Anar al contingut

Acqua alta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Acqua alta (<phonos file="It-acqua alta.ogg">pronunciació</phonos>) és com es coneix a les mareas altes que ocorren en freqüència en l'Estany de Venècia, Itàlia, afectant principalment a Venècia i Chioggia. El fenomen es dona entre l'autumne i la primavera. Comprén l'inundació de les zones més baixes de la ciutat de Venècia, que en els casos més greus pot aplegar a comprendre el 96% de la ciutat. La definició oficial de acqua alta és quan el nivell de l'aigua supera els 90 cm per damunt del nivell de la marea normal.

Acqua alta en la plaça de Sant Marcos.
Vista nocturna de la Plaça de Sant Marcos (piazzetta).
El Campanile de Sant Marcos i el seu reflex en la acqua alta

Un dels punts més baixos de Venècia és la Plaça de Sant Marcos, per lo que és una zona que s'inunda molt freqüentment, tal com ilustren les fotografies. Un atre dels llocs severament afectats pel fenomen és la població de Burano.[1]

La municipalitat de Venècia ha implementat una série d'accions per a garantisar que les activitats de la ciutat continuen a pesar de l'inundació. Per eixemple, es coloquen passareles elevades per a la circulació dels peatons durant les inundacions més greus (és aconsellable calçar-se botes de goma). No obstant, algunes cases i negocis es deuen evacuar. El centre d'investigació Coser en Venècia ha estimat que les inundacions li costen a la ciutat uns 5 millons i mig d'euros per any en hores no treballades.

Passareles elevades en turistes esperant per a visitar l'iglésia de Sant Marcos.

La freqüència d'ocurrència i gravetat d'estes inundacions ha anat en aument a lo llarc de l'últim sigle. La freqüència del acqua alta s'ha incrementat de menys de 10 voltes per any a més de 60 voltes per any. Sobre la gravetat, el pijor cas de acqua alta registrat va ser l'inundació de 1966, quan les aigües varen superar el nivell normal de marea (180 cm) en més d'un metro i es va inundar el 96% de la ciutat.

El 31 d'octubre de 2004, les aigües varen alcançar 135 cm i es va inundar el 80% de la ciutat. En decembre de 2008, tormentes provinents del Adriático varen produir una inundació que va marcar un registre de 156 cm.[2]

Segons la gravetat, el acqua alta afecta a distintes àrees de la ciutat. La taula adjunta mostra el percentage de la ciutat que es cobrix depenent del nivell de l'inundació:

Nivell de l'aigua Àrea de Venècia sumergida (%)
+90 cm 1.84%
+100 cm 5.17%
+110 cm 14.04%
+120 cm 28.75%
+130 cm 43.15%
+140 cm 54.39%
+150 cm 62.98%
+160 cm 69.43%
+170 cm 74.20%
+180 cm 78.11%
+190 cm 82.39%
+200 cm 86.4%
>+200 cm 100%

La ciutat és molt vulnerable a canvis en el nivell de la mar, ya que està construïda sobre les illes baixes de l'estany de Venècia, que han existit des de l'última glaciació. Els edificis se sostenen gràcies a pilotes de fusta. El moviment de subsidencia de la terra contribuïx favorablement a l'inundació i ha causat inundacions de 100 mm en el XX. En tot cas, la subsidencia era per l'extracció d'aigua subterrànea entre els anys 1950 i 1960. L'afonament es va detindre majorment quan es taponaron els principals pous artesianos. Hui en dia, la subsidencia s'estima entre 0,5 mm i 1 mm a l'any, degut bàsicament a la compressió de la terra pels millons de pilotes colocats i factors geològics. Es deu tindre en conte que Venècia s'afona cada sigle entre 2 i 4 centímetros.

El nivell eustático és un atre factor contribuent significatiu per a la formació del acqua alta. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha estimat que la mija global de pujada de les aigües oceàniques està entre 10 i 25 centímetros en l'últim sigle. Este canvi està causat per diferents factors, tals com el replec de glaciars (per eixemple en els Alps), el derretimiento de les plataformes de gèl continental i l'expansió de l'aigua causada per la temperatura. Tots estos factors es consideren resultat del calfament global.[3]

Existixen certes condicions conegudes que potencien els efectes del acqua alta, a saber:

  • Marea molt alta (normalment durant la lluna plena)
  • Pressió atmosfèrica baixa.
  • Un vent xaloc en direcció des del mar Adriático, que contribuïx a que l'aigua entre en l'estany veneciano.
Estació de registre del nivell de la marea en Venècia - Punta de la Salut (costat del Canal de la Giudecca).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Venècia en Acqua Alta» (en és). Menja't el Món. Consultat el 2020-10-02.
  2. Irish Claves, https://web.archive.org/web/20101027064444/http://www.irishtimes.com/newspaper/world/2008/1202/1228169324808.html
  3. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2009. Consultat el 13 de decembre de 2008.