Anar al contingut

Ánfora panzuda del Pintor de Neso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Great-Amphora-of-Nessos-Painter1.JPG
Ánfora panzuda del pintor de Neso, Ática c. 610-600 a. C., parella d'aixetes a abdós costats d'una palmeta en un muçol, sobre una parella de panteres en el coll.

El Ánfora panzuda de Neso o Ánfora ventruda de Neso en número d'inventari 1961.7 de l'Antikensammlung Berlin és un gran got funerari decorada per un pintor àtic de gots, que el seu nom convingut de Pintor de Neso en la tècnica de figures negres. Esta ánfora panzuda mostra en l'escena principal dos aixetes de peu un front a l'atre, una decoració extremadament rara per a este tipo de recipient.[1] El got és una de les primeres ánforas panzudas pintades i una de les poques obres que poden atribuir-se en seguritat al Pintor de Neso, la primera personalitat de la pintura de gots del estil àtic de figures negres. Està datada en el periodo comprés entre el 610 i el 600 a. C.

Orige i almagasenament

[editar | editar còdic]

No es coneix l'orige exacte del ánfora; lo que sí és segur és que es va trobar en el Ática. Les circumstàncies del seu descobriment tampoc estan clares. La Colecció d'Antiguetats Clàssiques de Berlín Occidental la va adquirir en 1961 a una colecció privada de Viena.[nota 1] Inicialment s'exponia en l'edifici de la Colecció situat front al Palau de Charlottenburg, pero des de 2001 s'exhibix en la sala 1 de la planta principal del Altes Museum.

Forma, tamany i conservació

[editar | editar còdic]
Archiu:Great attic amphoras Antikensammlung Berlin.jpg
Presentació del got en l'instalació de Berlín que va existir fins a 2010, ánfora del Pintor de Neso a l'esquerra, vista lateral.

Es tracta d'un eixemplar inusualment gran d'esta forma de got, en 79 cm d'altura i un diàmetro màxim en la pancha de 54,5 cm. La base té 26,3 cm de diàmetro i el llavi entre 30,5 i 31 cm. El peu té forma cònica, el llavi pla i ample en forma d'equí. Les torres són de secció ovalada. El coll és inusual per la seua forma cilíndrica.

El ánfora va ser ensamblada a partir de vàries peces grans. El fondo es va trencar, pero el got es remendó en quatre grapas de plom ya en l'antiguetat. Els pocs fragments que falten es varen afegir deliberadament durant la restauració moderna per a que l'espectador els vera. La superfície està molt desgastada i en colps en varis llocs. Ademés, numerosos desconchones de calç han afectat a la superfície del recipient. En un lloc, en el coll de l'aixeta esquerra, la paret del recipient està alguna cosa abonyada.

La vasija és una de les primeres i més antigues ánforas panzudas pintades de forma figurativa.[2] El tipo de decoració sugerix que es tracta d'un got funerària. Per lo tant, lo més provable és que es colocara en una tomba com señalizador.

  1. «Die Beschreibung folgt Heide Mommsen»: Corpus Vasorum Antiquorum. Deutschland 45. Berlin 5. C. H. Beck, München 1980, pp. 11–12. (alemà)
  2. (1970) Kerameikos (en alemà), Berlín: De Gruyter, p. 155 i sigs.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1977).Kulturgeschichte der Antiken Welt.Philipp von Zabern.Magúncia:1
  • Heide Mommsen: Corpus Vasorum Antiquorum. Deutschland 45. Berlin 5. C. H. Beck, München 1980, S. 11–12, Tafel 1, 1 und 2, Beilage A (alemà).
  • (1970) Kerameikos (en alemà), Berlín: De Gruyter, pp. 155–156.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>