Gots funeraris de l'Antiga Grècia
Els gots funeraris de l'antiga Grècia són com si es tractara de làpides decoratives fets en l'antiga Grècia, que estaven dissenyats per a semblar-se a recipients que contenien líquits. Açò gots decorats es colocaven en les tombes com a senyal d'estatus de l'èlit. Hi ha molts tipos de gots funeraris, com les ánforas, les cráteras, els enócoes i els kílices, entre uns atres. Un eixemple famós és el ánfora de Dípilon. Els gots d'us quotidià no solien estar pintats, pero els grecs rics podien permetre's uns lujosament pintats. Els gots funeraris de les tombes masculines podien tindre temes de proea militars o d'atletisme. No obstant, les alusions a la mort en les tragèdies gregues eren un motiu popular. Els centres famosos d'estils de gots són Corinto, Laconia, Jonia, el sur d'Itàlia i Atenes.[1]
Usos
[editar | editar còdic]
Un dels principals tipos de gots funeraris era la crátera, un recipient per a mesclar vi i aigua que utilisaven els hòmens de l'èlit grega en els simpòsiums. Els simpòsiums tenien una influència oriental [2] en la que l'aristocràcia es tombava i bevia; molts pintors grecs fan referència a este estil de vida en el seu art. La crátera era tan simbòlica de l'estatus de l'èlit que es colocaven grans cráteras ricament decorades en les tombes. Encara que tenen forma de recipient per a beure, algunes cráteras funeràries es feyen solament per a marcar la tomba, com indica el forat en el fondo del recipient. Este orifici permetia que les libaciones es drenaran.[3]
Els gots funeraris molt decorats, junt en costosos aixovar funeraris i elaborades processons, contribuïa a mostrar l'estatus de les famílies riques. Este acte es denomina consum conspicuo, i permetia a tota la comunitat saber quí ostentava el poder en la regió.[4]
Tipos
[editar | editar còdic]El ánfora era una vasija alta i prima que a sovint contenia oli, va vindre, llet o gra.[1] Podien ser tan altes com un adult, i eren tant pràctiques per al transport de mercaderies, com a artístiques en el seu us funerari. Les ánforas plenes d'oli (ánforas panatenaicas) s'otorgaven als atletes victoriosos durant les Panateneas, en el guanyador pintat en ella.[2] Podien colocar-se sobre la tomba de l'atleta.
El lécito era un atre estil de got funerari que solia contindre oli ritual. Tenia un cos prim en una sola torra. Un famós artiste de lécitos va ser el pintor de Aquiles. Els lécitos funeraris solien pintar-se en la tècnica de fondo blanc.
El kílix, popular en els simpòsiums, era un got robust en un bol molt ample. Un conegut alfarero de kílices va ser Exequias. Despuix de ser formats per separat en el torne del alfarero, el bol i el talle es deixaven secar. A continuació, la tassa es colocava boca avall per a colocar les torres. Les torres se secaven en esta posició invertida, lo que donava a les torres una curva única cap a dalt quan el kílix estava en posició vertical.
l'enócoe era una gerra de vi robusta en un llavi distintiu per a abocar i un gran torra. El nom prové de oinos (vi) i cheo (abocar).[5] Alguns d'ells tenen una escultura en relleu baix el bol. Hi ha atres dos variants de enócoe que diferixen en tamany i estil, cridades olpe i coe.[6][7]
La hidria era un recipient que contenia aigua en tres torres; dos per a dur-la i una atra per a abocar-la. També podien ser de bronze. Un eixemple ben conservat és la Regina Vasorum del sur d'Itàlia.[8]
2.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «A Story on a Vase (Education at the Getty)» (en anglés). www.getty.edu. Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 Neer, Richard T (2012). Greek art and archaeology: a new history, c. 2500-c. 150 BCE (en anglés), Nova York: Thames & Hudson. ISBN 9780500288771.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«CU Classics | Greek Vase Exhibit | Essays | Burial Customs» (en anglés). www.colorado.edu. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2017. Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ Pedley, John Griffiths (2012). Greek art and archaeology (en anglés), Nova York: Prentice Hall. ISBN 9780205001330.
- ↑ «Perseus Encyclopedia, Oak, Oinochoe» (en anglés). www.perseus.tufts.edu. Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ «Chous» (en anglés). Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ «Oinochoe, olpe and chous» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2020. Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ «Art works» (en anglés). www.hermitagemuseum.org. Consultat el 4 de febrer de 2021.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vasos funerarios de la Antigua Grecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.