Purines

Els purines són qualssevol dels residus d'orige orgànic, com a aigües residuals i restants de vegetals, collites, llavors, concentracions d'animals morts, peixca, menjar, excrements sòlits o líquits, o mescla d'ells, fermentats o en capacitat de fermentar que tenen impacte migambiental. Tradicionalment, s'han usat per a produir abonament i compost.
Hi ha diversos tipos de classificacions, ya que, depenent del seu orige, tenen diferents propietats.
Purines animals
[editar | editar còdic]

Són generalment residus, resultat d'una mescla d'orina, la part líquida d'això que rezuma de tot tipo de femtaés d'animals i usualment aigua que es forma en reunir els rebujos d'animals domèstics. Junt a atres materials orgànics entre els que destaquen els residus sòlits urbans, els purines tenen utilitat per a la producció de compost. Tradicionalment s'han aprofitat d'aus i rat penat com guano, pero qualsevol concentració animal i estabular produïx purines: les ciutats, el ganado lanar, vacú, caballar, avícola, etc.
Els purines de porcs de granges de crío intensiva d'animals són els més coneguts ya que són molt contaminants,[1][2] sobretot per la concentració porcina en diversos punts,[3] per la qual cosa el seu control és obligatori en Espanya per mig del Real Decret 306/2020.
Tenen un contingut aproximat (en proporcions de kg per tonellada) de 2 kg (quilograms) de nitrogen, 0,5 de fòsfor i 3 de potassi.cita requerida
Els purines formen part de la biomassa residual humida.cita requerida
En l'actualitat s'està estudiant el reciclage i revalorisació dels purines de porcs per a diversos usos, entre ells per a l'obtenció de metà en una planta de biogás, per al seu us com a abonament[4] o be inclús millorant les seues propietats en l'objectiu de poder depurar l'aigua residual de purines,[5] entre atres usos.
Purines vegetals
[editar | editar còdic]Per extensió, en agricultura biològica s'usa el terme «purín» per a fer referència a productes que són frut de fermentació de certes espècies vegetals (Urtica dioica, Symphytium officinale, Valeriana officinalis, entre uns atres) i que tenen utilitat en el manteniment de la salut dels cultius vegetals. Estos purines poden ser segons el grau de maduració i la planta utilisada, productes elicitores, insecticida, fungicides, fitoestimulantes o activadores del sol i el compost.
Este tipo de purines s'elabora per mig d'una fermentació aeròbica que estabilisa principis bioactivos en una solució acuosa. Degut a que les molècules extretes són d'orige vegetal, les formes químiques que contenen són perfectament assimilables per a les plantes en cultiu, no provocant en la collita cap tipo de dany pel seu us excessiu, si be, també són contaminants per al mig natural si s'usen indiscriminadament.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Del porc no servix tot. lasprovincias.és
- ↑ a-criar-53-millons-de-porcs-al-ano.html Macrogranjas, pas a pas: un procés industrial per a criar 53 millons de porcs a l'any, El País, 2022
- ↑ Un enfocament per al tractament de purines - Professionals Agroterra.com
- ↑ «La Conselleria d'agricultura de Múrcia impulsarà la seua utilisació com a abonament». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2013. Consultat el 26 d'octubre de 2009.
- ↑ Reutilisació de l'Aigua Residual de Purines
- Este artícul conté una traducció derivada de «Purines» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.