Alemà central occidental

Archiu:Mitteldeutsche Mundarten.png

Dialectes de l'alemà central occidental:

 1: Ripuario

 2: Fráncico moselano

 3: Luxemburgués

 4: Hessiano

 5: Alemà del Palatinado

 6: Fráncico de Lorena

El alemà central occidental (en alemà Westmitteldeutsch) és un grup dialectal del alemà, parlat en Alemània occidental, en l'est de França, en l'est de Bèlgica i en Luxemburc.

Es dividix en dos grups fonamentals:

• el franconio central (Mittelfränkisch), a la seua volta dividit en:
  • el ripuario (Ripuarisch), parlat en la zona de Colónia i en l'est de Bèlgica, en les seues variants:
    • Kölsch (dialecte de Colónia)
    • Öcher Platt (dialecte d'Aquisgrà)
    • Eischwiele Platt (dialecte d'Eschweiler)
    • Dürener Platt (dialecte de Düren)
  • el moselano (Moselfränkisch), parlat en Renania-Palatinado, en el noroest de Sarre i en Westfalia (Alemània), en Bèlgica i en Luxemburc;
    • Hunsriqueano
      • Hunsriqueano Riograndense o Suramericà, parlat en els estats meridionals de Brasil, els departaments meridionals de Paraguay i Missions en Argentina
    • el luxemburgués (Lëtzebuergesch), llengua oficial de Luxemburc.
• el franconio renano (Rheinfränkisch), a la seua volta dividit en:
  • el Pfälzisch (dialecte del Palatinado), parlat en Alemània suroccidental;
    • Westpfälzisch
    • Vorderpfälzisch
    • Kurpfälzisch
  • el Hessisch (Hessiano), parlat sobretot en Hesse;
    • Südhessisch
    • Nordhessisch
    • Oberhessisch
    • Osthessisch
  • el Lothringer Platt o fráncico de Lorena, parlat en Lorena (França).

Subdivisions

Ripuarisch (ripuario)

El Ripuarisch es parla en Colónia i en la Bèlgica oriental. En el parla comuna, el dialecte canvia de nom segons la localitat.

En Bèlgica i en els Països Baixos se li considera una subdivisió del limburgués.

Més al nort, en Düsseldorf i en atres localitats es parla un dialecte del baix franconio, que no obstant pertany al grup del baix alemà, i al sur el moselano.

Pfälzisch (palatino)

El Pfälzisch es parla en Alemània sur-occidental, més precisament en els districtes de Rheinhessen-Pfalz i de Saarpfalz-Kreis i en algunes localitats d'Hesse i de Baden-Württemberg, prop de Mannheim.

Algunes variants d'este dialecte són:

• el Vorderpfälzisch, parlat en el Palatinado (sobretot en Ludwigshafen);
• el Westpfälzisch, parlat en el Saarpfalz-Kreis);
• el Kurpfälzisch, parlat en Mannheim i atres localitats d'Hesse i de Baden-Württemberg;

Hessisch (hessiano)

El Hessisch es parla sobretot en Hesse (regió de la qual pren el seu nom) i en algunes zones limítrofes de Baviera.

Algunes variants d'este dialecte són:

• el Südhessisch (hessiano meridional), en la zona de Darmstadt;
• el Mittelhessisch (hessiano central), en les afores de Marburgo;
• el Nordhessisch, en el districte de Kassel;
• el Osthessisch (hessiano oriental), en el districte de Fulda.

Lothringer Platt (fráncico lorenés)

El Lothringer Platt es parla principalment en Lorena (França), en particular en les zones limítrofes en la ciutat alemana de Saarbrücken. El Lothringer Platt es parla en particular en Sarreguemines, Forbach i les seues afores.

Variants parlades en Amèrica

El Riograndenser Hunsrückisch és la principal variant parlada en Brasil, sobretot en l'àrea meridional.

En l'estat d'Iowa (Estats Units) es parla una variant del Hessisch, el Kolonie-Deutsch.

També forma part d'este grup l'alemà de Pennsilvània.

Característiques

Archiu:Dat-das-Linie.png

Recorregut de la llínea de Sankt Goar en l'àrea llingüística de l'alemà central occidental

Una característica de tots els dialectes centrals occidentals és que no han realisat en la seua totalitat la segona mutació consonàntica. Aixina, en estos dialectes la paraula en alemà estàndar Apfel ("poma") es pronuncia Appel, i Pfarrer (pastor) es pronuncia Parre(r). En els dialectes del fráncico central (parlats en la zona de Tréveris i Colónia), les paraules dones i és ("que", "això") es pronuncien dat i et, com en el baix fráncico. En canvi, al sur de llínea de Sankt Goar o llínea dat/dones (hessiano, palatino) es pronuncia dones i és.

Per la seua banda, els dialectes del alt fráncico, al sur de la llínea de Espira o llínea Appel/Apfel, han experimentat completament la segona mutació consonàntica ("Apfel"), i per això se solen classificar dins del grup altogermánico superior. El desenroll de les característiques de la segona mutació consonàntica és molt diferent en cada dialecte, per lo que l'àmbit territorial de l'alemà central occidental està travessat per una série d'isoglossas que reben el nom de Rheinischer Fächer ("palmito renano").

Vore també

• Alt alemà central