Alfabet bereber llatí

El alfabet bereber llatí (bereber Agemmay Amaziɣ Alatin) és una versió del alfabet llatí utilisada per a escriure una llengua bereber. Va començar a ser adoptat en el sigle xix usant una varietats de lletres. Hui dia, l'alfabet llatí és el preferit per la majoria dels escritors i llingüistes bereberes del nort d'Àfrica i atres llocs per raons pràctiques. Este alfabet conta en un total de 33 caràcters.

Bereber del Nort

Les 33 lletres de l'alfabet bereber llatí en el bereber del Nort

A

B

C

Č

D

Ḍ

I

Ɛ

F

G

Ǧ

Ɣ

H

Ḥ

I

J

K

L

M

N

Q

R

Ṛ

S

Ṣ

T

Ṭ

O

W

X

I

Z

Ẓ

Lletres bereberes minúscules

a

b

c

č

d

ḍ

i

ɛ

f

g

ǧ

ɣ

h

ḥ

i

j

k

l

m

n

q

r

ṛ

s

ṣ

t

ṭ

o

w

x

i

z

ẓ

L'us de certs caràcters grecs com gamma per a la lletra llatina ɣ o epsilon/sigma en lloc de la lletra llatina ɛ/Ɛ es pot trobar en Internet.

Història

Les llengües bereberes es transcribieron originalment usant l'antiga escritura líbico-bereber, de la qual l'alfabet neotifinag és el representant modern.

L'us d'un alfabet llatí pel bereber té les seues raïls en les expedicions colonialista francesos en el nort d'Àfrica. Els texts bereberes escrits en alfabet llatí varen escomençar a aparéixer imprimits en el sigle xix quan expedicionarios colonials i oficials militars francesos, italians i espanyols varen escomençar la topografia del nort d'Àfrica. Els francesos varen intentar utilisar esquemes de transliteraació dels dialectes àraps del Nort d'Àfrica i del bereber. Els intents no varen fructificar en l'àrap, pero en el cas del bereber varen tindre més èxit, i varen aplegar a ser adoptats per alguns lliterats.

En l'época colonial es va utilisar un sistema basat en el francés. A pesar de que ara ha caigut en desús en part, encara s'utilisa per a la transcripció dels noms en francés. Més recentment, l'Institut Francés de llengües, INALCO, ha propost el seu propi estàndart d'escritura que ara és el sistema principal que s'utilisa en la majoria d'escrits cabilios en Cabilia, Argèlia.

Bibliografia

• «Initiation à la langue amazighe» (en fr). IRCAM, 2004.
• «Writing Berber Languages: a quick summary». L. Souag, 2004.