referixen a la seua presència en el segle I a.C. ya com comunitat estable (Estrabón) i enferentats a Sertorio (Tito Livio) que els va véncer. Com grup pogueren estar desenrollant una cultura trashumant des de el segle IV a. C. fins la seua ubicació definitiva.
+
Els berons eren d'orige celta o celtíber i estaven assentats a partir del sigle II a.C. en la zona de l'actual [[Rioja]]. Les cites clàssiques es referixen a la seua presència en el sigle I a.C. ya com comunitat estable (Estrabón) i enfrontats a Sertorio (Tito Livio) que els va véncer. Com grup pogueren estar desenrollant una cultura transhumant des del sigle IV a. C. fins la seua ubicació definitiva.
  
Els seus llímits geogràics d'expansió coincidixen en la serra de Cantàbria al nort (i major o menor penetració en eixa zona segons fonts), junt als vascons per el est prop de l'actual Calahorra, en el riu Tirón per l'oest i la serra de Demanda i demés de la zona, i per el sur en el nort de l'actual província de Sòria.
+
Els seus llímits geogràfics d'expansió coincidixen en la serra de Cantàbria al nort (i major o menor penetració en eixa zona segons fonts), junt als vascons per l'est prop de l'actual Calahorra, en el riu Tirón per l'oest i la serra de Demanda i demés de la zona, i pel sur en el nort de l'actual [[província de Sòria]].
  
Els principals assentaments foren Vareia (capital de fact situada en els voltants de [[Logronyo]]), Líbia (actual Herremèlluri o Leiva), Tritium (actual Trício) i Bilibium (posteriorment seria Bilibio) junt a les Conches de Haro a on se separaven les províncies de [[Burgos]]. [[Àlava]] i [[La Rioja]].
+
Els principals assentaments foren Vareia (capital de facto situada en els voltants de [[Logronyo]]), Líbia (actual Herremèlluri o Leiva), Tritium (actual Trício) i Bilibium (posteriorment seria Bilibio) junt a les Conches de Haro a on se separaven les províncies de [[Burgos]]. [[Àlava]] i [[La Rioja]].
  
És possible que ciutats com Gracurris i Calagurris, després de ser vençudes per els romans, foren entregades als vascons per la seua colaboració, iq ue açò mateix se fera en el rest del seu territori.
+
És possible que ciutats com Gracurris i Calagurris, despuix de ser vençudes pels romans, foren entregades als vascons per la seua colaboració, i que açò mateix se fera en el restant del seu territori.
  
 
==== Vascons ====
 
==== Vascons ====
Els vascons ocupaven en l'actual País Vasc la part occidental de Guipúzcoa, sent Oiasso (Irún), una de les seues ciutats.
+
Els vascons ocupaven en l'actual País Vasc la part occidental de Guipúscoa, sent Oiasso (Irún), una de les seues ciutats.
  
 
=== Edat Mija ===
 
=== Edat Mija ===
Des de la caiguda del Imperi Romà fins les proximitats de l'any 1000, hi han moltes poques notícies històriques del País Vasc. Probablement va patir les devastacions dels hérulos, ya que el croniste Hidàcio, relata que 400 hérulos en set naus atacaren la costa càntabra i de Vardulia en l'any 456.
+
Des de la caiguda de l'Imperi Romà fins les proximitats de l'any [[1000]], hi han moltes poques notícies històriques del País Vasc. Provablement va patir les devastacions dels hérulos, ya que el croniste Hidàcio, relata que 400 hérulos en set naus atacaren la costa càntabra i de Vardulia en l'any [[456]].
  
 
''Ad sedes propias redeuntes, Cantabriarum et Vardaliarum loca maritima crudelissime deproedatio sunt
 
''Ad sedes propias redeuntes, Cantabriarum et Vardaliarum loca maritima crudelissime deproedatio sunt
 
Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''
 
Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''
  
Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió francoaquitana a partir del segle VI, lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuitat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de la Edat Mija:
+
Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió franc-aquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuïtat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de l'Edat Mija:
 
 
''En definitiva, s'observa que entre la tardoantigúetat i el mon precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recesió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels aconteciments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del segle VI, ha debut aectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''
 
 
 
  
Ni les invasions de els visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Vizcaya ni a Guipúzcoa, encara que probablement les seues costes foren assolades per els vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les cercanies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.
+
''En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''
  
Després de la invasió musulmana, se creu que Vizcaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Asturies]], en alguns enfrentaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Asturies, escrita en el segle IX, i referint-se al reinat d'Alfonso I, es a on se fa per primera volta referència a Àlava i Vizcaya: "Alava, Vizcaya, Alaon i Orduña sempre havien segut poseides per els seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.
+
Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.
  
=== Els Furs Medievals ===
+
Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.
  
==== Vizcaya ====
+
=== Els Furs Migevals ===
La [[Vizcaya]] medieval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:
+
==== Viscaya ====
 +
La [[Viscaya]] migeval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:
  
* La Vizcaya nuclear o terra plana, entés  plana en el sentit de sense muralles, açò és, els camps i caserius en el núcleu de Vizcaya, en el fur vizcaí i infranzó, organisades en merindades i anteiglèsies i que celebrava les seues juntes en Guernica.
+
* La Viscaya nuclear o terra plana, entés  plana en el sentit de sense muralles, açò és, els camps i caserius en el núcleu de Viscaya, en el fur vizcaí i infranzó, organisades en merindades i anteiglèsies i que celebrava les seues juntes en Guernica.
  
 
* Les Encartacions, en la seua pròpia jurisdicció (fur de les Encartacions) i govern i que celebraven les seues Juntes en Avellaneda.
 
* Les Encartacions, en la seua pròpia jurisdicció (fur de les Encartacions) i govern i que celebraven les seues Juntes en Avellaneda.
  
* La Merintat de Ruango, en el fur de Durango, que celebrava juntes en la Campa Foral de Guerendiaga front a la ermita de Sant Salvador i Sant Clemente de Abadiano.
+
* La Merintat de Ruango, en el fur de Durango, que celebrava juntes en la Campa Foral de Guerendiaga front a la ermita de Sant Salvador i Sant Clement de Abadiano.
  
Al anar sent dotades les Villes i la Ciutat de cartes pobles i furs particulars durant els segles XII i XIII, estes deixaven de dependre dels furs de Vizcaya, Encartacions o Durango, i passaven a celebrar les seues Juntes separadament. Les viles i l'any de concesió de furs eren: Valmaseda (1199), Bermeo (1236), Lanetosa (1287), Plència (1299), Bilbao (1301), Ochandiano (1304), Portugalete (1322), Lequeitio (1325), Ondàrroa (1327), Marquina (1255), Guernica (1366), Durango !1372) i Ermua (1372); la ciutat és Orduña (1228).
+
Al anar sent dotades les Villes i la Ciutat de cartes pobles i furs particulars durant els [[sigles XII]] i [[sigle XIII|XIII]], estes deixaven de dependre dels furs de Viscaya, Encartacions o Durango, i passaven a celebrar les seues Juntes separadament. Les viles i l'any de concessió de furs eren: Valmaseda ([[1199]]), Bermeo ([[1236]]), Lanetosa ([[1287]]), Plència ([[1299]]), [[Bilbao]] ([[1301]]), Ochandiano ([[1304]]), Portugalete ([[1322]]), Lequeitio ([[1325]]), Ondàrroa ([[1327]]), Marquina ([[1255]]), [[Guernica]] ([[1366]]), Durango ([[1372]]) i Ermua ([[1372]]); la ciutat és Orduña ([[1228]]).
  
Les Viles i la Ciutat, les Encartacions i la merintat de Durango solament anaven a les Juntes Generals de Guernica enviant representants quan s'anaven a tractar temes comuns que els afectasen.
+
Les Viles i la Ciutat, les Encartacions i la merindad de Durango solament anaven a les Juntes Generals de Guernica enviant representants quan s'anaven a tractar temes comuns que els afectaren.
  
 
==== Àlava ====
 
==== Àlava ====
* El senyoriu o Cofradia de Arriaga (aproximadament el 40% de la actual Àlava) se governava per juntes i normes pròpies i triava a son senyor, hasta 1332 en que tria integrar-se totalment a Castella i adoptar les seues leis.
+
* El senyoriu o Confraria d'Arriaga (aproximadament el 40% de la actual Àlava) se governava per juntes i normes pròpies i triava a son senyor, fins a 1332 en que tria integrar-se totalment a Castella i adoptar les seues lleis.
  
* En el senyoriu de Ayala se aplicava el Fur de Ayala (1373). En 1487 els ayaleses triaren renunciar al seu fur i adoptar la llegislació castellana.
+
* En el senyoriu d'Ayala s'aplicava el Fur de Ayala (1373). En l'any 1487 els ayaleses triaren renunciar al seu fur i adoptar la llegislació castellana.
  
* En Llòdio era de aplicació el fur de Vizcaya.
+
* En Llòdio era de aplicació el fur de Viscaya.
  
 
* Els furs de les viles.
 
* Els furs de les viles.
  
* Els quaderns de Ordenances de la Hermantat de Àlava a partir de 1417.
+
* Els quaderns d'Ordenances de la ''Hermandad'' d'Àlava a partir de [[1417]].
  
==== Guipúzcoa ====
+
==== Guipúscoa ====
* Des de la seua voluntària incorporació a la Corona de Castella el any 1200, acata la llegislació real de Castella.
+
* Des de la seua voluntària incorporació a la Corona de Castella l'any [[1200]], acatà la llegislació real de Castella.
  
* A partir de 1463, després de varis intents fallits, s'adopten els Quadenrs Ordenances de la Hermantat de Guipúzcoa.
+
* A partir de [[1463]], despuix de varis intents fallits, s'adopten els Quaderns Ordenances de la ''Hermandad'' de Guipúscoa.
  
 
=== Les guerres de Manderizos ===
 
=== Les guerres de Manderizos ===
La crisis baix-medieval afectà al País Vasc produint-se una disminució de la producció agrícola, fambrunes, etc... A esta crisis se sumà la epidèmia de la peste negra de 1348. Molts llauradors varen morir, i atres se refugiaren en les viles, lo qual afectà a les rentes dels senyors feudals.
+
La crisis baix-migeval afectà al País Vasc produint-se una disminució de la producció agrícola, fambrunes, etc... A esta crisis se sumà la epidèmia de la [[Pesta Negra|pesta negra]] de l'any [[1348]]. Molts llauradors varen morir, i atres se refugiaren en les viles, lo qual afectà a les rentes dels senyors feudals.
  
Els intents de mantindre el seu prestigi i la busca d'ingressos portà als nobles a baralles de poder en les que se varen dividir en dos bandos. Els oñacinos i gamboínos. El nom ve dels llinages dominants en Guipúzcoa, que eren els senyors de la casa de Oñaz i de la de Gamboa. En Vizcaya els líders de cada bando eren els de Urquizu-Abendaño i els de Mújica-Butrón i en Àlava els de Ayala i els de Calleja. El fenomen no va ser exclusiu del País Vasc, ya que havia enfrentaments similars entre els nobles de Castella entre els Castros i els Laras i en Navarra entre els Beamonteses i Agramonteses.  
+
Els intents de mantindre el seu prestigi i la busca d'ingressos portà als nobles a baralles de poder en les que se varen dividir en dos bandos. Els oñacinos i gamboínos. El nom ve dels llinages dominants en Guipúscoa, que eren els senyors de la casa de Oñaz i de la de Gamboa. En Viscaya els líders de cada bando eren els de Urquizu-Abendaño i els de Mújica-Butrón i en Àlava els de Ayala i els de Calleja. El fenomen no va ser exclusiu del País Vasc, ya que havia enfrontaments similars entre els nobles de Castella entre els Castros i els Laras i en Navarra entre els Beamonteses i Agramonteses.  
  
Aixina escomençaren les guerres de banderizos que asolaren el País vasc des de la Baixa Edat Mija fins principis de l'Edat Moderna. Els llinages se adscrivien a u o atre bando en funció dels seus interessos, sent normal el canvi de bando. Els senyors no dubtaven en furtar en les viles considerades enemigues, en saquejar i extorsionar als seus llauradors ni en assaltar els convois dels mercaders de [[Burgos]] que es dirigien als ports per a exportar els seus gèneres.
+
Aixina escomençaren les guerres de banderizos que assolaren el País vasc des de la Baixa Edat Mija fins principis de l'Edat Moderna. Els llinages se adscrivien a u o atre bando en funció dels seus interessos, sent normal el canvi de bando. Els senyors no dubtaven en furtar en les viles considerades enemigues, en saquejar i extorsionar als seus llauradors ni en assaltar els combois dels mercaders de [[Burgos]] que es dirigien als ports per a exportar els seus gèneros.
  
Les Encantacions, en 1394, adopten el Fur de Avellaneda, per a barallar contra la conflictivitat social generada per la violència dels banderizos. Els llauradors de la Terra Lana i les Viles acodiren al rei Enrique III de Castella, Senyor de Vizcaya, para demanar-li autorisació per a formar una Hermantat per a protegir-se de les tropelies dels jaunchos. El rei, en 1393, comisiona al corregidor Gonzalo Moro, per a redactar unes noves Ordenances de Hermantat, lo que se fa en Junta General, pero estes ordenances no aplegaren a aplicar-se per la oposició d'alguns senyors del bando oñacino. La recentment formada Hermantat, al estar formada per gent corrent, no és de moment enemic per als senyors guerrers. Per per les mateixes raons se formaren les Hermantats de Àlava i Guipúzcoa.
+
Les Encantacions, en [[1394]], adopten el Fur de Avellaneda, per a barallar contra la conflictivitat social generada per la violència dels banderizos. Els llauradors de la Terra Lana i les Viles acodiren al rei Enrique III de Castella, Senyor de Viscaya, para demanar-li autorisació per a formar una Hermantat per a protegir-se de les tropelies dels jaunchos. El rei, en l'any [[1393]], comissionà al corregidor Gonzalo Moro, per a redactar unes noves Ordenances de Hermantat, lo que se fa en Junta General, pero estes ordenances no aplegaren a aplicar-se per la oposició d'alguns senyors del bando oñacino. La recentment formada Hermantat, al estar formada per gent corrent, no és de moment enemic per als senyors guerrers. Per per les mateixes raons se formaren les Hermantats de Àlava i Guipúzcoa.
  
Les guerres de banderizos acaben a finals del sigle XV. La posta de les Viles baix control administratiu de la Corona, la pujança de les Hermantats de les viles i el reconeiximent de la hidalguia universal a tots els vizcains i guipuzcoans foren elements importants en la pèrdua de poder dels senyors.
+
Les guerres de banderizos acaben a finals del [[sigle XV]]. La posta de les Viles baix control administratiu de la Corona, l'espenta de les ''Hermandades'' de les viles i el reconeiximent de la hidalguia universal a tots els viscaïns i guipuscoans foren elements importants en la pèrdua de poder dels senyors.
  
 
=== Edat Moderna ===
 
=== Edat Moderna ===
==== La armada de Vizcaya ====
+
==== L'armada de Viscaya ====
Com conseqüència del Descobriment de [[Amèrica]], empijoraren les relacions entre [[Espanya]] i [[Portugal]]. El rei de Portugal considerava que, en virtut del Tratat de Alcaçovas, les terres recentment descobertes li pertanyien, i en la cort espanyola se tenia informes de que s'estava aprestant una armada en [[Lisboa]], per lo que els Reis Catòlics aplegaren a témer atacs portuguesos a la segona expedició de [[Coló]].
+
Com conseqüència del Descobriment d'[[Amèrica]], empijoraren les relacions entre [[Espanya]] i [[Portugal]]. El rei de Portugal considerava que, en virtut del Tratat de Alcaçovas, les terres recentment descobertes li pertanyien, i en la cort espanyola se tenia informes de que s'estava aprestant una armada en [[Lisboa]], per lo que els Reis Catòlics aplegaren a témer atacs portuguesos a la segona expedició de [[Coló]].
  
Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Alteces que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en juliol de 1493, encomendà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. La armada fon coneguda com Armada de Vizcaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions vizcaínes (en el sentit ampli, açò si, vascongades). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'agost.  
+
Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Altees que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en [[juliol]] de [[1493]], encomandà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. L'armada fon coneguda com Armada de Viscaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions viscaïnes (en el sentit ampli, açò si, vasques). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'[[agost]].  
  
Esta armada estava formada per una carraca de 1000 tonells, manada per Iñigo de Artieta, 4 naos, de entre 405 i 100 tonells, manades per Martín Perez de Fagaza, Juan Pérez de Loyola, Antón Pérez de Layzola i Juan Martínez de Amezqueta, i una carabela per a faenes de enllaç i exploració manada per Sancho López de Ugarte. Portava quasi 900 hòmens. La carraca portava 300 hòmens, la majoria de Lequeitio, la nao de Martín Pérez de Fagaza, 200, la majoria de Bilbao, Baracaldo i atres llocs de Vizcaya, les de Juan i Antón Pérez de Layzola, 125 per nao. Quasi tots guipuzcoans, i la de Juan Martínez de Amezqueta 70. En la carabela anaven 30 hòmens. El cost de la armada foren 5.854.900 maravedís. Les tripulacions estaven formades aproximadament per un home de mar per cada dos hòmens de guerra.
+
Esta armada estava formada per una carraca de 1000 tonells, manada per Iñigo de Artieta, 4 naos, de entre 405 i 100 tonells, manades per Martín Perez de Fagaza, Juan Pérez de Loyola, Antón Pérez de Layzola i Juan Martínez de Amezqueta, i una carabela per a faenes de enllaç i exploració manada per Sancho López de Ugarte. Portava quasi 900 hòmens. La carraca portava 300 hòmens, la majoria de Lequeitio, la nao de Martín Pérez de Fagaza, 200, la majoria de Bilbao, Baracaldo i atres llocs de Vizcaya, les de Juan i Antón Pérez de Layzola, 125 per nao. Quasi tots guipuzcoans, i la de Juan Martínez de Amezqueta 70. En la carabela anaven 30 hòmens. El cost de l'armada foren 5.854.900 maravedís. Les tripulacions estaven formades aproximadament per un home de mar per cada dos hòmens de guerra.
  
 
=== Edat Contemporànea ===
 
=== Edat Contemporànea ===
Tras la Guerra de Sucesió Espanyola, tan soles Navarra, Àlava, Guipúzcoai Vizcaya conservaren furs. Esta situació perdurà hasda el sigle XIX, quan sigueren susituits en les Províncies Vascongades per els Concerts econòmics per Antonio ánovas del Castillo després de la tercera derrota carlista. Durant el franquisme, Àlava i Navarra conservaren aprt dels seus antics furs, ya qeu sigueren derogats en les atres dos províncies per decret del 23 de juny de 1937, al ser considerades «traidores» al no donar recolzament a la sublevació militar i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Vasc.ESte decret sigiué parcialment modificat el 6 de juny de 1968, suprimint els pàrrafs ofensius per a Guipúzcoa i Vizcaya, pero conservant el rest dels artículs. Sigué finalment derogat per mig d'un decret promulgat el 30 de octobre de 1976.
+
Després de la Guerra de Successió Espanyola, només [[Navarra]], [[Àlava]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]] conservaren furs. Esta situació perdurà fins al [[sigle XIX]], quan foren substituïts en les Províncies Vasques pels Concerts econòmics per Antonio Cánovas del Castillo despuix de la tercera derrota carlista. Durant el franquisme, Àlava i Navarra conservaren part dels seus antics furs, ya que foren derogats en les atres dos províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]], al ser considerades «traïdores» al no donar recolzament a la sublevació militar i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Vasc. Este decret fon parcialment modificat el [[6 de juny]] de [[1968]], suprimint els pàrrafs ofensius per a Guipúscoa i Viscaya, pero conservant el rest dels artículs. Fon finalment derogat per mig d'un decret promulgat el [[30 d'octubre]] de [[1976]].
  
E l'actualitat, després de l'aprobació del Estatut d'Autonomia del País Vasc en 1979, Euskadi se va constituir com a comunitat autònoma, mantenint els seus drets forals els tres territoris històrics que la conformen.
+
E l'actualitat, despuix de l'aprovació del Estatut d'Autonomia del País Vasc en l'any [[1979]], Euskadi se va constituir com a comunitat autònoma, mantenint els seus drets forals els tres territoris històrics que la conformen.
  
 
== Denominació ==
 
== Denominació ==
Llínea 165: Llínea 162:
  
 
== Transport ==
 
== Transport ==
[[Image:Plaza de la Virgen Blanca, monumento a la Batalla de Vitoria.jpg|thumb|right|200px|[[Plaça de la Verge Blanca]], monument a la [[Batalla de Vitoria]].]]
+
[[File:Plaza de la Virgen Blanca en Vitoria-Gasteiz.JPG|thumb|right|200px|[[Plaça de la Verge Blanca]], monument a la [[Batalla de Vitòria]].]]
Dins del sector del transport marítim destaca el Port de Bilbao, en 37,2 millons de tonelades en 2006, sent el Regne Unit, rest d'Espanya i China els principals llocs d'orige o destí, contribuix en 419 millons d'euros al PIB vasc i genera 9.500 posts de treball. Després està el Port de Pasages en Guipúzcoa.
+
Dins del sector del transport marítim destaca el Port de Bilbao, en 37,2 millons de tonellades en 2006, sent el Regne Unit, rest d'Espanya i China els principals llocs d'orige o destí, contribuïx en 419 millons d'euros al PIB vasc i genera 9.500 posts de treball. Despuix està el Port de Pasages en Guipúzcoa.
  
Els aeroports vascs de Lujua (Bilbao), Foronda (Vitoria) i Fonterrabia (San Sebastià) es situen en un escàs radi de xixanta kilòmetros i desclaçaren en 2006 a 4,41 millons de viagers.
+
Els aeroports vascs de Lujua (Bilbao), Foronda (Vitòria) i Fonterrabia (San Sebastià) es situen en un escàs radi de xixanta quilómetros i desplaçaren en [[2006]] a 4,41 millons de viagers.
  
El transport ferroviari de la CAV està compost per varies operadores.
+
El transport ferroviari de la CAV està compost per vàries operadores.
  
 
* [[Renfe]]
 
* [[Renfe]]
Llínea 179: Llínea 176:
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
[[Image:vinspaisvasc.png|thumb|300px|Vins en denominació d'orige d'Euskadi]]
+
La gastronomia del País Vasc goja d'un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. A juí de la reconeguda editorial britànica William Reed que otorga el premi "San Pellegrino", en la seua classificació del any [[2007]], dos dels 10 millors restaurants del món es troben en esta regió ("Mugaritz" i "Arzak") ademés del "Martín Berastegui", lo que la convertix en la regió més prestigiosa del món a nivell culinari.
La gastronomia del País Vasc goja d'un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. A juí de la reconeguda editorial britànica William Reed que otorga el premi "San Pellegrino", en la seua clasificació del any 2007, dos dels 10 millors restaurants del món es troben en esta regió ("Mugaritz" i "Arzak") ademés del "Martín Berastegui", lo que la convertix en la regió més prestigiosa del món a nivell culinari.
 
  
 
== Sistema d'educació del País Vasc ==
 
== Sistema d'educació del País Vasc ==
*Veja's: [[Euskera en el sistema educatiu]]
+
*Vore: [[Euskera en el sistema educatiu]]
  
== Veja's també ==
+
== Vore també ==
 
* [[Ikurriña]]
 
* [[Ikurriña]]
 
* [[Història dels vascs]]
 
* [[Història dels vascs]]
 
* [[Euskera]]
 
* [[Euskera]]
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Basque Autonomous Community}}
  
 
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
 
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
[[Categoria:Comunitats Autònomes d'Espanya]]
+
[[Categoria:Euskadi]]

Última revisió del 01:45 5 set 2023

Euskadi
Comunitat autònoma
Bandera de País Vasc
Bandera
Escut de País Vasc
Escut
 
Situació de País Vasc

El País Vasc en Espanya
Capital Vitòria
Entitat
Comunitat autònoma
Subdivisions Províncies: Bizkaia, Gipuzkoa i Araba
Superfície
 • Total
Lloc 14.º
7.234 km² (1,4%)
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 7.º
2.220.504 hab. (2020)
Gentilici Vasc/a, Euskaldun
ISO 3166-2 PV
Estatut d'Autonomia 22 de decembre de 1979
Llengua pròpia Eusquera
Lloc web oficial

El País Vasc (en espanyol País Vasco i en eusquera Euskal Herria o Euskadi) és una comunitat autònoma espanyola, situada en el extrem nort-oriental de la franja cantàbrica, fitant al nort en el mar Cantàbric i França, al sur en La Rioja i Castella i Lleó, a l'oest en Cantàbria i a l'est en Navarra. Ho integren les províncies (denominades territoris històrics en l'ordenament autonòmic) d'Àlava, Guipúscoa i Viscaya agrupant a 251 municipis: Àlava 51, Guipúscoa 88 i Viscaya 112.

En el passat, les províncies que componen el actual País Vasc foren conegudes també com províncies vasques, províncies forals, províncies exentes (fins 1814), províncies vascongades, o simplement, Vascongades. En l'actualitat, la denominació Comunitat Autònoma Vasca (CAV) és utilisada en freqüència, especialment en la pròpia comunitat autònoma i Navarra, ya que les denominacions Euskadi i País Vasc també han segut usades històricament, des de la seua creació en la grafia de Euzkadi en el sigle XIX la primera, i abans de l'any 1897 la segona, per a nomenar un concepte diferent al de la comunitat autònoma, el de Vascònia o Euskal Herria.

També Navarra té dret a integrar-se en esta comunitat autònoma, en el supost cas de que trie la seua incorporació d'acort en lo dispost en la disposició transitòria quarta de la Constitució espanyola, i reglament en l'Amillorament del Fur, si be no ho ha eixercit mai dit dret. Les relacions entre abdós comunitats han segut de caràcter molt variat des de la Transició.

El País Vasc té una extensió total de 7.234 km², i una població actual de 2.155.546 habitants (INE 2008), en una densitat de població de 295,0 hab/km2. La seua capital és Vitòria, a Àlava, a on se troba el Parlament i la seu del govern vasc, encara que la ciutat més gran és Bilbao.

Poblat romà de Forua

Història[editar | editar còdic]

Prehistòria[editar | editar còdic]

Hi ha constància de poblament en el Paleolític en varis llocs del actual País Vasc, com en Viscaya en les coves de Bolinkoba (Abadiano), Arenaza (Galdames), Atxeta (Forua), Santimamiñe (Contézubi) i Lumentxa (Lequeitio).

La presència de varis castres en el País Vasc de l'edat dels metals, com els de Arrola, Malmasín o Bolumburu, fan pensar en una ocupació del territori per indoeuropeus. La arqueologia actual opina: En lo cultural i en lo arquitectònic, la situació cultural és paralela a la coneguda en qualsevol de les regions geogràfiques perifèriques del País Vasc, en les mateixes diferències i peculiaritats internes que puguen trobar-se en elles.

Edat Antiga[editar | editar còdic]

En la distribució de tribus pre-romanes de Ptlomeo, Viscaya estava ocupada per caristis i autrogons, Àlava per autrigons i berons, i Guipúscoa per vàrduls i vascons. en les obres d'Estrabón, Pomponio Mela i Plinio, els vàrduls eren la tribu que separava a vascons de càntabres. La filiació de vàrduls, carístis i autrigons és desconeguda. Els historiadors discutixen sobre el seu orige càntabre, vascó, indoeuropeu, celta o celtibèric sense que hagen probes concloents en favor de cap d'estes hipòtesis.

Autrigons[editar | editar còdic]

Els autrigons, que en Viscaya ocuparien les Encartacions, no foren mencionats per Estrabón. Atres historiadors romans com Pomponio Mela i Plínio els situaven en l'interior, en la zona nort de l'actual Burgos (Briviesca), Plínio el Vell voltant de l'any 77 citava "entre les deu ciutats dels autrigons Trício (Tritium Autrigonum) i virovesca (Briviesca) com a capital dels autrigons".

Ptolomeo els situa fitant en els càntabres a l'oest i tomorgos al sur, i en carístis i berons a l'est, i segons esta distribució, s'estendrien entre el riu Asón i el riu Nervión. La seua ciutat principal era Uirovesca (Briviesca), una de les ceques de les monedes del ginet ibèric. Atres ciutats importants foren Trício, en la Rioja, Deóbriga (Miranda de Ebre) i en la costa Flaviobriga (Castre Urdiales) (encara que Plínio li dona esta ciutat als vàrduls) la última colònia fundada pels romans en Hispània. Atres assentaments foren Osma de Valdegovia, Poza de laSal i és possible que en la desembocadura del riu Nerua (Nervión) tingueren un port ya que se trobaven monedes romanes en labarra de Portugalete i en Bilbao. Floro i Orosio conten que eren freqüentment atacats pels càntabres, per lo que possiblement hagen colaborat en Augusto en les Guerres Càntabres i com premi varen obtindre el domini de nous territoris en la cornisa cantàbrica arribant quasi fins el riu Deva.

Se discutix si estaven emparentats a càntabres, celtíbers o vascons. Lo primer és dubtós ya que fon l'atac dels càntabres contra autrigons i turmódigos lo que inicià la guerra romà-càntabra. El fet de que algunes de les seues ciutats tinguen la terminació briga pareix indicar un orige cèltic.

Carístis[editar | editar còdic]

Ocupaven el restant de Viscaya, segons Ptlomeo. No són mencionats per Estrabón, ni per Pomponio Mela, pero si per Plínio, que les dia Carietes i els situa en l'interior, en la zona del sur de l'actual País Vasc.

Ptolomeo els situa entre el riu Deva, en la província de Guipúscoa i lo que actualment és Bilbao, arribant pel sur fins a l'Ebre. El seu territori llimitava en els dels vàrduls i el dels autrigons. Les seues ciutats eren Tullica (pot ser Tuyo a la vora del Zadorra), Suessatio (que podria ser l'actual Zuazo) i Veleia (que podria ser l'actual Iruña-Veleia), les dos últimes es trobaven en la calçada romana de Burdeus a Astorga.

També en este cas se discutix si estaven emparentats a càntabres, celtíbers o vascons.

Vàrduls[editar | editar còdic]

Els vàrduls són mencionats per Estrabón, que els dia Bardyétai i els situa en la costa, entre càntabres i vascons, per Pomponio Mela i Plinio que també els situa en la costa entre càntabres i vascons, dient Plínio que Portus ammanus (la romana Flaviobriga, l'actual Castro Urdiales, d'a on li vindria el nom actual, derivat de Castrum Vardulies) era una de les seues ciutats, i per Ptolomeo que els situa en l'actual Guipúscoa. Segons Ptolomeo, fitaven en carístis o càntabres a l'oest, vascons al est i berones al sur; en la costa aplegaven fins el promontori del Pirineu, a excepció de Oiasso (Irún) que era l'eixida dels vascons al mar, mentres que en l'interior les seues fronteres eren més confoses. Ptolomeo nos parla de vàries ciutats que encara no s'han localisat: Menosa, en la costa; Gebala, Trutium Tubicorum, Thabuca, Alba i Tullonium, a l'interior.

A l'igual que el cas dels carístis, la seua filiació també és discutida.

Berons[editar | editar còdic]

Els berons eren d'orige celta o celtíber i estaven assentats a partir del sigle II a.C. en la zona de l'actual Rioja. Les cites clàssiques es referixen a la seua presència en el sigle I a.C. ya com comunitat estable (Estrabón) i enfrontats a Sertorio (Tito Livio) que els va véncer. Com grup pogueren estar desenrollant una cultura transhumant des del sigle IV a. C. fins la seua ubicació definitiva.

Els seus llímits geogràfics d'expansió coincidixen en la serra de Cantàbria al nort (i major o menor penetració en eixa zona segons fonts), junt als vascons per l'est prop de l'actual Calahorra, en el riu Tirón per l'oest i la serra de Demanda i demés de la zona, i pel sur en el nort de l'actual província de Sòria.

Els principals assentaments foren Vareia (capital de facto situada en els voltants de Logronyo), Líbia (actual Herremèlluri o Leiva), Tritium (actual Trício) i Bilibium (posteriorment seria Bilibio) junt a les Conches de Haro a on se separaven les províncies de Burgos. Àlava i La Rioja.

És possible que ciutats com Gracurris i Calagurris, despuix de ser vençudes pels romans, foren entregades als vascons per la seua colaboració, i que açò mateix se fera en el restant del seu territori.

Vascons[editar | editar còdic]

Els vascons ocupaven en l'actual País Vasc la part occidental de Guipúscoa, sent Oiasso (Irún), una de les seues ciutats.

Edat Mija[editar | editar còdic]

Des de la caiguda de l'Imperi Romà fins les proximitats de l'any 1000, hi han moltes poques notícies històriques del País Vasc. Provablement va patir les devastacions dels hérulos, ya que el croniste Hidàcio, relata que 400 hérulos en set naus atacaren la costa càntabra i de Vardulia en l'any 456.

Ad sedes propias redeuntes, Cantabriarum et Vardaliarum loca maritima crudelissime deproedatio sunt Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74

Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió franc-aquitana a partir del sigle VI, lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuïtat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de l'Edat Mija:

En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del sigle VI, ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.

Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del regne d'Astúries, en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el sigle IX, i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

Els Furs Migevals[editar | editar còdic]

Viscaya[editar | editar còdic]

La Viscaya migeval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:

  • La Viscaya nuclear o terra plana, entés plana en el sentit de sense muralles, açò és, els camps i caserius en el núcleu de Viscaya, en el fur vizcaí i infranzó, organisades en merindades i anteiglèsies i que celebrava les seues juntes en Guernica.
  • Les Encartacions, en la seua pròpia jurisdicció (fur de les Encartacions) i govern i que celebraven les seues Juntes en Avellaneda.
  • La Merintat de Ruango, en el fur de Durango, que celebrava juntes en la Campa Foral de Guerendiaga front a la ermita de Sant Salvador i Sant Clement de Abadiano.

Al anar sent dotades les Villes i la Ciutat de cartes pobles i furs particulars durant els sigles XII i XIII, estes deixaven de dependre dels furs de Viscaya, Encartacions o Durango, i passaven a celebrar les seues Juntes separadament. Les viles i l'any de concessió de furs eren: Valmaseda (1199), Bermeo (1236), Lanetosa (1287), Plència (1299), Bilbao (1301), Ochandiano (1304), Portugalete (1322), Lequeitio (1325), Ondàrroa (1327), Marquina (1255), Guernica (1366), Durango (1372) i Ermua (1372); la ciutat és Orduña (1228).

Les Viles i la Ciutat, les Encartacions i la merindad de Durango solament anaven a les Juntes Generals de Guernica enviant representants quan s'anaven a tractar temes comuns que els afectaren.

Àlava[editar | editar còdic]

  • El senyoriu o Confraria d'Arriaga (aproximadament el 40% de la actual Àlava) se governava per juntes i normes pròpies i triava a son senyor, fins a 1332 en que tria integrar-se totalment a Castella i adoptar les seues lleis.
  • En el senyoriu d'Ayala s'aplicava el Fur de Ayala (1373). En l'any 1487 els ayaleses triaren renunciar al seu fur i adoptar la llegislació castellana.
  • En Llòdio era de aplicació el fur de Viscaya.
  • Els furs de les viles.
  • Els quaderns d'Ordenances de la Hermandad d'Àlava a partir de 1417.

Guipúscoa[editar | editar còdic]

  • Des de la seua voluntària incorporació a la Corona de Castella l'any 1200, acatà la llegislació real de Castella.
  • A partir de 1463, despuix de varis intents fallits, s'adopten els Quaderns Ordenances de la Hermandad de Guipúscoa.

Les guerres de Manderizos[editar | editar còdic]

La crisis baix-migeval afectà al País Vasc produint-se una disminució de la producció agrícola, fambrunes, etc... A esta crisis se sumà la epidèmia de la pesta negra de l'any 1348. Molts llauradors varen morir, i atres se refugiaren en les viles, lo qual afectà a les rentes dels senyors feudals.

Els intents de mantindre el seu prestigi i la busca d'ingressos portà als nobles a baralles de poder en les que se varen dividir en dos bandos. Els oñacinos i gamboínos. El nom ve dels llinages dominants en Guipúscoa, que eren els senyors de la casa de Oñaz i de la de Gamboa. En Viscaya els líders de cada bando eren els de Urquizu-Abendaño i els de Mújica-Butrón i en Àlava els de Ayala i els de Calleja. El fenomen no va ser exclusiu del País Vasc, ya que havia enfrontaments similars entre els nobles de Castella entre els Castros i els Laras i en Navarra entre els Beamonteses i Agramonteses.

Aixina escomençaren les guerres de banderizos que assolaren el País vasc des de la Baixa Edat Mija fins principis de l'Edat Moderna. Els llinages se adscrivien a u o atre bando en funció dels seus interessos, sent normal el canvi de bando. Els senyors no dubtaven en furtar en les viles considerades enemigues, en saquejar i extorsionar als seus llauradors ni en assaltar els combois dels mercaders de Burgos que es dirigien als ports per a exportar els seus gèneros.

Les Encantacions, en 1394, adopten el Fur de Avellaneda, per a barallar contra la conflictivitat social generada per la violència dels banderizos. Els llauradors de la Terra Lana i les Viles acodiren al rei Enrique III de Castella, Senyor de Viscaya, para demanar-li autorisació per a formar una Hermantat per a protegir-se de les tropelies dels jaunchos. El rei, en l'any 1393, comissionà al corregidor Gonzalo Moro, per a redactar unes noves Ordenances de Hermantat, lo que se fa en Junta General, pero estes ordenances no aplegaren a aplicar-se per la oposició d'alguns senyors del bando oñacino. La recentment formada Hermantat, al estar formada per gent corrent, no és de moment enemic per als senyors guerrers. Per per les mateixes raons se formaren les Hermantats de Àlava i Guipúzcoa.

Les guerres de banderizos acaben a finals del sigle XV. La posta de les Viles baix control administratiu de la Corona, l'espenta de les Hermandades de les viles i el reconeiximent de la hidalguia universal a tots els viscaïns i guipuscoans foren elements importants en la pèrdua de poder dels senyors.

Edat Moderna[editar | editar còdic]

L'armada de Viscaya[editar | editar còdic]

Com conseqüència del Descobriment d'Amèrica, empijoraren les relacions entre Espanya i Portugal. El rei de Portugal considerava que, en virtut del Tratat de Alcaçovas, les terres recentment descobertes li pertanyien, i en la cort espanyola se tenia informes de que s'estava aprestant una armada en Lisboa, per lo que els Reis Catòlics aplegaren a témer atacs portuguesos a la segona expedició de Coló.

Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Altees que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en juliol de 1493, encomandà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. L'armada fon coneguda com Armada de Viscaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions viscaïnes (en el sentit ampli, açò si, vasques). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'agost.

Esta armada estava formada per una carraca de 1000 tonells, manada per Iñigo de Artieta, 4 naos, de entre 405 i 100 tonells, manades per Martín Perez de Fagaza, Juan Pérez de Loyola, Antón Pérez de Layzola i Juan Martínez de Amezqueta, i una carabela per a faenes de enllaç i exploració manada per Sancho López de Ugarte. Portava quasi 900 hòmens. La carraca portava 300 hòmens, la majoria de Lequeitio, la nao de Martín Pérez de Fagaza, 200, la majoria de Bilbao, Baracaldo i atres llocs de Vizcaya, les de Juan i Antón Pérez de Layzola, 125 per nao. Quasi tots guipuzcoans, i la de Juan Martínez de Amezqueta 70. En la carabela anaven 30 hòmens. El cost de l'armada foren 5.854.900 maravedís. Les tripulacions estaven formades aproximadament per un home de mar per cada dos hòmens de guerra.

Edat Contemporànea[editar | editar còdic]

Després de la Guerra de Successió Espanyola, només Navarra, Àlava, Guipúscoa i Viscaya conservaren furs. Esta situació perdurà fins al sigle XIX, quan foren substituïts en les Províncies Vasques pels Concerts econòmics per Antonio Cánovas del Castillo despuix de la tercera derrota carlista. Durant el franquisme, Àlava i Navarra conservaren part dels seus antics furs, ya que foren derogats en les atres dos províncies per decret del 23 de juny de 1937, al ser considerades «traïdores» al no donar recolzament a la sublevació militar i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Vasc. Este decret fon parcialment modificat el 6 de juny de 1968, suprimint els pàrrafs ofensius per a Guipúscoa i Viscaya, pero conservant el rest dels artículs. Fon finalment derogat per mig d'un decret promulgat el 30 d'octubre de 1976.

E l'actualitat, despuix de l'aprovació del Estatut d'Autonomia del País Vasc en l'any 1979, Euskadi se va constituir com a comunitat autònoma, mantenint els seus drets forals els tres territoris històrics que la conformen.

Denominació[editar | editar còdic]

Els térmens Euskadi i País Vasc (en la versió del Estatut d'autonomia en euskera, Euskadi i Euskal Herria) son la denominació oficial de la Comunitat Autònoma del País Vasc.

Transport[editar | editar còdic]

Dins del sector del transport marítim destaca el Port de Bilbao, en 37,2 millons de tonellades en 2006, sent el Regne Unit, rest d'Espanya i China els principals llocs d'orige o destí, contribuïx en 419 millons d'euros al PIB vasc i genera 9.500 posts de treball. Despuix està el Port de Pasages en Guipúzcoa.

Els aeroports vascs de Lujua (Bilbao), Foronda (Vitòria) i Fonterrabia (San Sebastià) es situen en un escàs radi de xixanta quilómetros i desplaçaren en 2006 a 4,41 millons de viagers.

El transport ferroviari de la CAV està compost per vàries operadores.

Gastronomia[editar | editar còdic]

La gastronomia del País Vasc goja d'un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. A juí de la reconeguda editorial britànica William Reed que otorga el premi "San Pellegrino", en la seua classificació del any 2007, dos dels 10 millors restaurants del món es troben en esta regió ("Mugaritz" i "Arzak") ademés del "Martín Berastegui", lo que la convertix en la regió més prestigiosa del món a nivell culinari.

Sistema d'educació del País Vasc[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Comunitats autònomes d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Andalusia · Aragó · Principat d'Astúries · Illes Balears · Illes Canàries · Cantàbria · Castella i Lleó · Castella-La Mancha · Catalunya · Extremadura · Galícia · Comunitat de Madrit · Regió de Múrcia · Navarra · La Rioja · Comunitat Valenciana · País Vasc · Ceuta · Melilla