Acacia tortilis
La acacia de copa plana (Acacia tortilis) és un arbre espinós de la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre espinós, caducifolio i hermafrodita, com les demés espècies del gènero en la regió, de fins a 14 m d'altura i de porte més o menys aparasolado. Tronc ben definit, recte o una miqueta tortuoso, de fins a un metro de diàmetro, en corfa que es desprén en escamas allargades. Brancas esteses molt ramificadas. Espines en parelles, rectes. Fulls alternes, bipinnadas. Inflorescència aixella en capítuls globosos., grocs o blanc-groguencs, solitaris o en chicotets grups. Cáliz campanular. Corola tubular-campanular groguenca. Estams molt numerosos. El frut és una llegum allargada. Llavors pardo-negruzcas. Florix al final de l'estiu i a voltes també en hivern.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'espècie apareix ací i allà per tota Àfrica i suroest d'Àsia. Viu en planures, pendents suaus i #depressió del terreny en zones semidesérticas i desérticas de clima no molt extrem. En els massiços montanyosos saharians puja fins als 2000 m.
Diversitat
[editar | editar còdic]Arbre de fins a 15 m d'alt, en copa aplanada extensa. Ramitas jóvens pubescentes. Pecíols i ráquides dels fulls pubescentes. Baïnas 4-9 mm d'ample, glabros o casi, i eglandulares. La subsp. heteracantha es presenta en el sur d'Angola, Namíbia, Botswana, Zimbabue, Moçambic, Suràfrica i Swazilàndia. Ross (1979) referix la presència d'intermijos ocasionals entre la subsp. heteracantha i la subsp. spirocarpa, pero fa notar que la gran majoria dels espècimen poden ser ubicats sense dificultats en una o en l'atra subespecie.[1]
Viu especialment en el Sahara i el Sahel, des del Atlàntic fins al Mediterràneu surest i el Mar Rojo (Egipte, Sudan, Somàlia, Kènia). En el nort d'Àfrica pot aplegar a ser tan abundant que forma boscs més o menys densos al sur del Anti-Atles que quan són molt clars configuren una característica sabana sahariana. En Tunis existix un històric bosc de Acacia tortilis (Forssk.) Hayne subsp. raddiana (Savi) Brenan en Bou-Hedma, hui Parc nacional, la vegetació associada del qual és de caràcter típicament mediterrànea, no sahariana.[2]
Arbre de 2–21 m d'altura, en copa esclafada estesa. Ramitas jóvens en pubescencia densa. Pecíols i ráquides dels fulls en pubescencia densa. Baïnas 6–13 mm d'ample, densament tomentelosas o pubescentes en pèls curts dispersos o curvos, principalment fins a 0,75 mm de llarc; a voltes són també presents pèls més llarcs dispersos. Presència de numeroses glándulas rojós obscures entre el pèl i visibles en lent de mà.
La subsp. spirocarpa var. spirocarpa està restringida a l'est d'Àfrica, trobant-se en Sudan, Etiopia, Somàlia, Uganda, Kènia, Tanzània, Malaui, Moçambic, Zimbabue i Botswana. Sobre la presència de la subsp. spirocarpa en Namíbia/suroest d'Àfrica, vore més alvance la var. crinita.
En general la var. spirocarpa és fàcilment reconeixible i no és molt variable. No obstant, alguns espècimen en Kew, de Kènia i Tanzània, tenen baïnes glandulares, pero en pèls molt dispersos, mostrant per lo tant les mateixes tendències de la subsp. heteracantha. Ademés, algunes mostres de Kènia (Pratt s.n., Pratt K 559) són notables en tindre baïnes casi dretes, ni espiraladas ni retortillades. Es requerix més informació sobre esta variació.
[1]
- Acacia tortilis subsp. spirocarpa var. crinita Chiov. (1916)
Similar a la var. spirocarpa, pero les baïnas més o menys revestides densament per pèls blanquecinos llarcs dispersos, de 0,75-3 mm de llarc, aparte de pèls més curts i glándulas.
La var. crinita ha segut trobada en Somàlia, Kènia i Tanzània. Matèria de la subsp. spirocarpa originari de Namíbia/suroest d'Àfrica pot possiblement referir-se també a la var. crinita (vore Ross, 1979).
Alguns espècimen en el Real Jardí Botànic de Kew, de la R. A. del Yemen (Wood 3090, 3134, 3248) són molt similars a la var. crinita en els seus baïnas en pèls densament dispersos, pero les baïnes carixen de glándulas. L'evidència és insuficient com per a tindre una opinió segura, pero és possible que estes mostres siguen de la subsp. tortilis mostrant els seus pèls llarcs sobre les baïnes similar a les de la var. crinita, i d'allí, possiblement, una atra varietat més de la subsp. tortilis.
Toxicitat
[editar | editar còdic]Les espècies del gènero Acacia poden contindre derivats de la dimetiltriptamina i glucósidos cianogénicos en els fulls, les llavors i la corfa, l'ingestió de la qual pot supondre un risc per a la salut.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Acacia tortilis va ser descrita per (Forssk.) Hayne i publicat en Getreue Darstellung und Beschreibung der in der Arzneykunde Gebräuchlichen Gewächse 10: pl. 31. 1825.[5]
- Etimologia
Vore: Acacia: Etimologia
tortilis: epítet latino que significa "en fulls retortillats".[6]
- Varietats
- Acacia tortilis heteracantha (Burch.) Brenan
- Acacia tortilis raddiana (Savi) Brenan
- Acacia tortilis spirocarpa (A.Rich.) Brenan
- Mimosa tortilis Forssk.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Brenan J.P.M. «Acacia albida, A. senegal, A. nilotica i A. tortilis». Manual sobre la taxonomia d'algunes espècies de Acacia. FAO Departament d'Agricultura.
- ↑ Toll García (2001). , Madrit:Agència Espanyola de Cooperació Internacional del MAE. ISBN 84-7232-878-3.
- ↑ ILDIS Legumes of the World
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ «Acacia tortilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de novembre de 2012.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Acacia tortilis en PlantList
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acacia tortilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.