Acosmium panamense
Acosmium panamense cridada comunament bàlsem groc és una espècie arbòrea de la família fabaceae nativa de Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]Són arbreés inermes, que alcança un tamany de 12–40 m d'alt. Fulls imparipinnadas; folíols 5–15, subopuestos, ovats a elíptics, de 2–9 cm de llarc i 1–4 cm d'ample, àpiç emarginado, base obtusa, fes glabra o casi glabra, lustrosa, envés més pàlit, subcoriáceos, reticulados, peciólulos 3–5 mm de llarc, estipelasdiminutas o absents; estípulas lineares, caduques. Inflorescèncias paniculadas, ramificadas, axilars en els fulls terminals, puberulentas, el raquis principal 8–14 cm de llarc, els secundaris 2–5 cm de llarc, bràcteas i bractéolas lineares, 1–3 mm de llarc, caduques, pedicels ca 3 mm de llarc, flors numeroses i fragants, ca 6 mm de llarc; cáliz 5-dentado, turbinado-campanulado, 3–4 mm de llarc, puberulento, les dents ca 2 mm de llarc, aguts, persistent; pétals 5, subiguales, lliures, espatulados, ca 4 mm de llarc i 2–3 mm d'ample, largamente unguiculados, blancs o cremes; estams 10, lliures, filaments iguals als pétals; ovari glabro, 2- o 3-ovulado, estipitado. El frut és una sàmara de color vert que medix 7.5 cm de llarc i 1.75 cm d'ample.[1][2] llavors 1–4, subovadas, 8 mm de llarc i 6 mm d'ample, lustrosas, café-rojoses.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie és nativa de Mèxic, es distribuïx en la Península de Yucatán[3] i en Guatemala,[4][5] Belize,[6] Hondures, Costa Rica, El Salvador, Nicaragua, Panamà, Colòmbia i Veneçola.[1]
No es coneixen eixemplars de Nicaragua, pero una colecció[7] feta en boscs siempreverdes en Managua, a 800–900 m, va ser registrada per Mohlenbrock; des del sur de Mèxic fins al nort de Colòmbia i noroest de Veneçola. Este gènero va ser considerat com una secció de Sweetia fins que Gennadi Yákovlev ho va elevar a la categoria de gènero.
En Mèxic hi ha una distribució potencial en regions dels estats de Veracruz, Tabasco, Campeche, Colima, Michoacán, Guerrero, Oaxaca i Chiapas.[8]
Habita en selves altes, mijanes i baixes.[9][10] Sol establir-se prop de cossos d'aigua, ya siguen rius o llacs i inclús en zones que sofrixen inundacions temporals, en estos ambients s'associa en Terminalia amazonia, Vochysia guatemalensis i Andira galeottiana.[11]
Importància cultural i usos
[editar | editar còdic]La corfa s'usa en medicina tradicional en el tractament de la malaria,[12] el dolor d'estòmec, diarrea, malalties respiratòries, i també per les seues propietats hipoglucémicas.[13][14]
En Oaxaca és important l'us del guayacán per a aliviar els padecimientos de l'aparat digestiu com a dolor d'estòmec i de ventre i per a la diarrea, per mig de l'administració oral del cocimiento de la corfa. Este mateix cocimiento és utilisat com antipalúdico i per a l'hemorràgia.
En Michoacán és útil en problemes respiratoris com a tós i bronquitis, contra els quals s'ampra el talle d'esta planta junt en camamirla (Matricaria chamomilla), sauco (Sambucus mexicana), tabac (Nicotiana tabacum) i romer (Sàlvia rosmarinus), per a preparar un té del com es pren una tassa de matí i una atra de nit abans de gitar-se.
En Veracruz s'usa contra la tós i hemorràgia vaginal, la cocció de la corfa, administrada per via oral, aixina com en cas de sarna i mordedura d'escurçó.[15]
Ademés s'indica l'us d'esta planta quan hi ha mal de cap, retortijones, espasmos, per al tractament de la malaria i com a anticonceptiu.
- Principis actius
En la planta completa de A. panamense s'han detectat els #alcaloide de quinolizidina acosmina i acosminina i en la corfa del talle 4-alfa-hidroxi-esparteína.[15]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]La principal amenaça a la que es troba somesa esta espècie és la pèrdua d'hàbitat, en talar-se les selves per a transformar les terres a camps de cultiu i pasturages per a la cría de ganado. Es troba llistada en la NOM-059-SEMARNAT-2010 en la categoria Amenaçada (A).[16] En l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) apareix baix la categoria de No Evaluat (NE) (not evaluated).[17] En Mèxic, en ser una espècie amenaçada, es troba regulada baix el Còdic Penal Federal,[18] la Llei General de l'Equilibri Ecològic i Protecció a l'Ambient (LGEEPA 1988), i la Llei General de Vida Selvada.[19]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Acosmium panamense va ser descrita per (Benth.) Gennadi Yákovlev i publicat en Notes from the Royal Botanic Garden, Edinburgh 29(3): 353. 1969.[20]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- En espanyol: guayacán,[12] quina[10] o bàlsem groc;[13]
- En maya: K'an che' o K’an i che’;[6]
- En Zapoteco: guayuacan.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Acosmium panamense (Fabaceae), arbre intéressant introduit en AfriqueTropicale».Systematics and Geography of Plants,.69(1)
- 3-7.
- ↑ «Diversitat de fruts dels arbres del bosc tropical perennifolio de Mèxic».Acta Botànica Mexicana.90
- 51-104.
- ↑ «Biogeographical analysis of the tree flora of the Yucatan Peninsula».Journal of Biogeography.29
- 17-29..
- ↑ «Do vaig vindre species in neotropical forests see the forest or the trees?».Journal of Vegetation Science.18
- 395-404.
- ↑ «Plant composition in the Maya Biosphere Reserve: natural and anthropogenic influences.».Plant Ecology.208
- 93–122.
- ↑ 6,0 6,1 «Indigenous Ex Situ Conservation of Q'eqchi' Maya Medicinal Plant Resources at the Itzamma Garden—Indian Creek, Belize, Central America.».Hum. Ecol..41(313–324)
- ↑ (Standley 8298)
- ↑ «Enciclovida».
- ↑ «Duno-de Stefano, R., L.L. Ca-Itza, A. Rivera-Ruiz i L.M. Calvo-Irabién. 2012. Regionalización i relacions biogeográficas de la Península de Yucatán en baseen els patrons de distribució de la família Leguminosae.».Revista Mexicana de Biodiversitat.(83)
- 1053-1072.
- ↑ «Programa de reforestació i restauració.PRIMER INFORME. Ecologia forestal d'algunes espècies arbòrees d'interés per a la reforestació i restauració del Parc Ecològic Tuzandepetl. Pemex. Mèxic».
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Medical ethnobotany of the Zapotecs of the Isthmus-Serra (Oaxaca, Mexico): Documentation and assessment of indigenous uses».Journal of Ethnopharmacology.62
- 149–165.
- ↑ 13,0 13,1 «Hypoglycemic effect of Acosmium panamense bark on streptozotocin diabetic rats».Journal of Ethnopharmacology.90(217–220)
- ↑ «Alfa-glucosidase-inhibiting activity of some Mexican plants used in the treatment of type 2 diabetis».Journal of Ethnopharmacology.116
- 27–32.
- ↑ 15,0 15,1 «Acosmium panamense en Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 15 d'octubre de 2012.
- ↑ (2010) , Mèxic: Diari Oficial de la Federació.
- ↑ «The IUCN Ret List of Threatened Species» (en anglés). Consultat el 14 de novembre de 2014.
- ↑ «Còdic Penal Federal» (en espanyol). Diari Oficial de la Federació (DOF). Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2015.
- ↑ «Llei General de Vida Selvada» (en espanyol). Diari Oficial de la Federació (DOF). Archivat des d'el original, el 16 de març de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2014.
- ↑ «Acosmium panamense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 d'octubre de 2012.
- ↑ Acosmium panamense en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- CONABIO espècies en risc [1]
- Llista Roja de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea [2]
- Enciclovida té un artícul sobre Acosmium panamense
- Naturaliste.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acosmium panamense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.