Àrees protegides de Geòrgia
Aparència


En 2023, la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea) catalogava en Geòrgia 95 zones protegides que cobrixen 7775 km², l'11,11% del territori (69.972 km2), ademés de 153 km² d'àrees marines, el 0,67% dels 22.907 km² que pertanyen al país. El conjunt inclou 13 parcs nacionals, 23 reserves controlades, 40 monuments naturals, 3 paisages protegits i 14 reserves naturals estrictes.[1]
Parcs nacionals
[editar | editar còdic]

- Parc nacional de Koljeti, 289 km², regió de la Cólquida, en Geòrgia occidental, entre la costa del mar Negra i la conca del llac Paliastomi.[2]
- Parc nacional de Borjomi-Kharagauli, 851 km², en el Caucas Menor, centre de Geòrgia.[3]
- Parc Nacional Tusheti, en la montanyosa regió de Tusheti, en el nordest del país. Paisage protegit de prats, pins i abedulls, en el lleopart de Anatolia, orsos, cabres montesas, falcons i llops.[4]
- Parc nacional de Vashlovani, 251 km², surest de Geòrgia, clima sec, boscs de mata baixa en la conca del riu Alazani, que desemboca en el mar Caspio. Inclou la reserva natural de Vashlovani i 3 monuments naturals, la gola de l'Àguila,[5] els volcans de fanc de Takhti-Tepa[6] i el bosc del llit d'inundació de Kaklisyure Alazani.[7]
- Parc Nacional Mtirala, 157 km², en el suroest del Caucas Menor, entre el mar Negra i les montanyes d'Ayaria. Bosc mixt humit de la Cólquida en una de les regions més humides d'Europa (1500-2000 mm que a voltes superen els 4000 mm) en castanyers i hages orientals, rododendros, llorers cerezo i bojes de la Colquica. Orsos, cérvols i cabres montesas.[8]
- Parc nacional de Algeti, 68 km², surest de Geòrgia, part superior de la vall Algeti, al sur de la serra volcànica de Trialeti, en el Caucas Menor, que culmina en el mont Shaviklde, de 2.850 m. El parc es va crear per a protegir els llímits orientals de la pícea d'Àsia Menor i l'avet del Caucas i el seu llímit més alt és el mont Kldekari, de aprox. 2.000 m.[9]
- Parc nacional de Kazbegi, 90 km², al nort del Caucas, a 150 km de Tbilisi, en la conca del riu Tergi, entre 1.400 i 4.100 m, molt agresta i montanyosa, en pins (Pinus sosnowskyi), abedulls i ginebreres, entre 105 espècies d'arbres i arbustos. Cabres montesas i llops. Diversos monuments històrics.[10]
- Parc nacional de Tiflis, 243 km², en la serra de Seguramo (1.380 m), al nort de Tiflis i a l'est del riu Aragvi, afluent del riu Kura, formada per arenisca, argila i conglomerats, en boscs caducifolios de carpes, roures, arces i hages, travessada per la carretera entre Tiflis i Tianeti. Cérvols, orsos, rabosots i chacals.[11]
- Parc nacional de Yavajeti, 162 km², creat en 2011, en el sur de Geòrgia, en la frontera en Armènia i Turquia. Montanyes volcàniques, estepas herbáceas, prats alpins i llac en el replanell de Javakheti, entre ells, el llac Paravani, pero també Khanchali, Bugdasheni, Kartsakhi, Madatapa i Sulda. Alcança 3.300 m en el mont Gran Abuli. Boscs d'abedulls. Numerosos monuments històrics.[12]
- Parc nacional de Machakhela, 109 km², en la regió d'Ayaria, en el suroest, en la conca del riu Machakhela. La major part són boscs vérgens mixts del tipo Cólquide dominats per abedulls, en hages, castanyers, roures i píceas.[13]
- Parc nacional de Pshav-Khevsureti. En la regió de Mtsjeta-Mtianeti, en el municipi de Dusheti, en el nordest del país, té 1400 km2 en una zona montanyosa. Creat per a la conservació del lleopart, aixina com la cabra bezoar i l'endèmica Capra cylindricornis. També hi ha orso pardo, gat cerval europeu, cérvol roig i isart. Forma part d'una immensa àrea de protecció del Caucas oriental, que uniria els parcs de Tusheti i Kazbegi.[14][15]
- Parc nacional de Kintrishi, 186,84 km2. Creat en 2007 en la república autònoma de Ayaria, en el municipi de Kobuleti, a l'oest de Geòrgia, en la gola del riu Kintrishi, té 139 km2. Junt en la Reserva natural estricta de Kintrishi, de 55,86 km2, dona lloc a les Àrees protegides de Kintrishi, entre 300 i 2500 m d'altitut, en una flora i fauna úniques i el famós bosc de frondoses del Ponto Euxino i la Cólquide, el bosc més humit de l'interior, en unes precipitacions que varien entre 1.500 i 2.500 mm anuals.[16]
- Parc nacional de Erusheti. Creat en 2021 en el sur, en la frontera en Turquia.
Reserves naturals estrictes
[editar | editar còdic]


- Babaneuri, 15,16 km2, en el municipi de Ajmeta, en la regió de Kajetia, a la vora del riu Alazani, a 440-990 m d'altitut, prop de la ciutat de Babaneuri, als peus del Gran Caucas, a l'est del país. El principal objectiu és protegir 240 ha de bosc de zelkova del Caucas, un tipo d'om. Forma part de les Àrees protegides de Batsara-Babaneuri, que inclouen la Reserva natural estricta de Batsara i la Reserva controlada de Ilto.
- Batsara, en el municipi de Ajmeta, en la regió de Kajetia, a la vora del riu Alazani, a 700-2000 m d'altitut. Va ser creada en 1935 en la gola del Batsara, afluent del Alazani. Com en Babaneuri|Babaneuri, la flora és una relíquia del terciario, en 270 ha cobertes de tejos, el major bosc de tejos del món. Entorn, es mesclen en arces, fresnos i tiles. En la zona hi ha orsos, cérvols, rabosots, conills, martes, teixons i uns atres.
- Reserva natural estricta de Bichvinta-Miuseri. En el noroest, costa de la mar Negra, districtes de Gagra i Gudauta. Comprén tres seccions, Miusera, de 215 ha, Lidzava, de 165 ha i Pitsunda, de 1296 ha. És famosa pels pins brutia o pi de Chipre. També hi ha el boj Buxus colchica, pterocaria del Caucas, tejos, higueras i Diospyros lotus.
- Borjomi. 237,5 km2 en el municipi de Borjomi, en la regió de Mesjetia-Yavajetia, al sur del país. Es tracta d'un bosc en arbres de fins a 50 m d'altura, de roure albar, carpe oriental i pi selvat, sobretot en els alvertents orientats al sur. En les zones altes creixen l'abedull i el serbal dels caçadors. Entre els animals, la rara salamandra caucásica.[17]
- Kintrishi, 55,86 km² en el municipi de Kobuleti, en la regió d'Ayaria, en el suroest, en la part alta del riu Kintrishi entre 300 i 2500 m d'altitut, en la serra de Meskheti (150 km de llongitut en una elevació de 2850 m en la frontera en Armènia). Des de 1959 preserva boscs i chapulls junt en algunes espècies endèmiques, per lo que va ser declarada en 2021 Patrimoni de la humanitat de l'Unesco com a part dels chapulls i boscs humits de la Cólquida, en uns 3000 mm de precipitació anual i 900 espècies de plantes, entre elles el carpe europeu, el hi haja oriental i l'avet del Caucas.[18] Forma part de les Àrees protegides de Kintrishi, que inclou el Parc nacional de Kintrishi. Protegix boscs i pastures d'altura, que es donen a on naix el riu, en el mont Khino (2598 m). Al suroest es troba el Parc nacional Mtirala i en la zona d'altes montanyes, a 2200 m, es troba el llac Tbikeli.
- Kobuleti, 5,7 km2, en el municipi de Kobuleti, en la regió d'Ayaria, en la costa de la mar Negra. Forma part de les Àrees protegides de Kobuleti, junt en la Reserva controlada de Kobuleti, situades en les vores esquerra i dreta del riu Shavi Ghele respectivamemnte. Forma part dels chapulls i boscs humits de la Cólquida de l'Unesco. La reserva està en la zona plana de les conques dels riu Shavi Ghele i Togoni, que donen lloc a un chapull en turberas i chicotetes elevació de Sphagnum. Diverses espècies d'aus crían i hibernan en este lloc, entre ells l'agachadiza real i l'agachadiza comuna. Coincidix en el lloc Ramsar d'Ispani Mire.
- Lagodeji, 244 km2. Forma part de les Àrees protegides de Lagodeji, que inclouen la reserva controlada i la reserva natural estricta.
- Liakhvi, 64 km², en la regió històrica Shida Kartli en la vertent sur de la cordillera del Gran Caucas en la part noreste del districte de Tsjinvali. A una altitut d'1.200-2.300 m sobre el nivell de la mar, aigües dalt del riu Patara Liakhvi. En la seua major part està coberta de bosc (5.283 hectàrees) i el restant són pastures alpines, penya-segats i sols erosionats.
- Mariamjvari, 18,41 km2, des de 1935. En les ales meridionals dels monts Tsiv-Gombori, que culminen a 1990 m, en el municipi de Sagarejo, en la regió de Kajetia, a l'est del país. Es va crear per a protegir els boscs vérgens de Pinus sylvestris var. hamata. Forma part de les Àrees protegides de Geòrgia en la Reserva controlada de Korugi i la Reserva controlada de Iori.
- Pskhu-Gumista, 733,48 km2, en el noroest del país, en la regió d'Abjasia, en la vertent sur del Gran Caucas. Està composta per la Reserva natural de Gumista, de 134 km2, en la vall del riu Gumista, i la Reserva natural de Pskhu, de 273 km2, en les valls dels rius Psju i Bzipi. El clima és humit i suau i l'entorn forma part de la ecorregió bosc de frondoses del Ponto Euxino i la Cólquide. Hi ha cérvols del Caucas, entre les cabres, el tur del Caucas occidental i el gat selvat del Caucas.
- Ritsa, 311 km2. En el districte o rayón de Gudauta, en Abjasia, en la vertent sur del Gran Caucas, entre els rius Ghegha i Pshchitsa. Les faldes del Agepsta, fins als 1.700-1.800 metros, estan cobertes d'avets del Caucas, carrasques i roures.
- Sataplia, 6 km2. En el municipi de Tsjaltubo, prop del poble de Banoja i les ales del volcà extint de Sataplia. Forma part de les Àrees protegides de Imereti, junt en la reserva controlada i les coves de Prometeo. La major part és bosc de frondoses.
- Tusheti, 231,5 km2, en la regió montanyosa i Tusheti, en el nordest de Geòrgia. Forma part de les Àrees protegides de Tusheti, junt en el Parc nacional de Tusheti. Entre abdós ocupen 1136,6 km2. La flora destaca pel seu endemisme, en espècies com Berberis iberica, Corylus colchica, Rosa tuschetica, Aconitum variegatum subsp. nasutum, Betula raddeana, Fritillaria caucasica, Fritillaria collina, Primula juliae i Rhododendron caucasicum.
- Vashlovani. En el municipi de Dedoplistskaro, regió de Kajetia, en la serra de Xiraki en la vora georgiana del riu Alàzani, en una extensió de 101 km2, dels quals 40 km2 són boscs i el restant camps, deserts i barrancs, a una altitut de 300-600 m.[19] El bosc és, sobretot, de pins i ginebreres, en almeces, perales de full de sauce, granats, cerezo de Santa Lucía, Spiraea, Paliurus i pistacho salvage.[20] Entre la fauna hi ha orsos, conills, rabosots, llops, javalins, hienes, teixons i lleoparts. El clima és el més sec de Geòrgia, en l'extrem oriental. Coincidix en el Parc nacional de Vashlovani.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Geòrgia» (en anglés). Protected Planet. Consultat el 9 de decembre de 2023.
- ↑ «Kolkheti National Park Administration». Agency of Protected Areas. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Borjomi-Kharagauli National Park» (en anglés). Pàgina oficial. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Tusheti Protected Areas Administration». Agency of Protected Areas. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Artsivi (Eagle) Gorge Natural Monument». Agency of Protected Areas.
- ↑ «Miniature mud volcanos of Takhti-Tepa, Vashlovani National Park». Discover Geòrgia. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Vashlovani Protected Areas Administration». Agency of Protected Areas. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Mtirala National Park». Caucasus Nature Fund. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Algeti National Park». Agency of Protected Areas. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Kazbegi National Park». Georgian Holidays. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2018. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Tbilisi National Park Geòrgia». Georgian Holidays. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2018. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Javakheti National Park». Georgian Holidays. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2018. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Machakhela National Park». Georgian Holidays. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2017. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Pshac-Khevsureti planned protected area-PA». Georgian Holidays. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2018. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Pshav-Khevsurety National Park and its Zones». Experience Caucasus. Consultat el 12 de setembre de 2018.
- ↑ «Kintrishi Protected Areas Administration» (en anglés). APA. Consultat el 9 de decembre de 2023.
- ↑ «Borjomi-Kharagauli National Park Administration» (en anglés). APA. Consultat el 16 de decembre de 2023.
- ↑ «Colchic Rainforests and Wetlands» (en anglés). Unesco. Consultat el 16 de decembre de 2023.
- ↑ Vashlovani Protected Areas Administration Agència dels àrees protegides
- ↑ George Nakhutsrishvili The Vegetation of Semi-Deserts, Steppes and Arid Open Woodlands. ISBN 978-3-642-29914-8 ISBN 978-3-642-29915-5 DOI https://doi.org/10.1007/978-3-642-29915-5_5 Springer-Verlag Berlin Heidelberg 2013
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Áreas protegidas de Georgia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.