Agapanthoideae

agapantos (Agapanthoideae)

Els agapantos (Agapanthoideae) són una subfamília de plantes monocotiledóneas pertanyents a la família de les amarilidáceas, dins de l'orde Asparagales, i que no inclou més que un sol gènero, Agapanthus L'Hér. Són plantes herbàcees, rizomatoser, prou robustes, natives de Suràfrica, que poden ser fàcilment reconegudes per les seues fulls acintadas, planes i prou carnosas; pel seu inflorescència en umbela en l'extremitat d'un llarc escape i pels seus florés generalment grans en ovari súpero.

En les classificacions tradicionals de les angiospermas, Agapanthus es disponia dins d'una àmplia circumscripció de les liliáceas i actualment alguns botànics continuen tractant-ho d'eixe modo. No obstant, els anàlisis filogenético basats en l'ADN i varis caràcters morfològics indiquen que esta família està separada no solament de la circumscripció actual de les liliáceas, sino també d'atres dos famílies estretament relacionades: les aliáceas i les amarilidáceas. Per eixa raó, va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns, tals com el sistema de classificació APG II del 2003, com una família separada o com una subfamília dins d'Alliaceae sensu clapixc. En la publicació de 2009, el sistema APG III reconfirmó el criteri de considerar les agapantáceas com una subfamília, Agapanthoideae, dins de la família de les amarilidáceas.

Etimologia i noms comuns

El nom Agapanthus procedix de les paraules gregues agape, amor i anthos, flor i, per això, significa "flor de l'amor". En països de parla anglesa li la coneix com "African Lily" o "Blue Lily", en afrikáans és "bloulelie" o "agapant", en xhosa li la crida "isicakathi" i en zulú, "ubani". En espanyol rep varis noms, tals com "lliri africà", "flor de l'amor", "tuberosa blau", si ben el més popular és "agapanto". En Costa Rica es denomina "agapanto" a l'espècie ornamental Agapanthus africanus.

Descripció

Són plantes herbàcees, perennes, proveïdes de curts rizomas i en fulls arrosetadas, linear-oblongas, planes.

Les florés són actinomorfas i hermafroditas, grans, blaves o blanques. El perigonio és infundibuliforme, compost per 6 tépals soldats. El androceo està compost per 6 estams inclusos en filaments filiformes i anteras oblongas. El ovari és súpero, trilocular, en els lóculos pluriovulados.

El frut és una càpsula. Les flors es troben dispostes en inflorescèncias que són umbelas, ubicades en l'extremitat d'un escape áfilo, més llarc que els fulls. Les inflorescència es troben protegides per bràcteas unides entre sí a lo llarc d'un dels seus costats.

El número cromosòmic bàsic és x= 15, no obstant s'han informat també x= 14 i x=16. Els cromosomes tenen una llongitut de 4 a 9 µm.

Sobre la fitoquímica, totes les espècies de Agapanthus produïxen fitoecdiesteroides, composts que estan relacionats en la defensa de les plantes front a l'atac d'insectes que s'alimenten dels seus fulls. Ademés, s'ha comprovat que els extractes de les espècies d'este gènero exhibixen propietats antifúngicas en una acció molt efectiva contra patógenos de les plantes.

S'han determinat les estructures químiques de dos de les principals antocianinas de les flors blaves de Agapanthus, les quals representen els únics eixemples coneguts de pigments en els que el grup acil aromàtic i el flavonoide estan units covalentemente a la antocianina.

Ecologia

Agapanthus és un gènero oriunt de Suràfrica. Les espècies perennifolias provenen de les regions en pluges hivernals de la Província Occidental de la Veta i de la Província Oriental de la Veta, reemplacen anualment alguns fulls en nous fulls que creixen en l'àpiç del talle. Les espècies de full caduc provenen de les regions de pluges estivals de la Província Oriental de la Veta, KwaZulu-Natal, Lesotho, Estat Lliure d'Orange, Mpumalanga, Limpopo, Swazilàndia, Lesotho i Moçambic. Estes espècies creixen ràpit en la primavera quan comencen les pluges i després perden completament els fulls i permaneixen en repòs durant l'hivern.

Totes les espècies del gènero es distribuïxen en regions en precipitacions miges anuals superiors als 500 mm i des del nivell de la mar fins als 2000 m s. n. m.

Taxonomia

El gènero Agapanthus va ser establit per L'Heritier en 1788. Des de la seua creació, l'inclusió del gènero en una determinada família ha segut matèria de debat. Durant décades Agapanthus va ser dispost en la família Liliaceae, com per eixemple, en el Sistema de Cronquist (1981). Després va ser traslladat a la família Amaryllidaceae i més vesprada novament traslladat, a la família Alliaceae.El Grup per a la Classificació Filogenético de les Angiosperma en la seua publicació de 1998 va acceptar a Agapanthaceae, Alliaceae i Amaryllidaceae com tres famílies independents dins d'orde Asparagales. En el treball de 2003 (APG II) el reconeiximent de Agapanthaceae era opcional, ya que podia també ser incloses dins de la família Alliaceae sensu clapixc. Les alióideas estan estretament emparentades en les amarilidóideas i en les agapantóideas. De fet, els tres grups són herbes bulbosas en inflorescència terminals umbeladas, que tenen per davall bràctees espatáceas i naixen en un conspicuo escape, totes estes característiques provablement són sinapomórficas. No obstant, Agapanthaceae no presenta l'olor a all característic d'Alliaceae i els anàlisis d'ADN demostren que són més propenques a Amaryllidaceae. Se separa d'esta última família, no obstant, pel tipo d'ovari, la presència de saponinas i l'absència d'alcaloides típics de les amarilidáceas. En la publicació de 2009, el sistema APG III reconfirmó el criteri de considerar a les tres famílies com a part d'una gran circumscripció de Alliaceae, relegant a les agapantáceas a la categoria de subfamília. No obstant, en lloc de conservar-se el nom Alliaceae, que té preeminència, es va acceptar la proposta del taxónomo i especialiste en plantes bulbosas Alan W. Meerow d'utilisar per a este grup el nom Amaryllidaceae.

Les espècies de Agapanthus

Agapanthus és un gènero molt variable, a pesar de que totes les espècies tenen una apariència similar, en grossos rizomes, fulls en forma de llargues tires o bandes i inflorescència en umbeles en l'extrem d'un escape més alt que els fulls. Els botànics sempre han trobat dificultats per a classificar les espècies d'este gènero. En 1965, Frances Leighton va presentar una revisió de Agapanthus, en la que reconeixia 10 espècies en total. Quatre d'elles perennifolias (A. africanus, A. comptonii, A. praecox and A. walshii) i sis caduques o de full caduc (A. campanulatus, A. caulescens, A. coddii, A. dyeri, A. inapertus i A. nutans).

Actualment, per mig de caràcters com el contingut d'ADN nuclear, color i vitalitat del polen i estudis morfològics, es considera que A. comptonii és idèntic a A. praecox subsp. minimus, que A. walshii és una subespecie de A. africanus, que A. dyeri és un sinònim de A. inapertus subsp. intermedius i que A. nutans és idèntic a A. caulescens. Com a resultat de tots estos estudis, moltes espècies d'han reduït a sinonímia i unes atres s'han categorizado com subespecies, per lo que hui es considera que hi ha només dos espècies perennifolias (A. africanus i A. praecox) i quatre espècies caducifolias (A. campanulatus, A. caulescens, A. coddii i A. inapertus), lo que fa un total de 6 espècies, moltes de les quals presenten una o més subespecies.

• Agapanthus africanus (L.) Hoffmanns., Verz. Pfl.-Kult.: 35 (1824). Suroest de la Província Occidental de la Veta.
  • Agapanthus africanus ssp. africanus.
  • Agapanthus africanus subsp. walshii (Leighton) Zonn. & Duncan (sense.: Agapanthus walshii L.Bolus, Ann. Bolus Herb. 3: 14 (1920)). Suroest de la Província Occidental de la Veta.

• Agapanthus campanulatus F.M.Leight., S. African Gard. 24: 71 (1934). República de Suràfrica.
  • Agapanthus campanulatus subsp. campanulatus. I. Cape Prov. to KwaZulu-Natal.
  • Agapanthus campanulatus subsp. patens (F.M.Leight.) F.M.Leight., J. S. African Bot., Suppl. 4: 33 (1965). Gauteng a Província Oriental de la Veta (sense.: Agapanthus patens F.M.Leight.)

• Agapanthus caulescens Spreng., Gartenflora 1901: 21 (1901). Suràfrica.
  • Agapanthus caulescens subsp. angustifolius F.M.Leight., J. S. African Bot., Suppl. 4: 36 (1965). Mpumalanga a Swazilàndia.
  • Agapanthus caulescens subsp. caulescens. Mpumalanga a Província Oriental de la Veta.
  • Agapanthus caulescens subsp. gracilis (F.M.Leight.) F.M.Leight., J. S. African Bot., Suppl. 4: 31 (1965). Mpumalanga a KwaZulu-Natal. (sense.: Agapanthus gracilis F.M.Leight.)

• Agapanthus coddii F.M.Leight., J. S. African Bot., Suppl. 4: 36 (1965). Limpopo.

• Agapanthus inapertus Beauverd, Bull. Soc. Bot. Genève 2: 179 (1912). Suroest de Moçambic a Suràfrica.
  • Agapanthus inapertus subsp. hollandii (F.M.Leight.) F.M.Leight., J. S. African Bot., Suppl. 4: 42 (1965). Mpumalanga. (sense.: Agapanthus hollandii F.M.Leight.)
  • Agapanthus inapertus subsp. inapertus. Província Septentrional de la Veta.
  • Agapanthus inapertus subsp. intermedius F.M.Leight., J. S. African Bot., Suppl. 4: 42 (1965). Suroest de Moçambic a Swazilàndia.
  • Agapanthus inapertus subsp. parviflorus F.M.Leight., J. S. African Bot., Suppl. 4: 42 (1965). Mpumalanga (Lydenburg).
  • Agapanthus inapertus subsp. pendulus (L.Bolus) F.M.Leight., J. S. African Bot., Suppl. 4: 42 (1965). Mpumalanga. (sense.: Agapanthus pendulus L.Bolus)

• Agapanthus praecox Willd., Enum. Pl.: 353 (1809). Província Occidental de la Veta a KwaZulu-Natal.
  • Agapanthus praecox subsp. minimus (Lindl.) F.M.Leight., J. S. African Bot., Suppl. 4: 22 (1965). Província Occidental de la Veta. (sense.: Agapanthus umbellatus var. minimus Lindl.)
  • Agapanthus praecox subsp. orientalis (F.M.Leight.) F.M.Leight., J. S. African Bot., Suppl. 4: 21 (1965). Província Oriental de la Veta a KwaZulu-Natal. Àmpliament cultivada com a ornamental. Sense.: Agapanthus orientalis F.M.Leight.
  • Agapanthus praecox subsp. praecox. Província Oriental de la Veta a KwaZulu-Natal.

Importància econòmica i cultural

Les espècies i cultivares de agapanto s'utilisen com a plantes ornamentals en parcs i jardins. Són espècies sumament adaptables, rústiques i de fàcil cultiu, raó per la que li les utilisa molt en parcs i jardins de baix manteniment. L'época de floració és fins de primavera i estiu. Si be toleren qualsevol tipo de sol, es conseguixen excelents eixemplars usant un sol profunt i fèrtil. Poden prosperar ben tant a ple sol com a mija ombra. Requerixen un abundant rec en primavera i estiu, més espayat durant l'hivern. Es multipliquen per llavors o per divisió de les mates en autumne.

Bibliografia

• Agapanthaceae. Missouri Botanical Garden.([1])
• Dimitri, M. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria, Editorial ACME, Buenos Aires, 1986.
• Informació sobre les espècies del gènero Agapanthus ([2])
• Informació i imàgens de Agapanthus praecox en Kirstenbosch National Botanical Garden ([3])
• Zonneveld, B.J.M. & Duncan, G.D. 2003. Taxonomic implications of genome size and pollen colour and vitality for species of Agapanthus L'Heritier (Agapanthaceae). Plant Systematics and Evolution 241: 115-123.
• Wim Snoeijer, Agapanthus: a Revision of the genus. Royal Boskoop Horticultural Society, Koninklijke Vereniging voor Boskoopse Culturen. Timber Press, 2004, ISBN 0-88192-631-0 372 pàgines.
• Agapanthus en Pacificbulbsociety, Informació i imàgens de vàries espècies.([4])

Enllaços externs

Agapanthoideae en el Viccionari.