Abadia de Echternach

La abadia de Echternach està situada junt al riu Sauer en Echternach a l'est de Luxemburc, va anar un monasteri benedictino, fundat en el VII per San Willibrord, i suprimit durant l'ocupació francesa a finals de el XVIII. L'iglésia, centre de pelegrinages a la tomba de sant Willibrord, és basílica menor des de 1939.

L'abadia és ara molt popular i deu gran part de la seua fama a la processó danzante anual que se celebra cada dimarts per Pentecostés. Decenes de mils de turistes, excursionistes, peregrins i clercs visiten Echternach per a presenciar o participar en la cerimònia tradicional.^[1]^[2]

Història

En el VI, una comunitat monástica es va establir a lo llarc del Sauer en un terreny que havia segut una antiga vila romana. El lloc pertanyia a la diòcesis de Tréveris que va donar permís per a construir allí un chicotet priorat.

En la finalitat d'evangelizar la regió, Irmina de Oeren propietària de gran part del terreny va concedir permís en l'any 698 a Willibrord, recentment consagrat bisbe d'Utrecht,^[1] per a construir un monasteri major i del que va ser nomenat abad.^[3]

El primer edifici del temple es va obrir en l'any 700 en el respal financer de Pipino de Heristal, esta conexió va continuar en el fill de Pipino, Carlos Martel, fundador de la dinastia carolingia, qui al mateix temps va batejar allí al seu fill Pipino el Breu en el 714, i est va concedir a l'abadia de Echternach l'any 751, el nomenament de «abadia real», per lo tant la seua immunitat. Al voltant dels murs de l'abadia, va créixer una ciutat que pronte es va convertir en unes de les més pròsperes de Luxemburc.^[1]

Ademés del respal carolingio, l'abadia va tindre l'ajuda de Wilfrido de York, en qui Willibrord havia estat en Ripon (Northumbria). Willibrord va superar en èxit el biaix anti-irlandès de Wilfrid, i va assegurar el respal de molts monges irlandesos, que des de l'abadia de Fountains es convertirien en la columna vertebral per al primer establiment en Echternach.

Willibrord va passar molt temps en Echternach, sobretot despuix del saqueig de Utrecht ocorregut en el 716, i va morir allí l'any 739 als 81 anys d'edat. Va ser enterrat en el oratorio, que pronte es va convertir en un lloc de pelegrinage, sobretot despuix del seu canonisació.^[1]^[4]

El tercer abad de Echternach, Bernard, en el 785 va ser nomenat arquebisbe de Sens. A la seua mort en 797, Carlomagno va prendre el control de l'abadia. L'abadia es va convertir en un famós centre de producció de manuscrits allumenats entre els sigles IX a el XI. El scriptorium era conegut en tot el regne Franco. Els principals manuscrits elaborats en Echternach han sobrevixcut al pas del temps. La reputació de l'abadia era tan gran que Carlomagno va enviar el seu conseller Alcuino de York per a formar-se allí abans de l'obertura de l'Escola Palatina d'Aquisgrà. La minúscula carolina deu molt a Echternach.^[5]^[6]

Estretament relacionada en el regne Franco, l'abadia va declinar ràpidament quan va perdre este patrocini. Una restauració es va realisar en el 971 quan l'emperador Otón I va enviar quaranta monges benedictinos de Tréveris. Va ser durant esta nova «edat d'or» quan varen elaborar el Codex Aureus de Echternach, un còdex bíblic escrit completament en tinta d'or (XI).^[7]

Supressió de l'abadia

Els abad de Echternach eren príncips del Sacre Imperi Romà i varen continuar fins al final de XVIII. L'últim d'ells va morir en 1793, sense un successor ni cap elecció que es realisara. El 13 d'agost de 1794, el general Claude-Sylvestre Colaud va entrar al front de les tropes franceses en la ciutat de Echternach. L'abadia va ser saquejada, els monges varen ser expulsats i la tomba de sant Willibrord va ser profanada.^[4] El monasteri i l'iglésia es varen vendre com a propietat de la nació en 1797. Jean-Henri Dondelinger, que va conseguir la compra a través d'una subasta, va condicionar els edificis per a una fàbrica de porcelana.

Restauracions

Archiu:Echternach St Willibrord Basilika .jpg

Interior actual de la basílica.

A mitan de el XIX, el cor de l'iglésia es derroca parcialment i està en perill per complet. En 1862, una associació per a la reconstrucció de l'iglésia ( Kirchbauverein ) es va crear en Echternach. En 1868, la reconstrucció en estil neorrománico es va completar i l'iglésia es va consagrar novament. Reconeixent la seua importància com a centre nacional de pelegrinage a Sant Willibrord, el papa Pío XII va concedir l'1 de giner de 1939 a l'iglésia el títul de basílica menor.^[4]

Part de la basílica va ser destruïda en 1944 com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, els obuses varen destruir els últims murs. Va ser novament reconstruïda -quinta iglésia en catorze sigles- en estil romànic com va ser en el seu orige, la frontera està inspirada en la basílica romànica del Sagrat Cor de Paray-li-Monial. L'edifici, una volta reconstruït, va ser consagrat en l'any 1953. La cripta de el VIII ha segut una de les parts del temple que ha sobrevixcut, sense grans danys i a on es poden apreciar unes pintures a la fresca de l'época carolingia.^[2]^[4]

L'escola secundària de Echternach i el seu internat ocupen gran part dels antics edificis monásticos.^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 cathol.lu (ed.): «St. Willibrord - Die Biographie» (en alemà). Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2015. Consultat el 16 de decembre de 20115.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Kulturweg: Auf donen Spuren dones heiligen Willibrord». Archivat des d'el 16 de decembre de 2015 original, el 4 de març de 2016. Consultat el 16 de decembre de 2015.
↑ LVR (ed.): «Irmina von Trier (gestorben zwischen 706 und 709), Äbtissin und Heilige» (en alemà lvr). Consultat el 16 de decembre de 2015.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 GCatholic.org (ed.): «Basilique Saint-Willibrord». Consultat el 16 de decembre de 2015.
↑ Europeana Regio (ed.): «Sacramentarium d'Echternach».
↑ Europeana Regio (ed.): «Bibliothèque nationale de Luxembourg : Incipit Dialogorum Gregorii papae urbis Rome liber».
↑ Beckwith, 1979, p. 122.

Bibliografia

(1979) Early Christian and Byzantine Art (en anglés), Yale University Press.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Abadia de Echternach.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de Echternach» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[biografia-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 cathol.lu (ed.): «St. Willibrord - Die Biographie» (en alemà). Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2015. Consultat el 16 de decembre de 20115.

[Kulturweg-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «Kulturweg: Auf donen Spuren dones heiligen Willibrord». Archivat des d'el 16 de decembre de 2015 original, el 4 de març de 2016. Consultat el 16 de decembre de 2015.

[3] LVR (ed.): «Irmina von Trier (gestorben zwischen 706 und 709), Äbtissin und Heilige» (en alemà lvr). Consultat el 16 de decembre de 2015.

[basílica-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 GCatholic.org (ed.): «Basilique Saint-Willibrord». Consultat el 16 de decembre de 2015.

[5] Europeana Regio (ed.): «Sacramentarium d'Echternach».

[6] Europeana Regio (ed.): «Bibliothèque nationale de Luxembourg : Incipit Dialogorum Gregorii papae urbis Rome liber».

[FOOTNOTEBeckwith1979{{{c}}}122-7] Beckwith, 1979, p. 122.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]