Diferència entre les revisions de "Unió Europea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Ho he deixat per la mitat. Ho terminaré)
Llínea 4: Llínea 4:
 
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
 
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
  
== Paisos membres ==
+
== Estats membres ==
 
{| class="wikitable sortable"
 
{| class="wikitable sortable"
!|Nom del país
+
!|Nom de l'estat
 
!|Capital
 
!|Capital
 
!|Data d'adheriment
 
!|Data d'adheriment

Revisió de 00:29 4 jun 2018

Bandera de l'Unió Europea

L'Unió Europea (UE) és una comunitat singular[1] de vintisset Estats europeus que va ser establida el 1 de novembre de 1993, quan va entrar en vigor el Tractat de l'Unió Europea (TUE), sent la successora de fet de les comunitats Europees, creades en els anys 50 del sigle XX.

La seua singularitat residix en el seu caràcter en part supranacional i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix ordenament jurídic, i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del Dret comunitari sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).

Estats membres

Nom de l'estat Capital Data d'adheriment
20px Alemanya Berlin 25 de març de 1957
Flag of Austria.png Austria Viena 1 de giner de 1995
Flag of Belgium.png Belgica Brusseles 25 de marzo de 1957
Flag of Bulgaria.png Bulgària Sofia 1 de giner de 2007
20px Chipre Nicosia 1 de maig de 2004
Flag of Croatia.png Croacia Zagrep 1 de juliol de 2013
20px Dinamarca Copenhague 1 de giner de 1973
Flag of Slovakia.png Eslovàquia Bratislava 1 de maig de 2004
Flag of Slovenia.png Eslovènia Liubliana 1 de maig de 2004
Flag of Spain.png Espanya Madrit 1 de giner de 1986
Flag of Estonia (1990–2006).png Estonia Tallin 1 de maig de 2004


Referències


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia