Alemà del Palatinado

Archiu:Rheinfrankisch.png

Extensió dels dialectes fráncicos renanos. En 2, els dialectes palatinos.

El alemà del Palatinado o alemà palatino (en alemán: Pfälzisch, pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI, en alemà palatino Pälzisch) és un dialecte central occidental de l'alemà pertanyent a la família del fráncico renano. Es parla en la vall del Rin, entre les ciutats de Zweibrücken, Kaiserslautern i Mannheim, en la frontera en la regió d'Alsàcia (França), i en el Rin. l'alemà de Pennsilvània, prové principalment dels dialectes palatinos de l'alemà parlats per alemans que varen emigrar a Norteamérica entre els sigles XVII i XIX i varen decidir mantindre les seues llengües natives. Els suabos del Danubio en Croàcia i Sèrbia també utilisen molts elements d'est.

És important destacar que la pronunciació i la gramàtica varien en les regions (inclús en els pobles). Pel parla dels alemans del Palatinado, se sol saber de quina zona o de quin poble són. Lo que tenen en comú tots els dialectes del Palatinado és que no s'utilisa el genitiu, aixina com l'imperfecte de l'alemà.

Alguns eixemples de les diferències entre l'alt alemà, parlat en el sur d'Alemània, Baviera i Àustria, i el Pfälzisch són:

Fonètica

En el Saarpfälzisch i el Vorderpälzisch no existixen les diéresis en les o i les o (ö,ü). En lloc d'estes s'utilisa la i o la i:

Pfälzisch	Alt alemà	Equivalència en espanyol
Meebel/Meewel	Möbel	moble
greeßer	größer	major
Lewwel/Leffel	Löffel	cullera
Hischel/Hiechel	Hügel	cerro
miid	müde	cansat

S'utilisa la ch de l'alemà, encara que no té el sò de sch del alemà estàndar:

Pfälzisch	Alt alemà	Equivalència en espanyol
Isch	Ich	yo
Kerch	Kirche	iglésia

Els sons finals a sovint no es pronuncien:

Pfälzisch	Alt alemà	Equivalència en espanyol
Hund, Hunn	Hund, Afona	gos, gossos
Pann	Pfanne	cazuela
Lamb	Lampe	llàntia
Avv, Avve	Affe, Affen	mona, mones
Haus, Haiser	Haus, Häuser	casa, cases
hann (Westpfalz)/hawwe (Vorderpfalz)	haben	tindre
tran (Vorderpfalz)/traage (Westpfalz)	tragen	dur

La t es convertix en d o desapareix:

Pfälzisch	Alt alemà	Equivalència en espanyol
Diir, Deer	Tür	porta
rischdisch	richtig	cert
forschbar	furchtbar	terrible

Gramàtica

Archiu:Pfälzisches Schild an der Weinstr.JPG

"Obert mentres hi haja llum", lletrer d'un restaurant en la Ruta del vi alemà (Deutsche Weinstrasse)

Hi ha una reducció verbal i nominal sobre l'alemà estàndar.

Sistema verbal

El pfälzisch només té 4 temps: present, perfecte, plusquamperfecte i futur simple. L'imperfecte ha desaparegut fins a poques formes restants en els verps auxiliars i és substituït pel perfecte.

Sistema nominal

El genitiu no existix, i se substituïx per construccions auxiliars en l'ajuda del dativo.

Pronoms

Els pronoms personals diferixen de l'alemà estàndar. Existixen pronoms accentuats o tònics i pronoms no accentuats o átonos:

Accentuats o tònics:

"ich" (yo): isch, mir, misch

"du" (tu): du, dir, disch

"er/ sie / és" (ell, ella, això): der, dem, donen / die, derre, die / dones, dem, dones

"wir" (nosatres): mir, uos, uns

"ihr" (vosatres): ihr, eisch, ei(s)ch

"sie" (ells): die, denne, die

No accentuats o átonos:

"ich" (yo): isch, ma, misch

"du" (tu): (d), dona, disch

"er/ sie /és" (ell/ella/això): a, (i)m, (i)n / es, re, es / s, (i)m, s

"wir": ma, uns, uns

"ihr" (vosatres): (d)a, eisch, ei(s)ch

"sie" (ells): es, ne, es

Eixemples de pronombresátonos:

• Wenn du meinst (Si tu penses) - wann (d) meensch(t)
• Wenn er meint (Si ell pensa) - wann a meent
• Wenn ihr meint (Si vosatres penseu) - wann a meene
• Wenn sie meinen (Si ells pensen) - wann es meene

Artícul i gèneros gramaticals

Cóm és comú en la zona sur d'Alemània, a les persones li les denomina per mig de l'artícul i els llinages s'alvancen:

La frase Peter Meier va a Müllers en alemà estàndar és Peter Meier geht zu Müllers, i traduït a pfälzisch és De Meier Peder geht zu's Millers.

En pfälzisch hi ha tres gèneros (els seus artículs determinats són: de, die, és). L'artícul indeterminat i en el Westpfälzisch s'usa per als tres gèneros, en el Vorderpfälzisch existixen els artículs en (masculí) i i/enni (femení, átono i tònic). Els femenins són normalment neutres (a excepció del Vorderpfälzisch).

En els femenins:

• En el Westpfälzisch s'usa el neutre quan: normalment sempre si el nom està sol; en chiques chicotetes i dònes jóvens; si es tracta d'una coneguda; si una relació s'expressa com a relació de propietat.
• S'usa el femení quan: si la persona es considera indirectament i el gènero o terminació ho requerixen; si es té el sentiment de que la forma neutra no és adequada; quan parlem d'una persona eminent o que està llunt.

S'observa un creiximent en l'àrea urbana de Kaiserslautern i Pirmasens de l'us de die en lloc de és davant els noms femenins.

• La vocal en kaufen, laufen en el Palatinado
  La vocal en kaufen, laufen en el Palatinado
• Distribució de les formes hat i hot com 3ª persona del singular de "haben" (tindre)
  Distribució de les formes hat i hot com 3ª persona del singular de "haben" (tindre)
• Distribució de les formes de la 1ª persona del singular de "haben"
  Distribució de les formes de la 1ª persona del singular de "haben"