Acacia cornigera
Acacia cornigera, el cuernecillo,[1] arbre de la banya,[1] cornezuelo, banya de bou o cucharilla, és un arbust de la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Esta espècie pot alcançar fins a 10 m d'altura. Té espines grans, ahuecadas cap a fòra (espines dorsals estipulares) que estan en parells en la base de fulls, que s'assemblen a les banyes d'un bou i són llaugera o fortament cafens, algunes voltes marfil o grogues.
Els fulls bipinnadas, en raquis principal de 12 a 14 cm de llongitut, en huit a dèu parells de hojuelas de 4 a 6 cm de llarc i pecíol acanalado de 0,5 a 2 cm, cada hojuela en vintidós a treinta y dos parells de pinnas de 3 a 7 mm de llarc i 7 a 17 mm entre parell de pinnas. Inflorescència en mechó en flors sésiles de coroles grogues d'1,1 a 1,5 mm de llarc, llaugerament més llargues que el cáliz. Llegum color caoba, usualment erecta, rolliza, 5 a 9 cm de llongitut per 1,3 a 1,8 cm d'esgambi, en àpiç puntudo. Llavors color pardo obscuro en arilo blancusco.
Distribució
[editar | editar còdic]És natiu del sur de Mèxic i Centroamérica. Es distribuïx per Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà i Estats Units. Ha segut introduït en Índia i Pakistan.
Mirmecofilia
[editar | editar còdic]Esta acacia és coneguda per la seua relació simbiòtica en les formigas del gènero Pseudomyrmex (P. ferruginea, P. belti, P. nigrosincta). Les formigues actuen com a mecanisme de defensa per a l'arbre, protegint-ho contra insectes i atres animals dañosos o contra plantes paràsites. Les formigues habiten en les espines huecas de la planta i s'alimenten d'uns chicotets glòbuls rics en glucógeno (cossos de Belt) que són secretados per l'àpiç dels foliolos. El naturaliste Francisco Hernández en 1651 va ser el primer en escriure sobre esta simbiosis, en referir-se a la acacia cridada pels indígenes huitzmaxalli.
A finals de 2013 es va publicar un artícul en la revista National Geographic que rebatia la coneguda relació simbiòtica. Es va argumentar que la acacia feya esclaves a les formigues que provaven el seu sucre, fent-les adictes o dependents de dit sucre segregat pel arbust; sent per tant, una relació més de servitut que de simbiosis.[2]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Les espècies del gènero Acacia poden contindre derivats de la dimetiltriptamina i glucósidos cianogénicos en els fulls, les llavors i la corfa, l'ingestió de la qual pot supondre un risc per a la salut.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Acacia cornigera va ser descrita per (L.) Willd. i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1080. 1806.[4]
- Etimologia
Vore: Acacia: Etimologia
cornigera: epítet llatío que significa "en banya" descrivint les espines de la planta.[5]
- Acacia campecheana Schenck
- Acacia cornigera (L.) Willd. var. americana DC.
- Acacia cubensis Schenck
- Acacia furcella Saff.
- Acacia hernandezii Saff.
- Acacia interjecta Schenck
- Acacia rossiana Schenck
- Acacia spadicigera Schldl. & Cham.
- Acacia turgida Saff.
- Mimosa cornigera L.
- Tauroceras cornigerum (L.) Britton & Rose
- Tauroceras spadicigerum (Schldl. & Cham.) Britton & Rose[6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Trees Trap Ants Into Sweet Servitude
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ «Acacia cornigera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 d'octubre de 2012.
- ↑ en Epítets botànics
- ↑ Acacia cornigera (ILDIS LegumeWeb)
- ↑ Acacia cornigera en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]Del Val, Ek i Rodolfo Dirzo Mirmecofilia: les plantes en eixèrcit propi
- Janzen DH (1967) "Interaction of the bulls-hornacacia (Acacia cornigera L.) with an ant in-habitant (Pseudomyrmex ferruginea F. Smith) in eastern Mèxic". University of Kansas Science Bulletin' 47:315–558.
Zamora, N. (1991) "Tractament de la família Mimosaceae (Fabales) de Costa Rica". Brenesia 36: 63-149.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acacia cornigera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.