Tánatos
En la mitologia grega, Tánatos,[1] '___protected_title_1___'[2] o simplement '___protected_title_2___'[3] (en grec: Θάνατος, Thánatos)[4] era la personificació de la «mort»,[5] ya siga esta violenta o natural.[6][7] Ha donat la veu en espanyol «tanatori», per eixemple. A sovint és descrit junt al seu germà bessó, Hipno, el Somi. Els poetes llatins ho traduïen com Mors[8][9] o Letum. Conduïx a tots els mortals a les riberes del riu Aqueronte[10] i d'esta guisa Virgilio ho denomina Aqueróntida.[11] Era costum sacrificar-li un gall en el seu honor.[10] Horacio diu que la Mort tenia ales negres.[12] Era davant tot un ser implacable i no es deixava convéncer per les súpliques de ningú; també tenia un costat redentor: duya calma, lliberava de les malalties i es desfea dels tirans.[10] En el teatre s'ha introduït a voltes a Tánatos com a personage i esta innovació es remonta al tràgic Frínico.[13]
En la Teogonía
[editar | editar còdic]Hesíodo i Homero ho feyen fill de Nix, la nit, i bessó d'Hipnos; la seua mare els havia donat a llum sense gitar-se en ningú.[14] Els poetes llatins ya ho varen imaginar com a fill de la Nit (Nox) i l'Erebo.[8][9] La Mort i el Somi viuen en el Tàrtar, prop de les mansions de la Nit de oscurros nubarrones, i mai el radiant sol els allumena en els seus rajos en pujar al cel ni en baixar del cel. Mentres que Hipnos és dolç i pacífic el seu germà Tánato, en canvi, té de ferro el cor i un ànima implacable de bronze que alberga en el seu pit. Reté a el home que agarra abans, i és odiós inclús per als deus immortals.[15]
En la Ilíada
[editar | editar còdic]En la Ilíada es diu que els dos germans, famosos per la rapidea dels seus actes, varen rebre l'encàrrec de Zeus de transportar el cos del seu fill Sarpedón fins a Licia, per a que poguera rebre dels seus familiars la sepultura que mereixia. El rei dels deus havia concedit al seu fill una vida que comprenia tres generacions, i que va terminar quan Sarpedón va acodir a la guerra de Troya al front dels licios, a on va ser mort per Patroclo. Llavors Zeus va demanar a Apolo que purificara la seua sanc en un riu, untara el seu cos en ambrosia, li vestiren com un immortal i fora dut ràpidament a la seua terra, mandat que varen complir Tánatos i Hipnos.[16]
Vore també
[editar | editar còdic]- Mort (personificació)
- Deidades de la mort
- Inframundo grec
- La Parca
- Destrudo
- Aclis
- Eurínomo
- Caronte
- Átropo
- Tanatología
- Lécito de Hipnos i Tánatos
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Terme com Tánatos:
- Jenny March (2008). Diccionari de mitologia clàssica, Espanya: Editorial Critica, pp. 409. ISBN 978-84-7423-693-4.
- Arthur Cotterhell (2008). Mits Diccionari de mitologia universal, Espanya: Editorial Ariel, pp. 196. ISBN 978-84-344-3489-9.
- Rafael Fontán Barreiro (1998). Diccionari de la mitologia mundial, 6º edició, Espanya: EDAF, pp. 338. ISBN 9788441403970.
- ↑ Terme com Tánato:
- Pierre Grimal (2008). Diccionari de la mitologia grega i romana, Espanya: Editorial Paidós, pp. 491. ISBN 9788449322112.
- Eric M. Moormann (1997). De Acteón a Zeus, Espanya: Edicions AKAL, pp. 192. ISBN 9788446006763.
- Carlos García Gual (2003). produir%20un%20terrible%20desequilibri%20en%20el%20món%22&f=false Diccionari de mits, Espanya: Sigle XXI d'Espanya Editors, pp. 295. ISBN 9788432311277.
- ↑ Terme com a Mort:
- Homero: Ilíada, volum 150 de la Biblioteca Clàssica Gredos (1a impressió, 1991). ISBN 84-249-1446-5.
- Antonio Ruiz d'Elvira: Mitologia clàssica (Editorial Gredos, 2011); ISBN 978-84-249-2900-8.
- Manuel F. Galiano: La transcripció castellana dels noms propis grecs (1969).
- ↑ θάνατος, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
- ↑ LSJ: «θάνατος»
- ↑ Que Tánatos és la mort natural o mort sense violència és una apreciació moderna segons el vers 211 de la Teogonía, en a on es mencionen conjuntament als germans Moros, Ker i Tánatos. Antonio Ruiz d'Elvira ya es fa eco d'esta distinció: en este poema Moros és la mortalitat, Ker la mort violenta i Tánatos la mort natural. No obstant, en la Ilíada (XVI,666-683), Tánatos es du a Sarpedón, que va morir de forma violenta en la guerra. En Plutarco (Moralia II, 942f) apareix l'expressió θάνατοι αὐθένται (thánatoi authéntai), que fa referència explíticament a la mort violenta («perpetradores de la mort»). Per lo tant Tánatos és la mort com a fet, la cessació de la vida, ya siga de manera natural, ya de manera violenta.
- ↑ No obstant Mors, el seu equivalent en la mitologia romana, era entesa com la mort violenta, mentres que Átropo era la mort natural. Aixina en Boccaccio: Genealogia Deorum Gentilium I, 34.
- ↑ 8,0 8,1 Higino: Faules, prefacio
- ↑ 9,0 9,1 Cicerón: De Natura Deorum III, 17
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Natale Conti: Mitologia III, 13 (Sobre la Mort)
- ↑ Virgilio: Geórgicas II, 492; en realitat es referix a Mors.
- ↑ Horacio: Sàtira II 1, 58
- ↑ Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Tánato»
- ↑ HESÍODO: Teogonía 211
- ↑ Teogonía, 758 s.
- ↑ Ilíada XVI,666-683.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tánatos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.