Anar al contingut

Alcestis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alcestis en Heracles i Cerbero. Pintura mural en les catacumbes cristianes de la Via Llatina. Sigle IV d. C.

En la mitologia grega, Alcestis, o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álcestê) és una filla de Pelias, rei de Yolco, i Anaxibia, germana d'Acasto, que va enviar a Jasón a conseguir el vellocino d'or. Va ser mare d'Eumelo i Aspasia, i esposa d'Admeto.[1] Homero diu d'ella que era la més bella de les filles de Pelias.[2]

Admeto, Alcestis de regrés del Hades i Heracles en la pell del León de Nemea:
A Tánatos, deu de la mort, Hércules li arrebata a Alcestis i la torna a Admeto
(Herkules entreißt Alkestis dem Totengott Thanatos und führt sie dem Admetus zu).
Oli en llenç de J. H. Tischbein. Ca. 1780.

Quan Admeto, rei de Feras, va solicitar la mà de Alcestis, Pelias, per a lliurar-se dels numerosos pretenents, va declarar que li donaria la seua filla a ell només si anava a la seua cort en un carro tirat per lleons i javalins. Admeto va conseguir fer açò en l'ajuda d'Apolo.[3] No obstant, Apolo va demanar a canvi la vida de Admeto o a lo manco la vida d'algú que poguera oferir-la per ell. Despuix de demanar separadament a la seua mare i al seu pare –ya vells– que feren este sacrifici per ell, Alcestis mateixa s'oferix per a salvar al seu marit i mor.[4] Poquísimo temps despuix, Admeto va rebre a Heracles en la seua casa i li va contar lo ocorregut. Heracles, compungido, va baixar al Hades i va dur de regrés a Alcestis.[5]

El sacrifici de Alcestis per a salvar a Admeto va ser molt celebrat en l'Antiguetat.[6] També va demostrar el seu amor filial: a lo manco segons Diodoro, no va participar en el crim de les seues germanes, que varen matar al seu pare.[7]

Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada de Alcestis a la vida de manera racionalista, suponent que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un mege cridat Heracles.[8] Alcestis va ser representada en el cofre de Cípselo, en un grup mostrant les honra fúnebres de Pelias.[9] En el museu de Florencia hi ha un altorrelieve, obra de Cleómenes Germànic, que es creu que representa a Alcestis oferint-se a morir.[10]

Evocació artístiques

[editar | editar còdic]

La llegenda de Alcestis ha inspirat numeroses obres, entre elles:

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. Biblioteca mitològica I, 9, 10. Biblioteca, I, 9, 15.
  2. Ilíada II, 715.
  3. Per a el història completa, vore "Admeto".
  4. «Mits i Relats». Consultat el 28 d'agost de 2015.
  5. HIGINO: Faules 51.
  6. CLAUDIO ELIANO: Vària Història XIV, 45.
    • Text grec en el Proyecte Perseus; edició de 1866 de Rudolf Hercher. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
    • CLAUDIO ELIANO: De Natura Animalium I, 15.
    • FILÓSTRATO DE ATENAS: Sobre els héroes II, 4.
    • OVIDIO: Art d'amar III, 19.
      • [enllaç trencat] en PDF; escriga's en la casella de busca "LIBRO TERCERO".
        • Traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text llatí de l'edició de 1907 de Rudolf Ehwald) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
    • EURÍPIDES: Alcestis.
  7. DIODORO SÍCULO: Biblioteca històrica, IV, 52.
    • IV, 40 - 58: traducció a l'anglés, en Theoi.
      • IV, 31 - 60: text bilingüe grec - francés, en el lloc de Philippe Remacle. Traducció de Ferdinand Höfer; Hachette, 1865.
        • Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.
      • IV, 52: text grec, en el Proyecte Perseus:
        • 1; 2; 3; 4; 5. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
      • IV: Text grec, en Wikisource (4, 52).
    Cf., no obstant, PALÉFATO: Històries increibles (Περὶ ἀπίστων) 41.
  8. Històries increibles 41.
        • Text grec en el Proyecte Perseus: d; i; f.
  9. PAUSANIAS: Descripció de Grècia V, 17, 11.
  10. MEYER, J. H. : Geschichte der bildenden Künste bei donen Griechen (Història de les Belles arts entre els grecs), pp. i, 162; ii, 159.
  11. Ficha en anglés del curtmetrage d'animació Heracles en la cort de Admeto, en el lloc Animator. Plantilla:Imdb títul


Referències

[editar | editar còdic]