Diferència entre les revisions de "Segart"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Segart''' és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre. {{...».)
 
 
(No es mostren 23 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[File:Segart.jpg|thumb|Segart]]
 
'''Segart''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].
 
'''Segart''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].
 +
 +
== Geografia ==
 +
El poble es troba situat als peus del mont Garbí (601 metros),​ La Llosa (565 metros)3​ i el Puntal de l'Abella (654 metros).​ El relleu és un tant accidentat en l'alvertent que baixa cap al riu Palancia. Entre els barrancs estan els de la Font, El Meliquet i de Segart​ o Palmeral.
 +
 +
El mig climàtic és propi de zones mediterrànees, puix, a pesar de la seua altitut (256 metros sobre el nivell de la mar), es troba a uns catorze quilómetros de la mar.
 +
 +
=== Localitats limítrofes ===
 +
Llimita al [[nort]] en [[Estivella]], al [[sur]] en [[Nàquera]], a l'[[est]] en [[Albalat dels Tarongers]] i a l'[[oest]] en [[Serra]], totes elles poblacions de la provincincia de Valéncia.
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Francisco J. Garriga Ambrosio
 +
  | Partit_1 = [[UCD]]
 +
  | Alcalde_2 = José García Andrés
 +
  | Partit_2 = [[AP]]-PDP-UL-[[UV]]
 +
  | Alcalde_3 = José García Andrés
 +
  | Partit_3 = [[AP]]
 +
  | Alcalde_4 = José García Andrés
 +
  | Partit_4 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_5 = José García Andrés
 +
  | Partit_5 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_6 = José García Andrés
 +
  | Partit_6 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_7 = José García Andrés
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = Vicent de Paül Garriga
 +
  | Partit_8 = [[BLOC]]
 +
  | Alcalde_9 = Vicent de Paül Garriga
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Vicent de Paül Garriga
 +
Francisco J. Garriga Garcia
 +
  | Partit_10 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_11 = Francisco J. Garriga Garcia
 +
  | Partit_11 = Junts per Segart
 +
  | Alcalde_12 = Francisco J. Garriga Garcia
 +
  | Partit_12 = Junts per Segart
 +
 +
}}
 +
 +
== Demografia ==
 +
Segart conta en 174 habitants en l'any [[2022]] segons les senyes del [[INE]].
 +
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
![[1860]] !! [[1900]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1980]] !! [[1990]] !! [[1994]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2004]] !! [[2007]] !! [[2009]] !! [[2014]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 263 || align=center| 214 || align=center| 219 || align=center| 224 || align=center| 184 || align=center| 186 || align=center| 164 || align=center| 149 || align=center| 142 || align=center| 160 || align=center| 190 || align=center| 168 || align=center| 212 || align=center| 158 || align=center| 139 || align=center| 134 || align=center| 184 || align=center| 174
 +
 +
|}
 +
 +
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà predomina el cultiu d'[[oliveres]], [[armelers]] i [[Garrofera|garroferes]]. En la zona de regadiu el cultiu majoritari és el del [[taronger]]. La terra és treballada en règim de propietat. Entre els anys [[1931]] i [[1988]] va haver un aument de la superfície de regadiu del 140% passant de 5 ha a 7 ha.​ Actualment posseïx poca indústria pero el sector servicis s'ha enfocat cap a l'hostaleria i el turisme rural.
 +
 +
Fins a la creació del [[Serra Calderona|parc natural de la Serra Calderona]] es realisava l'extracció de la pedra arenisca denominada rodeno​ que s'utilisava per a la construcció i l'acondicionament dels carrers com adoquinat. L'extracció d'esta pedra ha segut una de les causes principals de mortandat en la població masculina de Segart, ya que el trencament de la pedra generava una pols de [[quars]] que era aspirat pel treballador i depositat en els [[Pulmó|pulmons]].
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 +
==Referències==
 +
{{referències}}
 +
 +
* [http://www.segart.es/ Ajuntament de Segart]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Segart INE. Població de Segart]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Segart}}
  
 
{{Municipis de El Camp de Morvedre}}
 
{{Municipis de El Camp de Morvedre}}

Última revisió del 19:37 21 gin 2024

Segart

Segart és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre.

Geografia[editar | editar còdic]

El poble es troba situat als peus del mont Garbí (601 metros),​ La Llosa (565 metros)3​ i el Puntal de l'Abella (654 metros).​ El relleu és un tant accidentat en l'alvertent que baixa cap al riu Palancia. Entre els barrancs estan els de la Font, El Meliquet i de Segart​ o Palmeral.

El mig climàtic és propi de zones mediterrànees, puix, a pesar de la seua altitut (256 metros sobre el nivell de la mar), es troba a uns catorze quilómetros de la mar.

Localitats limítrofes[editar | editar còdic]

Llimita al nort en Estivella, al sur en Nàquera, a l'est en Albalat dels Tarongers i a l'oest en Serra, totes elles poblacions de la provincincia de Valéncia.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Francisco J. Garriga Ambrosio UCD
1983 - 1987 José García Andrés AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991 José García Andrés AP
1991 - 1995 José García Andrés PPCV
1995 - 1999 José García Andrés PPCV
1999 - 2003 José García Andrés PPCV
2003 - 2007 José García Andrés PPCV
2007 - 2011 Vicent de Paül Garriga BLOC
2011 - 2015 Vicent de Paül Garriga PPCV
2015 - 2019 Vicent de Paül Garriga

Francisco J. Garriga Garcia

PPCV
2019 - 2023 Francisco J. Garriga Garcia Junts per Segart
2023 Francisco J. Garriga Garcia Junts per Segart

Demografia[editar | editar còdic]

Segart conta en 174 habitants en l'any 2022 segons les senyes del INE.

Evolució demogràfica
1860 1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 1994 1998 2000 2004 2007 2009 2014 2022
263 214 219 224 184 186 164 149 142 160 190 168 212 158 139 134 184 174

Economia[editar | editar còdic]

Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà predomina el cultiu d'oliveres, armelers i garroferes. En la zona de regadiu el cultiu majoritari és el del taronger. La terra és treballada en règim de propietat. Entre els anys 1931 i 1988 va haver un aument de la superfície de regadiu del 140% passant de 5 ha a 7 ha.​ Actualment posseïx poca indústria pero el sector servicis s'ha enfocat cap a l'hostaleria i el turisme rural.

Fins a la creació del parc natural de la Serra Calderona es realisava l'extracció de la pedra arenisca denominada rodeno​ que s'utilisava per a la construcció i l'acondicionament dels carrers com adoquinat. L'extracció d'esta pedra ha segut una de les causes principals de mortandat en la població masculina de Segart, ya que el trencament de la pedra generava una pols de quars que era aspirat pel treballador i depositat en els pulmons.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers    Alfara de la Baronia    Algar    Algímia d'Alfara    Benavites    Benifairó de les Valls    Canet d'En Berenguer    Estivella    Faura    Gilet    Petrés    Quart de les Valls    Quartell    Segart    Sagunt    Torres Torres