Alal
En la mitologia mesopotámica, els alal era una classe de dimonis destructors que, per a tentar als hòmens, eixien del infern i adoptaven diverses formes, tentacions que els caldeos conseguien rebujar per mig d'amulets.
L'art caldeo-assiri representa a estos esperits baix la forma de horribles mònstruos, com en els bajorrelieves del palau de Asurbanipal, en Kuiundjik (Iraq, hui traslladat al Museu Britànic) i en menuts bronzes i tablillas d'argila cuita en forma de cilindre, con, sagell, etc.
Generalment veuen figurats estos dimonis com teriocéfalos, en cos humà, cap de lleó en les fauces obertes, orelles de gos i crinés de cavall. Amenacen en llarcs punyalés que duen en abdós mans. Els peus són freqüentment substituïts per garres d'au d'assut.
La deesa infernal a la que obedien els alal es dia Alat, esposa de Nergal, deu de la guerra, i germana d'Astarté.
Referències
[editar | editar còdic]- t. XXXVIII
- Chipier i Perrot. Histoire de l'arts dans l'antiquité (en francés).
- Carrasco (1864). Mitologia universal (en espanyol), Madrit: Gaspar i Roig.
- Plantilla:Espasa
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.