𐤌
La mem (𐤌) és la tretzena lletra del alfabet fenicio. Representava el sò sonante, nassal i bilabial transliterado com a /m/.[1] D'esta lletra deriven la mem siríaca (ܡ), la mem hebrea (מ), la mīm àrap (ﻡ), la la meua (Μ) grega, la M llatina i la М cirílica.
Història
[editar | editar còdic]Orige
[editar | editar còdic]Lliteralment significa «aigua» i provablement deriva del jeroglífic egipcíac d'aigua (𓈖),[2] que els fenicios haurien simplificat i al que haurien otorgat el valor /m/ a partir de la paraula mw o mem (𐤌𐤌), «aigua»; māʾ (ماء) en àrap modern.
Mem deriva del jeroglífic egipcíac d'aigua: <ferixc>N35</ferixc> En l'alfabet fenicio est se simplifica (Archiu:Phoenician mem.svg) i rep el nom de la paraula fenicia per a "aigua", mem, que en última instància prové del protosemítico may-.
Correspondència egipcíaca
[editar | editar còdic]Plantilla:Jeroglífic Quan volien representar el sò m solament, els egipcíacs tenien dos jeroglífics: el de muçol (G17) per a espais vericales en un espai vertical i un atre per a horisontals que pot representar una costella o una cova (Aa15). És de destacar que el glifo egipcíac de l'ona d'aigua (N35) tenia el valor de /n/, per acrofonía de la paraula «aigua» que en idioma egipcíac que es dia nt.
Evolució
[editar | editar còdic]
Descendents
[editar | editar còdic]Alfabet àrap
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → م.
La lletra es diu mīm, i s'escriu de vàries formes depenent de la seua posició en la paraula: Plantilla:Formes de l'alfabet àrap
Alfabet hebreu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → מ.
El seu nom hebreu és מֵם i representa una nassal bilabial [m]. Té una forma final diferent, utilisada al final de les paraules: la seua forma passa de Plantilla:Script/Hebreu a Plantilla:Script/Hebreu.
Alfabet siríaco
[editar | editar còdic]| Madnḫaya | Serṭo | Ésṭrangela | Unicode |
|---|---|---|---|
| Archiu:Syriac Eastern mim.svg | Archiu:Syriac Serta mim.svg | Archiu:Syriac Estrangela mim.svg | ܡ |
En l'alfabet siríaco, la tretzena lletra és ܡ (en siríaco clàssic: ܡܝܡ - mīm). El seu valor numèric és 40.
| Forma final i aïllada | Forma inicial i mija |
|---|---|
| ܡ | ܡܡ |
| Archiu:Aramaic meem c.png | Archiu:Aramaic meem.png |
La mīm es traça diferent segons la seua posició de la paraula, note's la diferència: ܡܡ. A principi o mitat de paraula té una forma oberta per davall, per eixemple en la paraula ܡܳܐ (ma:?, «quin»[3]) o la paraula ܡܒܲܪܣܸܡ (mbersim, «somriure»[4]). En canbio quan va al final de paraula o aïllada la seua forma és ܡ.
Representa el sò de la nassal bilabial transliterado com a /m/.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Krahmalkov, Charles R. (2001). «2. The alphabet, orthography and phonology», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 20-21.
- ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263.
- ↑ «Syriac Dictionary Online Translation».
- ↑ «Syriac Dictionary Online Translation».
- ↑ Акопян (2010). Классический сирийский язык, АСТ-Пресс, pp. 27-28.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «𐤌» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.