Anar al contingut

Pelias

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pelias i Jasón.

Pelias (en grec antic Πελίας) va ser un rei de Yolco en la mitologia grega. Era fill de Tir i del deu Poseidón i germà bessó de Neleo. És particularment conegut per ser el monarca antagonista que va enviar a Jasón en busca del vellocino d'or, dins de l'història llegendària dels argonautas.

Mitologia

[editar | editar còdic]

Pelias era fill de Tir i del deu Poseidón, i germà bessó de Neleo. No obstant, no se li atribuïx cap facultat sobrehumana com la d'alguns héroes de l'antiga Grècia. Pel seu abolengo Pelias pertany a l'estirp dels Eólidas, descendents del rei mític Eolo.

Tir estava casada en Creteo, en qui ya tenia un fill, Esón, pero estava enamorada del deu fluvial Enipeo, qui, encara que complagut, no estava interessat en ella. Poseidón, aprofitant la situació, va prendre la forma de Enipeo i es va gitar en ella. D'esta unió, varen nàixer els bessons Pelias i Neleo, a els qui Tire abanonó. Pelias com a bebé va ser colpejat en els caixcos d'una egua; com vullga que l'infant va tindre una marca morada (pelion) va ser cridat d'eixa manera.[1] Quan va aplegar a l'adultez va degollar a Sidero, la madrastra que maltractava a Tir. Sidero es va refugiar apresuradament en el santuari de Hera i no obstant Pelias la va degollar junt al mateix altar, i en lo sucesivo va continuar afrontant a la deesa.[2] Uns diuen que Pelias es negava a honrar a Hera i per això ella ho va castigar.[3][4] Uns atres més aleguen que Pelias poguera ser fill de Creteo i Tir.[5]

La versió més arcaica nos diu que Pelias i Neleo simplement varen disputar entre ells pel tro i Zeus els va concedir regnes separats. Va ser llavors quan Pelias es va quedar i va empunyar el ceptre de Yolco.[6][7][8] Uns atres diuen que Pelias va succeir simplement a Creteo en el tro.[9] Pelias tenia gran sigau de poder i va voler apoderar-se de tota la Tesalia,[10] aixina que va enviar a l'exili a Neleo i va encarcerar a Esón, que era el primogènit. Mentres estava encarcerat, Esón es va casar i va tindre varis fills. El més famós d'ells va ser Jasón, qui tindria dret al tro llegítimament. Esón va manar al seu fill Jasón a ser instruït pel centauro Quirón. Mentres, un oràcul va dir a Pelias que anara en conte en el visitant que aplegara calçat en una sola sandalia.[9][11] Pelias també havia matat a Prómaco, un atre fill de Esón, i per esta acció la mare de Jasón lo madijo.[12]

Molts anys despuix, celebrant Pelias uns sacrificis en honor de Poseidón, va aplegar Jasón en una sola sandalia, ya que havia perdut l'atra creuant un riu. Pelias va preguntar al nouvingut qué faria si es trobara en el responsable de la seua ruïna, a lo que Jasón, ignorant de la profecia, li va respondre que ho enviaria a buscar el vellocino d'or, Pelias va acceptar el consell —tot formava part d'una treta de la pròpia Hera per a castigar a Pelias— i va enviar a buscar el vellocino a Jasón, que va mamprendre el viage en els cridats argonautas. Ara be, el vellocino estava en possessió del seu enemic Eetes, rei de la Cólquide.[9][11][4]


Quan, acompanyat de Medea, va tornar exitós Jasón en el vellocino d'or, Pelias no va voler entregar-li el regne. Medea llavors va conspirar per a que les filles de Pelias, les Pelíades, mataren al seu pare: els va dir que podia rejovenir a un animal vell dilacerant-ho i hervir en un caldero. En la demostració, del caldero va botar un moltó jove. Emocionades, les filles varen dilacerar al seu pare per a tornar-li la joventut, i varen cometre aixina un involuntari parricidi.[13] Medea havia somés al propi Pelias en un temor supersticiós.[14] Es diu que Acasto, en els habitants de Yolco, va enterrar al seu pare Pelias i va expulsar a Jasón i Medea.[12] Uns atres diuen que en els jocs fúnebres instituïts en honor de Pelias Atalanta va ser la vencedora en un certamen de lluita contra Baralle.[15][16] No obstant uns atres més aleguen que en les exequias fúnebres Glauco, fill de Sísifo, va ser devorat per les seues pròpies egües.[17]

Sobre la seua família, Pelias es desposó en Anaxibia, filla del violent Biante,[6] encara que uns atres diuen que la seua esposa era Filómaca, la filla d'Anfión, o inclús Alfesibea, filla de Biante i Pero.[18] Siga com fora Pelias va engendrar al seu successor, Acasto, i també a Alcestis —ademés de les atres Pelíades, els noms de les quals varien depenent de la versió—.[19] Magnesa és una filla de Pelias citada en un fragment anònim.[20] Va ser precisament Pelias qui va oferir a Alcestis com a esposa al pretenent que fora capaç de uncir al mateix carro un lleó i un javalí. Com és fama l'afortunat va ser Admeto i Pelias no va tindre més remei de concedir-li la mà de la seua filla.[21][22]

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Helánico, fr. 123 (Fowler)
  2. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica I 9, 8
  3. ↑ Higino: Faules XIII
  4. ↑ 4,0 4,1 Apolonio de Rodas: Argonáuticas I,1-18.
  5. ↑ Higino: Faules, 12
  6. ↑ 6,0 6,1 Hesíodo: Catàlec de dònes, fr.37 ed. M-West (citat en el Papir de la Societat Italiana 1301)
  7. ↑ Homero: Odissea XI 254
  8. ↑ Helánico, fr. 124 (Fowler)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Apolodoro: Biblioteca mitològica I 9, 16
  10. ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 40, 1
  11. ↑ 11,0 11,1 Higino: Faules XII
  12. ↑ 12,0 12,1 Apolodoro: Biblioteca mitològica I 9, 27
  13. ↑ Ovidio: Les metamorfosis, VII, 298 - 352a
  14. ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 51, 3
  15. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica III 9, 2
  16. ↑ Helánico, fr. 162 (Fowler)
  17. ↑ Higino: Faules 250
  18. ↑ Escolio a la Nekyia 3F33 citant a Ferécides com a autoritat
  19. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica I 9, 10.
  20. ↑ Fragment anònim de lírica grega arcaica, 174 (PMG 1025)
  21. ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica I 9, 15
  22. ↑ Higino: Faules 50


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pelias&oldid=881952»