Ahu

Ahu

Vista parcial del Ahu Tongariki, el més gran de l'illa (200 m de llarc i 15 moais) i la major construcció megalítica del Pacífic Sur.

Un ahu és una plataforma ceremonial d'illa de Pasqua, a on es rendia cult als ancestros. Construïdes de pedres encaixades, formen la base a on després s'ubicarien els moái.

Normalment estan ubicats paralels a la costa, o en relació en orientacions astronòmiques, mirant els moái cap a l'interior de l'illa.

Use

Estes plataformes ceremoniales, l'estructura de les quals té similitut en atres plataformes similars en Polinèsia, són recints mortuorios ceremoniales de traces molt variables com a llarc, altura, encaix o presència d'escultures. Estes plataformes varen ser construïdes per a albergar els cossos dels líders (denominats ariki) o persones d'alt ranc dels clans ancestrals de l'illa, sent els ahus propis del territori de cada clan. En relació en estos clans, és la raó a la gran cantitat de ahus que té l'illa (300 ahus aprox.).

Els ahu com a recints mortuorios, contaven en restriccions sagrades (tapu) i varen ser importants centres religiosos, polítics i econòmics. La població més important i de llocs importants en la jerarquia d'este poble vivien prop de les plataformes, mentres que el restant de la població vivia a l'interior de l'illa, per lo que es pot deduir que els ahu i els seus moáis varen ser exclusius per a solament una part de la població. En els ahu es realisaven els processos mortuorios, precedits d'un sacerdot funcionari del ahu denominat clavada, que la seua insígnia era el rapa (una espècie de rem de dos paleta de 50 cm aprox. en detalls tallats que simulen un rostre humà), era l'encarregat de cremar els cossos darrere de les plataformes per a la població comuna de l'illa.

En el cas d'una persona d'alt ranc com el rei, als morts se'ls envolia en mortajas especials (takapau) de fibra de mahute o una gran capa nua per a envoldre el cos del difunt. Posteriorment era posat sobre la part davantera de la plataforma anomenada tahua, sobre una angarilla de pal (ranc) en posició horisontal. En el transcurs d'1-2 anys, en treball de sacerdots especials per a això, els oss eren separats de la carn i depositats en les cavitats funeràries del ahu (avanga) i després era tapat en pedras i terra. Tot açò llest se seguia en la colocació del moái corresponent.

Un atre us donat a estes construccions va ser una respecte a una orientació astronòmica, en alinear-se en l'eixida del Sol o en estreles i constelacions importants, per a determinar les époques del any i l'ubicació temporal per a l'establiment de prohibicions permanents o estacionals en agricultura, peixca, cultius i atres àmbits en la vida diària i social. En el calendari ancestral rapanui l'inici de l'any escomença a mitan de juny en el solstici d'hivern, en l'eixida de les Pléyades (conegudes com Matariki en l'illa de Pasqua) i en sol dos époques estacionals diferenciades: hivern (tonga) i estiu (hora). Els ahus ubicats a l'interior de l'illa com l'Ahu Akivi (al Este de Rapa Nui) i el Huri A Urenga (en les rodalies d'Hanga Rosegue) complixen tals funcions.

Vore també

• Marae
• Ahu Vinapu
• Moái Desocupació
• Moái Hoa Hakananai'a
• Pukao
• Chile insular
• Illa de Pasqua
• Idioma rapanui

Bibliografia

• Englert S., (1974) La Terra De Hotu Matu'a. Història i etnologia de l'Illa de Pasqua ISBN 978-9563455694.