Alcipe (filla de Llaures)
En la mitologia grega Alcipe (en grec Ἀλκίππη) és una filla de Llaures i Aglauro, una princesa de l'estirp dels Cecrópidas d'Atenes.
La Biblioteca mitològica nos diu que de Agraulo i Llaures va nàixer Alcipe. A esta va tractar de violar-la Halirrotio, fill de Poseidón i de la nimfa Éurite, pero va ser descobert i mort per Llaures. Poseidón ho va acusar, i Llaures, jujat en l'Areópago pels dotze deus, va ser absolt.[1] Es diu que Dédalo, un excelent arquitecte i el primer escultor, havia naixcut de Alcipe i Eupálamo, fill de Metión.[2]
Pausanias també nos dona la seua versió. Diu que anant cap a l'Acrópolis d'Atenes es troba el santuari d'Asclepio, digne de vore per totes les estàtues del deu i de les seues filles i per les pintures. Hi ha en ell una font, junt a la que diuen que Halirrotio, fill de Poseidón, despuix de ultrajar a una filla de Llaures, Alcipe, va morir a mans d'este, i que per causa d'este homicidi va haver per primera volta un juí.[3] D'acort a Paniasis Llaures va ser sentenciat a servir als hòmens mortals, provablement com a castic pel seu assessinat.[4]
L'assessinat de Halirrotio va donar lloc al primer juí per assessinat de l'història, a on Llaures va ser jujat per un jurat d'olímpics reunits en el mateix tossal a on el fet havia ocorregut. No obstant, el deu de la guerra va ser trobat inocent ya que l'únic testimoni que el jurat tenia era el de Alcipe, la víctima de la violació. Des de llavors es coneix al tossal com Areópago (o també «tossal de Llaures»), en recort del deu vengador.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica III 14,2
- ↑ Biblioteca mitològica III 15,8
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia I 21, 4
- ↑ Paniasis, fr. 3 PEG.
- ↑ Robert Greus: Els mits grecs, 19, anotació 2.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Isaac Asimov, Les paraules i els mits
- René Ménard, Mitologia Greco-llatina
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alcipe (hija de Ares)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.