Abonament orgànic
Abonament orgànic és el terme usat per a referir-se a la mescla de materials que s'obtenen de la degradació i mineralisació de residus orgànics d'orige animal, vegetal, de collites i de restants leñosos que s'apliquen als sols en el propòsit de millorar les seues característiques químiques, físiques i biològiques, ya que aporten nutrients que activen i incrementen l'activitat microbiana de la terra, són rics en matèria orgànica, energia i microorganismes i baixos en elements inorgànics.[1][2]
Actualment els fertilisants inorgànics o sals minerals solen ser més barats i en dosis més precises i més concentrats. No obstant, llevat en cultius hidropónicos, sempre és necessari afegir els abonaments orgànics per a repondre la matèria orgànica del sol.
Els abonaments orgànics eleven la temperatura del sol, favorint la formació i desenroll de raïls, i per lo tant millorant la nutrició de les plantes. La disminució de la matèria orgànica en els sols els torna frets, lo que afecta les seues característiques físiques, químiques i biològiques.[1]
La creixent necessitat d'aumentar els rendiments dels cultius per a l'alimentació, com la reducció de l'us d'agroquímicos potencialment perjudicials per a la salut i l'ambient va orientar les investigacions a buscar tecnologies més amigables, reutilisant els residus produïts per diverses activitats, ya siguen agrícoles, forestals, industrials o domèstiques, i obtenint una producció d'abonaments orgànics que sanean els efectes negatius ocasionats per l'us de fertilisants sintètics.[3]
L'abonament orgànic sol de ser de gran us per a les plantes, ya que ajuda en el seu creiximent i ajusts.
Ventages i desventages
[editar | editar còdic]
Els fertilisants orgànics tenen les següents ventages:
- Permeten aprofitar els residus orgànics.
- Aumenten l'activitat microbiana del sol.
- Recuperen la matèria orgànica del sol, favorint la retenció de nutrients i permeten la fixació de carbono en el sol, aixina com també milloren la capacitat d'absorbir aigua.
- Solen necessitar menys energia per a la seua elaboració.
També tenen algunes desventages:
- Poden ser fonts de patógenos si no estan adequadament tractats.
Actualment el consum de fertilisants orgànics està aumentant per la demanda d'aliments orgànics i sans per al consum humà, i la concienciació en el conte del ecosistema i del mig ambient.
Tipos d'abonaments orgànics
[editar | editar còdic]Existixen varis tipos d'abonaments orgànics, els quals es diferencien per la seua forma de preparació, materials empleats, temps d'elaboració i forma d'aplicació. Estos poden ser agrupats en tres grups:[4]
Abonaments sòlits
[editar | editar còdic]- Compost
- Humus de cuc o lombricompost
- Bokashi
Abonaments líquits
[editar | editar còdic]- Plantes (forrajeras, leguminosas, etc)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mosquera, Byron (2010). Abonaments orgànics. Conserva el sol i garantisen alimentació sana. (en espanyol), Equador: Fondo per a la protecció de l'aigua (FONAG), en respal de la USAID. p. 5., p. 5.
- ↑ Programa nacional d'agricultura orgànica (2001). Ministeri d'Agricultura i Ganaderia (ed.). Abonaments orgànics per a una producció sana (en espanyol), Sant Josep, Costa Rica: Editorial Del Nort, p. 4.
- ↑ Generalitats dels abonaments orgànics: Importància del Bocashi com a alternativa nutricional per a sols i plantes.Consultat el 26 d'oct. 2021.
- ↑ Institut per al Desenroll i la Democracía (IPADE) (2009). Guia Tècnica Abonaments Orgànics (en Espanyol), Nicaragua, p. 14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abono orgánico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.