Aliança Solar Internacional
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La Aliança Solar Internacional (ISA per les seues sigles en anglés) és una aliança de més de 121 països, la majoria d'ells solejats (que es troben completa o parcialment entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn). L'objectiu primari de l'aliança és promoure l'explotació eficaç de l'energia solar per a reduir la dependència dels combustibles fòssils. Esta iniciativa va ser proposta per primera volta per el primer ministre d'Índia, Narendra Modi durant un discurs en novembre de 2015 en l'estadi de Wembley, en el que es va referir a estos països solejats com Suryaputra ("fills del Sol").[1] L'aliança és una organisació intergovernamental basada en un tractat.[2] Els països que no cauen dins dels tròpics poden unir-se a l'aliança i gojar, com els atres membres, de tots els seus beneficis, en l'excepció de el dret de vot.
Narendra Modi, en el cim Índia-Àfrica, i una reunió de països membres prèvia a la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic 2015 en París en novembre d'eixe any, varen llançar l'iniciativa.[3][4] L'acort marque de l'Aliança Solar Internacional es va obrir a la firma en Marrakech, Marroc, en novembre de 2016, i 121 països s'han unit ya.
Sèu
[editar | editar còdic]La seua sèu es troba en l'Índia. En giner de 2016 Narendra Modi i el llavors president francés, François Hollande, varen posar conjuntament la primera pedra de la sèu de la ISA i varen inaugurar la secretaria interina en l'Institut Nacional d'Energia Solar (NISE per les seues sigles en anglés) en Gwal Pahari, Gurugram, Índia. El Govern de l'Índia ha dedicat 5 acres de terra en el campus de el NISE per a la seua sèu futura; també ha aportat 1,75 millardos de rúpies índies (₹), equivalents a 26 millons de dólars nortamericans ($) al fondo per a construir un campus i pagar les despeses dels primers 5 anys de funcionament.[5]
L'Aliança Solar Internacional també es denomina Agència Internacional per a Política i Aplicació Solars (IASPA per les seues sigles en anglés).[6]
Objectiu
[editar | editar còdic]Se centra en l'utilisació de l'energia solar. El llançament de tal aliança en París també envia un enèrgic mensage al món sobre la sinceritat de la preocupació de les nacions en desenroll pel calfament mundial i pel canvi a una economia baixa en carbono. Índia s'ha compromés a instalar 100 GW d'energia solar per a 2022 i a reduir la seua intensitat d'emissió del 33 al 35 % per a 2030, deixant que l'energia solar alcanç a la majoria de pobles que en 2016 encara no estaven conectats a la ret elèctrica. Es conseguiria aixina un planeta més net.[7] Índia es va comprometre en el cim de París a que en 2030 el 40 % de la seua capacitat de generació d'electricitat (distinta de la producció real) siga de fonts no fòssils (renovables, grans hidroelèctriques i centrals nuclears). Es basa en la cooperació mundial.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Narendra Modi's Speech at Wembley Stadium: As It Happened». Consultat el 18 de novembre de 2015.
- ↑ «International Solar Alliance opened for signing in Morocco» (2016).
- ↑ «PM Narendra Modi and French President Francois Hollande to launch game changing solar alliance».The Economic Claves.
- ↑ «France, Índia to launch global solar alliance».
- ↑ «International Solar Alliance will be the First International and Inter-Governmental Organisation of 121 Countries to have Headquarters in Índia with United Nations as Strategic Partner», Press Information Bureau, National Informatics Centre, Government of Índia.
- ↑ «Reports: Índia to announce global solar power alliance». Consultat el 18 de novembre de 2015.
- ↑ «107 'sunshine countries' could weld together ahead of Paris meet to give shape to PM's vision – The Times of Índia». Consultat el 30 de novembre de 2015.
- ↑ Neslen, Arthur. «Índia unveils global solar alliance of 120 countries at Paris climate summit». Consultat el 1 de decembre de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alianza Solar Internacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.