Diferència entre les revisions de "Valencià Apichat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - '* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a '{{DGLV| }}')
Llínea 26: Llínea 26:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Apichat Apichat - Diccionari General de la Llengua Valenciana - RACV]
+
{{DGLV| }}Apichat Apichat - Diccionari General de la Llengua Valenciana - RACV]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Revisió de 18:25 23 set 2022

Dialectes del Valencià

El Valencià Apichat o simplement l'apichat és un dialecte de la llengua valenciana que es parla en la zona central del territori valencià, en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de Valéncia, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.

Es caracterisa per l'ensordiment de determinats sons, com la esse sonora, que es fa sorda, o la palatal africada sonora de mege, major, plaja, que també es realisa sorda; este dialecte també confon la ve, en la be i realisa abdós oclusives i bilabials.

Característiques

  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
  • L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
  • Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
  • Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
  • També li conferix una certa personalitat el fet de que en la majoria dels casos utilise la forma plena dels pronoms personals àtons: Me, te, se, ne.
  • Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem


El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també ho definix com el parlant de sons, ensordits.

Vore també

Enllaços externs

Bibliografia