Alcestis

En la mitologia grega, Alcestis, o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álcestê) és una filla de Pelias, rei de Yolco, i Anaxibia, germana d'Acasto, que va enviar a Jasón a conseguir el vellocino d'or. Va ser mare d'Eumelo i Aspasia, i esposa d'Admeto.[1] Homero diu d'ella que era la més bella de les filles de Pelias.[2]
Mit
[editar | editar còdic]
Quan Admeto, rei de Feras, va solicitar la mà de Alcestis, Pelias, per a lliurar-se dels numerosos pretenents, va declarar que li donaria la seua filla a ell només si anava a la seua cort en un carro tirat per lleons i javalins. Admeto va conseguir fer açò en l'ajuda d'Apolo.[3] No obstant, Apolo va demanar a canvi la vida de Admeto o a lo manco la vida d'algú que poguera oferir-la per ell. Despuix de demanar separadament a la seua mare i al seu pare –ya vells– que feren este sacrifici per ell, Alcestis mateixa s'oferix per a salvar al seu marit i mor.[4] Poquísimo temps despuix, Admeto va rebre a Heracles en la seua casa i li va contar lo ocorregut. Heracles, compungido, va baixar al Hades i va dur de regrés a Alcestis.[5]
El sacrifici de Alcestis per a salvar a Admeto va ser molt celebrat en l'Antiguetat.[6] També va demostrar el seu amor filial: a lo manco segons Diodoro, no va participar en el crim de les seues germanes, que varen matar al seu pare.[7]
Tant els crítics antics com els moderns han intentat explicar la tornada de Alcestis a la vida de manera racionalista, suponent que durant una greu malaltia va ser tornada a la vida per un mege cridat Heracles.[8] Alcestis va ser representada en el cofre de Cípselo, en un grup mostrant les honra fúnebres de Pelias.[9] En el museu de Florencia hi ha un altorrelieve, obra de Cleómenes Germànic, que es creu que representa a Alcestis oferint-se a morir.[10]
Evocació artístiques
[editar | editar còdic]La llegenda de Alcestis ha inspirat numeroses obres, entre elles:
- Alcestis, tragèdia d'Eurípides.
- Alceste, tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully.
- Alceste, òpera de Christoph Willibald Gluck en llibret de Ranieri de' Calzabigi, escrita en 1767.
- Alceste, obra de teatre de Benito Pérez Galdós estrenada en 1914.
- Heracles en la cort de Admeto (Геракл у АдмеTа), curtmetrage de dibuixos animats de 1986 produït per Soyuzmultfilm i dirigit per Anatóliy Petrov (Анатолий Петров, 1937 - 2010).
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Biblioteca mitològica I, 9, 10.
- [enllaç trencat] al francés.
- Traducció al anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James George Frazer. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec fixat per Frazer) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
- Text grec, en Wikisource.
- Traducció al anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James George Frazer. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec fixat per Frazer) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
- [enllaç trencat].
- Traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans.
- Text grec, en Wikisource.
- Traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans.
- [enllaç trencat] al francés.
- ↑ Ilíada II, 715.
- II, 711 - 715: traducció a l'espanyol, en Wikisource.
- II, 711 - 715: text grec, en el mateix lloc.
- II, 711 - 715: traducció a l'espanyol, en Wikisource.
- ↑ Per a el història completa, vore "Admeto".
- ↑ «Mits i Relats». Consultat el 28 d'agost de 2015.
- ↑ HIGINO: Faules 51.
- ↑ CLAUDIO ELIANO: Vària Història XIV, 45.
- Text grec en el Proyecte Perseus; edició de 1866 de Rudolf Hercher. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
- Rudolf Hercher (1821 - 1878): filòlec clàssic alemà.
- CLAUDIO ELIANO: De Natura Animalium I, 15.
- I, 16: text grec, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans. Edició de 1864 de Rudolf Hercher.
- I: traducció llatina, en LacusCurtius.
- I, 16: text grec, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans. Edició de 1864 de Rudolf Hercher.
- FILÓSTRATO DE ATENAS: Sobre els héroes II, 4.
- OVIDIO: Art d'amar III, 19.
- [enllaç trencat] en PDF; escriga's en la casella de busca "LIBRO TERCERO".
- Traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text llatí de l'edició de 1907 de Rudolf Ehwald) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
- [enllaç trencat] en PDF; escriga's en la casella de busca "LIBRO TERCERO".
- EURÍPIDES: Alcestis.
- Text grec en el Proyecte Perseus; edició de 1866 de Rudolf Hercher. Amprant el ròtul actiu "lloeu", s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
- ↑ DIODORO SÍCULO: Biblioteca històrica, IV, 52.
- IV, 40 - 58: traducció a l'anglés, en Theoi.
- IV, 31 - 60: text bilingüe grec - francés, en el lloc de Philippe Remacle. Traducció de Ferdinand Höfer; Hachette, 1865.
- Philippe Remacle (1944 - 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.
- IV, 52: text grec, en el Proyecte Perseus:
- IV: Text grec, en Wikisource (4, 52).
- IV, 31 - 60: text bilingüe grec - francés, en el lloc de Philippe Remacle. Traducció de Ferdinand Höfer; Hachette, 1865.
- IV, 40 - 58: traducció a l'anglés, en Theoi.
- ↑ Històries increibles 41.
- PLUTARCO: Amatorius, 761.
- traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus; p. 286 (final) i 287.
- PLUTARCO: Amatorius, 761.
- ↑ PAUSANIAS: Descripció de Grècia V, 17, 11.
- Text espanyol, resultat de traducció automàtica.
- V, 17: traducció al francés, en el lloc de Ph. Remacle.
- Text grec, en el mateix lloc.
- V, 17, 11: traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per a obtindre el text bilingüe).
- V, 17, 11: text grec, en Wikisource.
- V, 17: traducció al francés, en el lloc de Ph. Remacle.
- Text espanyol, resultat de traducció automàtica.
- ↑ MEYER, J. H. : Geschichte der bildenden Künste bei donen Griechen (Història de les Belles arts entre els grecs), pp. i, 162; ii, 159.
- ↑ Ficha en anglés del curtmetrage d'animació Heracles en la cort de Admeto, en el lloc Animator. Plantilla:Imdb títul
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alcestis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.