Antikensammlung Berlin
La Antikensammlung Berlin (‘Colecció d'antiguetats de Berlín’), pertanyent als Museus Estatals de Berlín, és una de les coleccions d'art antic més importants en el món. Està distribuïda entre l'Altes Museum, el Museu de Pérgamo i el Neues Museum.
Alberga mils d'artefactes arqueològics dels antics grecs, romans, etruscs i chipranes. Els seus principals atractius són l'Altar de Pérgamo i els elements arquitectònics grecs i romans de Mileto, Priene, Magnesia, Baalbek i Falerii que alberga. Ademés, la colecció consta d'un gran número d'escultures, gerros, terracotas, bronzes, sarcòfecs, gemas i treballs en metals nobles.
Història de la colecció
[editar | editar còdic]Inicis
[editar | editar còdic]
Els inicis de la colecció es remonten a 1671, any en el que el Margrave elector de Brandenburgo i Duc de Prusia Federico Guillermo I de Brandeburgo adquiriria part de la colecció de Gerrit Reynst. En 1688 Lorenz Berger, que des de 1686 era el anticuario electoral, es va convertir en l'administrador de la «cambra d'antiguetats» i en 1693 en el director del gabinet de les curiositats de Brandenburgo i Prusia que es trobava en el Palau Real de Berlín. El mandat de Berger va contribuir notablement a l'ampliació i la sistematisació de les coleccions electorals, durant el qual es va adquirir l'extensa colecció del anticuario de l'Antiga Roma Giovanni Pietro Bellori. En canvi, el rei Federico Guillermo I no mostraria a penes interés per la colecció, com a prova el regal de vàries escultures que li va fer a Augusto II de Polònia entre 1723 i 1726.
Despuix d'una llarga pausa, el rei Federico II el Gran va adquirir en 1742 la colecció de la moradura Melchor de Polignac, en la que destaca la figura de la chica jugant a les tabas. I en 1747 va obtindre la ya llavors famosa estàtua de bronze del jove demanant, que estaria exposta fins a 1786 en el terrat del Palau de Sanssouci en Potsdam.
La següent ampliació tindria lloc en 1758 per mig de l'herència de la colecció de la margravina Guillermina de Prusia, que entre atres peces contava en 265 gemas, escultures i un fragment del Mosaic del Nilo de Palestrina. En 1754 es va realisar la compra de la colecció de gemas de Phillip von Stosch i entre 1766 i 1768 es varen adquirir estàtues en Roma a través del comerciant d'art Giovanni Ludovico Bianconi. Procedents de la colecció Julienne en París, en 1767 es varen afegir a la colecció el césar vert i un retrat d'Augusto.
Les antiguetats eren amprades com a decoració en els palaus reals. En 1776, Federico II va manar traslladar la colecció al Temple Antic al Parc de Sanssouci, a on podien ser visitades prèvia notificació al castellà en el Palau Nou. Baixe el seu mandat, i a través de l'arquitecte Friedrich Wilhelm von Erdmannsdorff, s'adquiririen sis estàtues adicionals en Roma.
Federico Guillermo III de Prusia emetria una orde de gabinet l'1 de setembre de 1798: «per al progrés de l'estudi de les antiguetats i l'art... la colecció de medalles i antiguetats del Temple Antic de Potsdam s'unirà a les coleccions similars de Berlín i es confiarà a l'Acadèmia de Ciències». En el mateix any, ademés, s'afegiria al gabinet d'antiguetats del Palau Real de Berlín la colecció de monedes i gemas, junt a 48 antiguetats adicionals. En 1801 s'ampliaria en 449 antiguetats procedents de Sanssouci.
En 1797, l'arqueòlec clàssic Aloys Hirt propondria establir en Berlín el primer museu públic de Prusia a on poder expondre les peces de les coleccions reals, pero en un primer moment el rei Federico Guillermo III es va opondre a l'idea. Una gran part de l'escultures de gran tamany de les coleccions reals varen ser preses com a botí per Napoleón despuix de la victòria front a Prusia en 1806, quí li va encarregar a Vivant Denon la tasca de traslladar-les París per a expondre-les en el Museu Napoleònic. Seria en 1814/1815 quan les peces tornarien a Berlín i es començaria a planificar la construcció d'un nou museu. Per mig d'una orde de gabinet emesa el 12 d'octubre de 1820 Federico Guillermo III ordenaria la selecció de les peces de palaus, jardins i galeries que serien expostes en el nou museu. El 24 d'abril de 1823 es va emetre el real decret per a la construcció d'un museu dissenyat per l'arquitecte Karl Friedrich Schinkel. Paralelament varen continuar les compres de peces en vistes al nou museu: en 1827 s'adquiriria la colecció de bronzes i gots del cònsul general Jakob Ludwig Salomon Bartholdy i en 1828 la colecció de 1348 gots del general Franz von Koller.
La colecció fins a 1939
[editar | editar còdic]El 3 d'agost de 1830 es va inaugurar l'Altes Museum en el Lustgarten, front al Palau Real de Berlín, a on tindria la seua primera sèu la colecció. En un primer moment la colecció estava formada per antiguetats gregues i romanes, pero també per escultures medievals i modernes. A lo llarc de el XIX s'aniria ampliant la colecció per mig de noves compres, entre elles en 1831 la de la colecció "Dorow-Magnus" consistent en 442 gots i pertanyent a Wilhelm Dorow. En els següents anys, i gràcies a la mediació de l'arqueòlec Eduard Gerhard la colecció de gots seguiria ampliant-se, aplegant a convertir-se en una de les més reputades del món.
L'espai central del Altes Museum era la rotonda, en la qual s'expondria una primera selecció d'estàtues, organisada per una comissió dirigida per Wilhelm von Humboldt. La rotonda és considerada com un dels millors eixemples de l'arquitectura museística de el XIX. Des de la rotonda s'accedia a dos sales en estàtues de deus i héroes de l'Antiguetat. Conectades a estes es trobaven dos espais en estàtues i retrats d'emperadors romans, sarcòfecs, urnes funeràries i relleus. Les peces d'un menor tamany varen ser estajades inicialment en el anticuario de la planta baixa. Una de les primeres guies de l'exposició de les estàtues seria escrita per l'escultor Friedrich Tieck, qui junt al també escultor Christian Daniel Rauch havia restaurat les peces i dirigia la colecció.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antikensammlung Berlin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.