Ł

Ł

En l'escritura manuscrita l'ele en barra minúscula (ł) podria confondre's en una et minúscula (t), per a evitar açò el traç s'escriu en l'extrem superior

La ele en barra oblicua (mayúscula Ł, minúscula ł) és una lletra dels alfabets polac, casubio, sórabo, vilamoviciano, łacinka (alfabet llatí bielorús), navajo i véneto. Llevat en navajo, representa la continuació lejítica/eslava oriental de la no-palatal l protoeslava. En polac el nom d'esta lletra és «iɫ» que es pronuncia aproximadament "eu".

Us en polac

Archiu:Pl-Włochy.ogg

Va aparéixer per primera volta en el XVI en texts en polac, per a diferenciar l'antiga L obscura (velarizada) de la L clara.

En polac modern, ł es pronuncia aproximadament com /w/, com en hu en ou o la o en un diptongo creixent; per eixemple, en fòc. La manera més correcta de pronunciar-se és la següent: toquem en el llavi inferior la part davantera de les dents com si anàrem a dir una /v/ en anglés, pero sense dir-la; després es transforma en una /w/. En anglés trobem el sò en la w, com en were, will pero no en new o straw. Per un atre costat, l'antiga pronunciació es preserva en la part més oriental de Polònia i entre la minoria polaca en Lituània, Bielorússia i Ucrània.

Atres usos

• En łacinka bielorús, ł correspon al cirílico л i es pronuncia normalment /l/ (aproximante alveolar lateral sonora; igual que l).
• En véneto, s'usa per a unificar les varietats de l'idioma i es pot pronunciar com a l, com ë, o no pronunciar-se. Per eixemple: la paraula góndola, en véneto, s'escriu góndoła, i es pot pronunciar góndola, góndoea o góndoa.
• En navajo, s'usa per a la fricativa lateral alveolar sorda /ɬ/, com Ll en galés.

Vore també

• Ƚ