Anar al contingut

Áfetas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Áfetas
Erro al crear miniatura:
Mapa dels moviments de les batalles de les Termópilas i Artemisio, a on s'observa la situació de Áfetas, al sur de Magnesia, front a la veta Artemisio, al nort de Eubea.

Áfetas (en grec, Ἀφεταί) és el nom d'un antic assentament grec de Tesalia.

Segons una tradició mencionada per Estrabón, el significat del seu nom està relacionat en haver segut el punt de partida dels argonautas en la seua expedició en busca del vellocino d'or; no obstant Heródoto dia que el seu significat estava relacionat en haver segut el lloc a on els argonautas varen deixar abandonat a Heracles despuix de haver-li manat a buscar aigua.[1] Estrabón situa Áfetas prop de Págasas i afig que la seua regió es caracterisava per la blancor del seu sol.[2]

Áfetas va ser el port a on varen atracar les naus perses en l'any 480 a. C., i varen convertir en la seua base naval abans i durant la batalla de Artemisio. També es contava que Escilias de Escíone, considerat el millor buç del seu temps, havia desertat del bando persa i s'havia passat al bando dels grecs, despuix de llançar-se a la mar en Áfetas i fer la travessia baix l'aigua fins a aplegar a Artemisio, encara que Heródoto considerava falsa esta notícia i creïa que Escilias havia aplegat a Artemisio en una barca.[3] ya que Heródoto diu que hi havia 80 estadis entre Áfetas i Artemisio, s'ha supost que Áfetas devia estar localisada en la costa sur de Magnesia, front a la baïa de Pevki d'Eubea. També s'ha sugerit que Áfetas podria haver estat dins del golf de Págasas, per un atre passage en el que Heródoto menciona que les naus perses havien entrat en el mencionat golf.[4][5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Estrabón, Geografia, IX, 5, 15; Heródoto, Històries, VII, 193.
  2. Estrabón, Geografia, IX, 5, 15 i 18.
  3. Heródoto, Històries, VIII, 4 i 8.
  4. Heródoto, Històries, VII, 193; VIII, 8.
  5. Heródoto, Història, llibres VIII-IX, p. 21, nota 22 de Carlos Schrader, Madrit: Gredos (1989), ISBN 84-249-1399-X.


Referències

[editar | editar còdic]