Abobra tenuifolia

Abobra tenuifolia ("abobra") és una espècie fanerógama de la família de les cucurbitáceas. A voltes li la cultiva com planta ornamental i també per la seua fruta comestible. Està molt emparentada en espècies descrites pels botànics com a pertanyents als gèneros Luffa (L. operculata, (L.) Cogn.; L. sepium (G.Mey.) C.Jeffrey), Bryonia (B. tayuya, Velloz; Trianosperma tayuya, Mast.), Momordica i uns atres.

Descripció

És un subarbusto trepador dioico, de raïl napiforme i tallos en zarcillos que s'adherixen als soports, perenne, que alcança 4 metros de llarc; resistix geladas suaus.

Fulls

Fulls simples, disectas, de 5-12 cm de llarc x 5-12 cm d'ample, en pecíol d'1-4 cm de llarc.

Flor

Les florés són molt perfumadas, de color vert-pàlit. Florix de juliol a agost, i les llavors maduren de setembre a octubre.

Frut

El frut és una baya ovoide, fibrosa, de 15 mm de diàmetro.

Usos

La cridada brionia de l'Uruguay és una abobra vivaz, d'elegant fullage i fruts i florés olorosos, de color carmín; es cultiva com enredadera. Es multiplica fàcilment per mig de llavor o estaca, propagant-se també espontàneament per mig de les branques que s'arrastren pel sol. Els peus que es formen del modo últimamamente indicat resistixen perfectament els rigors del hivern, protegint-los una miqueta contra les geladas intenses.

La abobra de flors verdes, que es cultiva en Europa, com planta d'adorn i com enredadera, aplega a tindre 5 m d'altura.

Si es desija obtindre llavor deurà prendre's la precaució de cultivar plantes masculines i femenines.

Els fruts inmaduros són comestibles i de sabor agradable, quan madurs es tornen purgantes ^[1]

Distribució

És nativa de Sudamérica. Creix en el sur de Brasil, Uruguay i est d'Argentina (Corrents, Santa Fe, Santiago del Estero, Còrdova, Entre Rius, Sant Luis i Buenos Aires).

Taxonomia

Abobra tenuifolia va ser descrita per (Gillies ex Hook. & Arn.) Cogn. i publicat en Diagn. Cucurb. 2: 69. 1877.^[2]

Sinonímia

Bryonia tenuifolia Hook. & Arn.
Abobra viridiflora Naudin

Noms comuns

Abroba, ají del torvo, ají del rabosot, meló d'Alger de l'escurçó, yerba de l'escurçó^[3]

Referències

↑ «Síndromes neurològics associats en el consum de plantes i fongos en component tòxic (I). Síndromes neurotóxicos per ingesta de plantes, llavors i fruts».Revista de Neurologia.36(09)
860.ISSN 0210-0010.doi:10.33588/rn.3609.2003018.Consultat el 2025-10-02.
↑ «Abobra tenuifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de febrer de 2015.
↑ «A new species of Sicydium (Cucurbitaceae) from Argentina».Phytotaxa.197(2)
153.ISSN 1179-3163.doi:10.11646/phytotaxa.197.2.8.Consultat el 2025-10-02.

Bibliografia

Bailey, L. H. (2005). , Project Gutenberg Literary Archive Foundation.

Enllaços externs

Abobra tenuifolia en el Viccionari.

Plantes Per a Un Futur: Abobra tenuifolia
https://web.archive.org/web/20150206014152/http://zipcodezoo.com/plants/a/abobra_tenuifolia.asp
Este artícul conté una traducció derivada de «Abobra tenuifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Síndromes neurològics associats en el consum de plantes i fongos en component tòxic (I). Síndromes neurotóxicos per ingesta de plantes, llavors i fruts».Revista de Neurologia.36(09)
860.ISSN 0210-0010.doi:10.33588/rn.3609.2003018.Consultat el 2025-10-02.

[Trop-2] «Abobra tenuifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de febrer de 2015.

[3] «A new species of Sicydium (Cucurbitaceae) from Argentina».Phytotaxa.197(2)
153.ISSN 1179-3163.doi:10.11646/phytotaxa.197.2.8.Consultat el 2025-10-02.

[1]

[2]

[3]