(243) Anada
(243) Anada és un asteroide de la família de Coronis situat en el cinturó principal d'asteroides. Va ser descobert el 29 de setembre de 1884 per Johann Palisa i va rebre el nom d'una nimfa de la mitologia grega a proposta de Moriz von Kuffner. Posteriors observacions telescòpiques varen classificar l'asteroide Anada com un asteroide de tipo S, el segon tipo més comú en el cinturó d'asteroides. El 28 d'agost de 1993, la sonda espacial Galileo va visitar Anada de camí a Júpiter. Va ser el segon asteroide visitat per una nau espacial i el primer en que es va confirmar l'existència d'un satèlit.
De la mateixa manera que tots els asteroides del cinturó principal, l'òrbita d'Anada es troba entre els planetes Mart i Júpiter. El seu periodo orbital és de 4,84 anys i el seu periodo de rotació és 4,63 hores. Anada té un diàmetro mig de 32 quilómetros. És de forma irregular, allargat i podria estar compost per dos grans objectes conectats entre sí per mig d'un coll estret. La superfície presenta abundància de cràters de diverses mides i edats.
El satèlit d'Anada, Dàctil, va ser descobert per Ann Harch, membre de la missió; en imàgens preses per la sonda Galileo. Va rebre el seu nom dels dactilos, les criatures que habitaven el monte Anada, segons la mitologia grega. Dàctil, que té solament 1,4 quilómetros de diàmetro, representa aproximadament la vigèsima part del tamany d'Anada. La seua òrbita no es va poder determinar en molta precisió. No obstant, les possibles òrbites de Dàctil permeten una estimació aproximada de la densitat d'Anada, la qual va revelar que l'asteroide no conté minerals metàlics. Anada i Dàctil compartixen moltes característiques físiques, lo que sugerix un orige comú per a abdós.
Les imàgens preses per la Galileo i la posterior medició de la massa d'Anada varen supondre nous coneiximents de la geologia dels asteroides de tipo S. Abans del sobrevole, s'havien propost vàries teories per a explicar la seua composició mineral. La determinació de la composició permet una correlació entre la caiguda de meteorits a la Terra i el seu orige en el cinturó d'asteroides. Les senyes obtingudes durant el sobrevole varen senyalar als asteroides de tipo S com la font dels meteorits de condrita ordinària, el tipo més comú de meteorit.
Descobriment i nom
[editar | editar còdic]
Anada va ser descobert el 29 de setembre de 1884 des del observatori de Viena per l'astrònom austríac Johann Palisa, sent el seu 45º descobriment d'un asteroide en un total de 122.
El nom d'Anada va ser propost per Moriz von Kuffner, un fabricant de cervesa vienés, mecenes de l'observatori de Viena i astrònom aficionat. El seu nom prové, en la mitologia grega, d'Anada, una de les nodrices que varen alletar al bebé Zeus.
Observació astronòmica
[editar | editar còdic]L'asteroide Anada forma partix de la família de Coronis, identificada en 1918 per Kiyotsugu Hirayama, qui va propondre que tots els seus membres eren els restants d'un cos destruït per una colisió.
Com a part del proyecte ECAS, Eight-Color Asteroid Survey (en espanyol, investigació d'asteroides en huit colors), els astrònoms David J. Tholen i Edward F. Tedesco varen medir l'espectre de reflexió d'Anada que va resultar ser del tipo S, tipo espectral dels asteroides de la família de Coronis a la que pertany Anada.
En abril i maig de 1996 els astrònoms William M. Owen Jr. i Donald K. Yeomans varen fer múltiples observacions d'Anada des de l'estació Flagstaff de l'Observatori Naval dels EE. UU. i des del observatori de Oak Ridge. Estes observacions varen reduir l'incertitut de la posició de l'asteroide per al posterior sobrevole de la Galileo.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «(243) Ida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.