Alcestis

En la mitologia grega, Alcestis, o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álcestê) és una filla de Pelias, rei de Yolco, i Anaxibia, germana d'Acasto, que va enviar a Jasón a conseguir el vellocino d'or. Va ser mare d'Eumelo i Aspasia, i esposa d'Admeto.^[1] Homero diu d'ella que era la més bella de les filles de Pelias.^[2]

Mit

Quan Admeto, rei de Feras, va solicitar la mà de Alcestis, Pelias, per a lliurar-se dels numerosos pretenents, va declarar que li donaria la seua filla a ell només si anava a la seua cort en un carro tirat per lleons i javalins. Admeto va conseguir fer açò en l'ajuda d'Apolo.^[3] No obstant, Apolo va demanar a canvi la vida de Admeto o a lo manco la vida d'algú que poguera oferir-la per ell. Despuix de demanar separadament a la seua mare i al seu pare –ya vells– que feren este sacrifici per ell, Alcestis mateixa s'oferix per a salvar al seu marit i mor.^[4] Poquísimo temps despuix, Admeto va rebre a Heracles en la seua casa i li va contar lo ocorregut. Heracles, compungido, va baixar al Hades i va dur de regrés a Alcestis.^[5]

El sacrifici de Alcestis per a salvar a Admeto va ser molt celebrat en l'Antiguetat.^[6] També va demostrar el seu amor filial: a lo manco segons Diodoro, no va participar en el crim de les seues germanes, que varen matar al seu pare.^[7]

Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada de Alcestis a la vida de manera racionalista, suponent que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un mege cridat Heracles.^[8] Alcestis va ser representada en el cofre de Cípselo, en un grup mostrant les honra fúnebres de Pelias.^[9] En el museu de Florencia hi ha un altorrelieve, obra de Cleómenes Germànic, que es creu que representa a Alcestis oferint-se a morir.^[10]

Evocació artístiques

La llegenda de Alcestis ha inspirat numeroses obres, entre elles:

Alcestis, tragèdia d'Eurípides.
Alceste, tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully.
Alceste, òpera de Christoph Willibald Gluck en llibret de Ranieri de' Calzabigi, escrita en 1767.
Alceste, obra de teatre de Benito Pérez Galdós estrenada en 1914.
Heracles en la cort de Admeto (Геракл у АдмеTа), curtmetrage de dibuixos animats de 1986 produït per Soyuzmultfilm i dirigit per Anatóliy Petrov (Анатолий Петров, 1937 - 2010).
- Una atra còpia del curtmetrage.^[11]

Vore també

Bibliografia

Plantilla:Cita DGRBM

Notes i referències

↑
Biblioteca mitològica I, 9, 10.
- ^{[enllaç trencat]} al francés.
  - Traducció al anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James George Frazer. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec fixat per Frazer) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
    - Text grec, en Wikisource.
Biblioteca, I, 9, 15.
- ^{[enllaç trencat]}.
  - Traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans.
    - Text grec, en Wikisource.
↑
Ilíada II, 715.
- II, 711 - 715: traducció a l'espanyol, en Wikisource.
  - II, 711 - 715: text grec, en el mateix lloc.
↑ Per a el història completa, vore "Admeto".
↑ «Mits i Relats». Consultat el 28 d'agost de 2015.
↑ HIGINO: Faules 51.
↑
CLAUDIO ELIANO: Vària Història XIV, 45.
- Text grec en el Proyecte Perseus; edició de 1866 de Rudolf Hercher. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
  - Rudolf Hercher (1821 - 1878): filòlec clàssic alemà.
- CLAUDIO ELIANO: De Natura Animalium I, 15.
  - I, 16: text grec, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans. Edició de 1864 de Rudolf Hercher.
    - I: traducció llatina, en LacusCurtius.
- FILÓSTRATO DE ATENAS: Sobre els héroes II, 4.
- OVIDIO: Art d'amar III, 19.
  - ^{[enllaç trencat]} en PDF; escriga's en la casella de busca "LIBRO TERCERO".
    - Traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text llatí de l'edició de 1907 de Rudolf Ehwald) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
- EURÍPIDES: Alcestis.
↑
DIODORO SÍCULO: Biblioteca històrica, IV, 52.
- IV, 40 - 58: traducció a l'anglés, en Theoi.
  - IV, 31 - 60: text bilingüe grec - francés, en el lloc de Philippe Remacle. Traducció de Ferdinand Höfer; Hachette, 1865.
    - Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.
  - IV, 52: text grec, en el Proyecte Perseus:
    - 1; 2; 3; 4; 5. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
  - IV: Text grec, en Wikisource (4, 52).
Cf., no obstant, PALÉFATO: Històries increibles (Περὶ ἀπίστων) 41.
↑
Històries increibles 41.
- PLUTARCO: Amatorius, 761.
  - traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus; p. 286 (final) i 287.
- - - Text grec en el Proyecte Perseus: d; i; f.
↑
PAUSANIAS: Descripció de Grècia V, 17, 11.
- Text espanyol, resultat de traducció automàtica.
  - V, 17: traducció al francés, en el lloc de Ph. Remacle.
    - Text grec, en el mateix lloc.
  - V, 17, 11: traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
    - V, 17, 11: text grec, en Wikisource.
↑ MEYER, J. H. : Geschichte der bildenden Künste bei donen Griechen (Història de les Belles arts entre els grecs), pp. i, 162; ii, 159.
↑
Ficha en anglés del curtmetrage d'animació Heracles en la cort de Admeto, en el lloc Animator.
- Ficha en rus, en el mateix lloc.
Plantilla:Imdb títul

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Alcestis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Biblioteca mitològica I, 9, 10.
^{[enllaç trencat]} al francés.
Traducció al anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James George Frazer. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec fixat per Frazer) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
Text grec, en Wikisource.
Biblioteca, I, 9, 15.
^{[enllaç trencat]}.
Traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans.
Text grec, en Wikisource.

[2] {[enllaç trencat]} al francés.
Traducció al anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James George Frazer. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec fixat per Frazer) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
Text grec, en Wikisource.

[3] Traducció al anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James George Frazer. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec fixat per Frazer) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
Text grec, en Wikisource.

[4] Text grec, en Wikisource.

[5] {[enllaç trencat]}.
Traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans.
Text grec, en Wikisource.

[6] Traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans.
Text grec, en Wikisource.

[7] Text grec, en Wikisource.

[2] Ilíada II, 715.
II, 711 - 715: traducció a l'espanyol, en Wikisource.
II, 711 - 715: text grec, en el mateix lloc.

[9] II, 711 - 715: traducció a l'espanyol, en Wikisource.
II, 711 - 715: text grec, en el mateix lloc.

[10] II, 711 - 715: text grec, en el mateix lloc.

[3] Per a el història completa, vore "Admeto".

[4] «Mits i Relats». Consultat el 28 d'agost de 2015.

[5] HIGINO: Faules 51.

[6] CLAUDIO ELIANO: Vària Història XIV, 45.
Text grec en el Proyecte Perseus; edició de 1866 de Rudolf Hercher. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
Rudolf Hercher (1821 - 1878): filòlec clàssic alemà.

CLAUDIO ELIANO: De Natura Animalium I, 15.
I, 16: text grec, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans. Edició de 1864 de Rudolf Hercher.
I: traducció llatina, en LacusCurtius.

FILÓSTRATO DE ATENAS: Sobre els héroes II, 4.

OVIDIO: Art d'amar III, 19.
^{[enllaç trencat]} en PDF; escriga's en la casella de busca "LIBRO TERCERO".
Traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text llatí de l'edició de 1907 de Rudolf Ehwald) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).

EURÍPIDES: Alcestis.

[15] Text grec en el Proyecte Perseus; edició de 1866 de Rudolf Hercher. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
Rudolf Hercher (1821 - 1878): filòlec clàssic alemà.

[16] Rudolf Hercher (1821 - 1878): filòlec clàssic alemà.

[17] CLAUDIO ELIANO: De Natura Animalium I, 15.
I, 16: text grec, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans. Edició de 1864 de Rudolf Hercher.
I: traducció llatina, en LacusCurtius.

[18] I, 16: text grec, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans. Edició de 1864 de Rudolf Hercher.
I: traducció llatina, en LacusCurtius.

[19] I: traducció llatina, en LacusCurtius.

[20] FILÓSTRATO DE ATENAS: Sobre els héroes II, 4.

[21] OVIDIO: Art d'amar III, 19.
^{[enllaç trencat]} en PDF; escriga's en la casella de busca "LIBRO TERCERO".
Traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text llatí de l'edició de 1907 de Rudolf Ehwald) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).

[22] {[enllaç trencat]} en PDF; escriga's en la casella de busca "LIBRO TERCERO".
Traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text llatí de l'edició de 1907 de Rudolf Ehwald) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).

[23] Traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text llatí de l'edició de 1907 de Rudolf Ehwald) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).

[24] EURÍPIDES: Alcestis.

[7] DIODORO SÍCULO: Biblioteca històrica, IV, 52.
IV, 40 - 58: traducció a l'anglés, en Theoi.
IV, 31 - 60: text bilingüe grec - francés, en el lloc de Philippe Remacle. Traducció de Ferdinand Höfer; Hachette, 1865.
Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.

IV, 52: text grec, en el Proyecte Perseus:
1; 2; 3; 4; 5. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.

IV: Text grec, en Wikisource (4, 52).
Cf., no obstant, PALÉFATO: Històries increibles (Περὶ ἀπίστων) 41.

[26] IV, 40 - 58: traducció a l'anglés, en Theoi.
IV, 31 - 60: text bilingüe grec - francés, en el lloc de Philippe Remacle. Traducció de Ferdinand Höfer; Hachette, 1865.
Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.

IV, 52: text grec, en el Proyecte Perseus:
1; 2; 3; 4; 5. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.

IV: Text grec, en Wikisource (4, 52).

[27] IV, 31 - 60: text bilingüe grec - francés, en el lloc de Philippe Remacle. Traducció de Ferdinand Höfer; Hachette, 1865.
Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.

[28] Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.

[29] IV, 52: text grec, en el Proyecte Perseus:
1; 2; 3; 4; 5. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.

[30] 1; 2; 3; 4; 5. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.

[31] IV: Text grec, en Wikisource (4, 52).

[8] Històries increibles 41.
PLUTARCO: Amatorius, 761.
traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus; p. 286 (final) i 287.

Text grec en el Proyecte Perseus: d; i; f.

[33] PLUTARCO: Amatorius, 761.
traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus; p. 286 (final) i 287.

[34] traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus; p. 286 (final) i 287.

[35] Text grec en el Proyecte Perseus: d; i; f.

[36] Text grec en el Proyecte Perseus: d; i; f.

[37] Text grec en el Proyecte Perseus: d; i; f.

[9] PAUSANIAS: Descripció de Grècia V, 17, 11.
Text espanyol, resultat de traducció automàtica.
V, 17: traducció al francés, en el lloc de Ph. Remacle.
Text grec, en el mateix lloc.

V, 17, 11: traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
V, 17, 11: text grec, en Wikisource.

[39] Text espanyol, resultat de traducció automàtica.
V, 17: traducció al francés, en el lloc de Ph. Remacle.
Text grec, en el mateix lloc.

V, 17, 11: traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
V, 17, 11: text grec, en Wikisource.

[40] V, 17: traducció al francés, en el lloc de Ph. Remacle.
Text grec, en el mateix lloc.

[41] Text grec, en el mateix lloc.

[42] V, 17, 11: traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
V, 17, 11: text grec, en Wikisource.

[43] V, 17, 11: text grec, en Wikisource.

[10] MEYER, J. H. : Geschichte der bildenden Künste bei donen Griechen (Història de les Belles arts entre els grecs), pp. i, 162; ii, 159.

[11] Ficha en anglés del curtmetrage d'animació Heracles en la cort de Admeto, en el lloc Animator.
Ficha en rus, en el mateix lloc.
Plantilla:Imdb títul

[46] Ficha en rus, en el mateix lloc.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]