Anar al contingut

Acrocanthosaurus atokensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Acrocanthosaurus atokensis

Acrocanthosaurus atokensis (gr. "fardacho d'espines altes de Atoka") és l'única espècie coneguda del gènero extint Acrocanthosaurus de dinosauri terópodo carcarodontosáurido que va existir a finals del periodo Cretácico Inferior, d'entre Plantilla:Ma/2 millones de años, durant el Albiense,[1] en lo que hui és Norteamérica. Els seus restants fòssilés han segut trobats en els estats d'Oklahoma i Texas, mentres que dents atribuïts a este gènero procedixen de Maryland.

El Acrocanthosaurus era un depredador bípedo, i com el nom indica, li'l coneix principalment pels seus apófisis espinosa, ubicades en moltes de les seues vèrtebras, i que semblen haver sostingut una "joroba" damunt del coll, esquena i caderes de l'animal. El acrocantosaurio va ser un dels terópodos més grans, de casi 12 metros de llongitut i un pes d'entre 5.7 a 6.2 tonellades.[2] Grans chafades fòssils descobertes en Texas varen poder pertànyer al acrocantosaurio, encara que no li les ha associat directament en esquelets.

Una série de descobriments recents han permés clarificar molts detalls de la seua anatomia, com també realisar estudis detallats de la seua estructura cerebral i la funció dels seus membres davanters. No obstant, persistix el debat sobre les seues relacions evolutives, mentres que alguns científics ho classifiquen com un alosáurido, uns atres en canvi sostenen que és un carcarodontosáurido. El acrocantosaurio era el téropodo més gran del seu ecosistema i possiblement un superpredador que va donar caça a grans saurópodos i ornitópodos.

Descripció

[editar | editar còdic]
Comparació de tamany entre Acrocanthosaurus i un ser humà.

Encara que era més menut que el seu parent el Giganotosaurus, el Acrocanthosaurus va ser un dels terópodos més grans que han existit. L'individu més gran i complet que s'ha descobert, NCSM 14345 s'estima que la seua llongitut va ser d'11,5 metros i en un pes estimat de 5,7 a 6,2 tonellades, en un ranc màxim de 7,25 tonellades possibles per a l'espècimen[2][3][4][5][6] i el seu cràneu media aproximadament 1,3 metros de llarc.[4]


El cràneu del acrocantosaurio, de la mateixa manera que el d'uns atres alosáuridos, era llarc, baix i estret. Un forat en frente de el seu conca ocular conegut com fenestra anteorbital, li permetia reduir un tant el seu pes, dita obertura era molt gran i media més d'un quarto de la llongitut craneal i dos terços del seu altura. La superfície externa del maxilar i el costat superior del os nassal, just al top del hocico, no posseïen una textura rugosa com en el giganotosaurio o el carcarodontosaurio. Dels ossos nassals partien llarcs i curtes vores que recorrien abdós costats del hocico fins a darrere dels ulls, a on continuaven sobre els ossos lagrimales.[4] Açò és una traça característica de tots els alosauroides.[7] A diferència del alosaurio, no es presentava una prominent cresta sobre l'os lagrimal que s'ubicava front als ulls. Els ossos lagrimales i postorbitales es troben formant un arc superciliar damunt de l'ull, de la mateixa manera que en els carcarodontosáuridos i els no relacionats abelisáuridos. Dèneu dents curvos i serrats s'insertaven a cada costat de la mandíbula superior, pero no s'ha publicat encara la cantitat que hi ha en la mandíbula inferior. Les dents del acrocantosaurio eren més amples que els de el carcarodontosaurio i no tenien la textura rugosa que distinguia als carcarodontosáuridos. El dental va ser quadrat fòra de la vora frontal, com en el giganotosaurio, i poc profunt, a diferència del restant de la mandíbula que és molt profunda. El acrocantosaurio i el giganotosaurio posseïxen una grossa vora horisontal en el costat extern de l'os surangular de la mandíbula inferior, baix de la articulació temporomandibular.[4]

Ilustració d'uns acrocantosaurios en moviment.

Lo que més destaca al acrocantosaurio és la seua fila d'altes espines neurales que es localisen en les vèrtebres des del coll fins al final de la coa, medint fins a 2,5 voltes l'altura de la vèrtebra.[8] Atres dinosauris també posseïen espines similars en la seua esquena, les d'alguns sent molt més altes que les del acrocantosaurio, com per eixemple, les del espinosaurio, les quals medien casi 2 metros d'altura i eren 11 voltes més altes que el cos de la vèrtebra.[9] Estes es diferenciaven també de les del acrocantosaurio perque formaven una "vés-la" de pell, mentres en les baixes espines del acrocantosaurio es nugaven poderosos músculs, com és el cas dels bisontes moderns, que formaven una joroba alta i grossa.[8] La funció d'estes espines permaneix desconeguda, encara que provablement varen poder servir per a la comunicació, almagasenament de grassa, o termorregulación. Totes les vèrtebres cervicals i dorsals tenien grans depressió (pleurocelas) als costats, mentres les cabals es dotaven d'unes més menudes. Açò és una característica més distintiva dels carcarodontosáuridos que dels alosáuridos.[10]

Sense contar les vèrtebres, el acrocantosaurio posseïa el típic esquelet dels alosauroides. Era bípedo, en una coa llarga i poderosa que balancejava al cos i el cap, mantenint el centre de gravetat sobre les caderes. Els seus braços eren més curts i robusts que els de el alosaurio pero s'assemblaven en atres aspectes en estar proveïts de tres dits en garres en cada mà. A diferència de molts dinosauris veloços més menuts, el fèmur era més llarc que la tébea i el metatarso,[4][10] demostrant que el acrocantosaurio no era un ràpit corredor.[11] No és de sorprendre que els ossos de les pates del acrocantosaurio eren més robusts que els de el seu menut parent el alosaurio. Cada peu posseïa quatre dits, dels quals tres contactaven en el sol i un es mantenia a l'aire.[4][10]

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]
Esquelet de Acrocanthosaurus atokensis

Acrocanthosaurus va ser nomenat per les seues altes espines neurales, del grec ακρα/akra ("alta"), ακανθα/akantha ("espina") i σαυρος/sauros ("fardacho").[12] Solament hi ha una espècie descrita (A. atokensis), nomenada pel comtat d'Atoka en Oklahoma, a on els primers espècimen varen ser trobats. El nom va ser falcat en 1950 pels paleontòlecs nortamericanas J. Willis Stovall i Wann Langston, Jr.[8] Langston va propondre el nom "Acracanthus atokaensis" en el seu tesis inèdita de mestrage de 1947,[13][14] pero el nom es va canviar a Acrocanthosaurus atokensis en la publicació formal. Acracanthus és considerat un nom de dissertació, per lo tant inválido.

Esquelet de acrocantosaurio (NCSM-14345).

El holotip i paratipo, OMNH 10146 i OMNH 10147 respectivament, varen ser descoberts a principis de la década de 1940 i descrits al mateix temps en 1950, consistixen en dos individus incomplets en restants del cràneu, trobats en la Formació Antlers en Oklahoma.[8] Dos eixemplars molt més complets varen ser descrits en la década de 1990. El primer, SMU 74646 és un esquelet parcial, que carix de gran part del cràneu, que va ser excavat en la Formació Twin Mountain en Texas i actualment pertany a la colecció del Museu de Ciència i Història de Fort Worth.[10] I el més complet dels esquelets, NCSM 14345, malnomenat "Fran", va ser trobat també en la Formació de Antlers per coleccionistes privats, el qual va ser reconstruït pel Institut de Black Hills en Dakota del Sur, i actualment residix en el Museu de Ciències Naturals de Carolina del Nort en Raleigh. Est és l'espècimen més gran descobert fins ara i posseïx l'únic cràneu i braç complet.[4] Els elements recobrats del paratipo són casi del mateix tamany que els de NCSM 14345, no obstant els de l'holotip i SMU 74646 són considerablement més menuts.[4]

La presència de Acrocanthosaurus en la Formació Cloverly es va establir en 2012 en la descripció d'un atre esquelet parcial, UM 20796. Este eixemplar, que consta de parts de dos vèrtebres, ossos púbics parcials, un fèmur, peroné parcial, i fragments varis, representa un animal jovenil. Prové d'un llit d'ossos en la conca Bighorn del centre-nort de Wyoming, i va ser trobat prop del omóplato d'un Sauroposeidon. Un sortit d'atres fragmentyos de terópodos de la formació també poden pertànyer a Acrocanthosaurus, que podria ser l'únic terópodo gran en la Formació Cloverly.[15]

De Acrocanthosaurus es coneixen espècimen menys complets que no procedixen d'Oklahoma i Texas. Una dent del sur d'Arizona ha segut assignat a este gènero,[16] i marques de dents han segut trobades en ossos d'un saurópodo de la mateixa àrea.[17] Vàries dents de la Formació de Arundel en Maryland han segut identificats en els de el acrocantosaurio i indiquen una possible distribució fins a l'extrem est de Norteamérica.[18] Molts atres dents i ossos, procedents de vàries formacions geològiques al voltant de l'oest nortamericà, s'han assignat a Acrocanthosaurus, pero molts han segut identificats erròneament.[19] No obstant açò ha segut posat en discussió despuix de la descripció d'eixemplars en la formació Clovery.[15] En el 2022, vàries chafades (icnofósil) d'este terópodo varen ser descobertes en la Vall dels Dinosauris, (Texas), com a conseqüència d'una intensa sequia en esta regió d'Estats Units, lo que va provocar que el llit d'un riu se secara i quedaren al descobert prop de 60 impressions (estimant-se un total de 140) en un trayecte de 30 metros, en una antiguetat de 113 millons d'anys, i que són considerades cóm unes de les chafades de dinosauri millor conservades del món.[20]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2012).Consultat el 17 d'octubre de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bats, K.T., Manning, P.L., Hodgetts, D. and Sellers, W.I.(2009).PLoS ONE.4(2)
    i4532.doi:10.1371/journal.posa.0004532.
  3. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada acrocanth_cervell
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 (2000).22(2)
    207-246.
  5. ↑ Methods in Ecology and Evolution.5(9)
    913-923.doi:10.1111/2041-210X.12226.Consultat el 29 d'octubre de 2015.
  6. ↑ Therrien, F. (2007). “My theropod is bigger than yours...or not: estimating body size from skull length in theropods”. Journal of Vertebrate Paleontology 27 (1): 108–115. doi:10.1671/0272-4634(2007)27[108:MTIBTY]2.0.CO;2.
  7. ↑ Holtz, Thomas R. (2004). «Basal Tetanurae», Weishampel, David B.; Dodson, Peter; & Osmólska, Halska (eds.) (ed.). The Dinosauria, Second Edition edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 71-110. ISBN 0-520-24209-2.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 (1950).43
    696-728.
  9. ↑ Molnar, Ralph E. (1990). «Carnosauria», Weishampel, David B.; Dodson, Peter; & Osmólska, Halska (eds.) (ed.). The Dinosauria, First Edition edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 169-209. ISBN 0-520-06727-4.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 (1998).13
    1-75.
  11. ↑ Naish, Darren (2001). «Saurischian Dinosaurs 2: Theropods», Dinosaurs of the Isle of Wight, London: The Palaeontological Association, pp. 242-309. ISBN 978-0901702722.
  12. ↑ Liddell, Henry George (1980). Greek-English Lexicon, Abridged Edition, Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-910207-4.
  13. ↑ Langston, Wann R. (1947). A new genus and species of Cretaceous theropod dinosaur from the Trinity of Atoka County, Oklahoma. Unpublished M.S. thesis, University of Oklahoma.
  14. ↑ (1994).94(1)
    1–35.
  15. ↑ 15,0 15,1 D'Emic, Michael D. (2012). “Paleobiology and geographic range of the large-bodied Cretaceous theropod dinosaur Acrocanthosaurus atokensis”. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 333–334: 13–23. doi:10.1016/j.palaeo.2012.03.003.
  16. ↑ Ratkevich, Ronald P. (1997). «Dinosaur remains of southern Arizona», Wolberg, Donald L.; Stump, Edward; & Rosenberg, Gary (ed.). Dinofest International: Proceedings of a Symposium Held at Arizona State University, Philadelphia: Academy of Natural Sciences. ISBN 978-0935868944.
  17. ↑ (1998).31(1)
    71-82.
  18. ↑ Lipka, Thomas R. (1998). «The affinities of the enigmatic theropods of the Arundel Clay facies (Aptian), Potomac Formation, Atlantic Coastal Plain of Maryland», Lucas, Spencer G.; Kirkland, James I.; & Estep, J.W. (eds.) (ed.). Lower and Middle Cretaceous Terrestrial Ecosystems, pp. 229-234.
  19. ↑ Harris (1998). «Large, Early Cretaceous theropods in North America», Lucas, Spencer G.; Kirkland, James I.; & Estep, J.W. (eds.) (ed.). Lower and Middle Cretaceous Terrestrial Ecosystems, pp. 225-228.
  20. ↑ «[1]». Consultat el 2022-08-25 (en és).
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acrocanthosaurus_atokensis&oldid=628730»