Almoina

Almoina

La almoina (del grec 'ἐλεημοσύνη' ('eleimosýni'), "misericòrdia") és una ajuda voluntària que es dona a una institució o persona per caritat, sense esperar res a canvi.

Un noble donant almoina a uns menics, image el XVIII.

Almoina en el cristianisme

Bossa d'almoines pres d'un tapís d'Orleans. XV

L'almoina es mana en freqüència en la Sagrada Escritura: als judeus se'ls va previndre en especialitat que assistiren als pobres, a les viudes, als òrfens i als estrangers. Deut., cap. 10 i. 11: Eclesiàstic, cap. 4, v. 1, etc. Les màximes de caritat que contínuament repetix Jesucristo en l'Evangelio, varen fer encara més coneguda i clara la necessitat d'este deure. L'orde del diaconado va ser instituït per a cuidar dels pobres: Hech. Apost., cap. 6.

Sant Pablo escrivint als de Corinto els encarrega que verifiquen les collites o qüestions tots els dumenges per a l'assistència dels pobres segons havia manat a les Iglésies de Galacia. San Justino, en la Apolog. 2, diu que tots els fidels de les ciutats i llogarets es reunien els dumenges per a assistir a la celebració dels sants misteris; que despuix de l'oració cada u feya la seua almoina segons la seua celosia i facultats: que s'entregava els diners al que presidia, és dir, al bisbe, per a distribuir-ho als pobres, viudes, etcétera. Esta pràctica s'observava també en temps de Sant Gerónimo i va seguir en les parròquies, en les que se sol demanar per als pobres a la missa major dels dumenges i festes.

Tillemont, fundat en un passage del còdic Teodosiano, observa que en el IV hi havia unes dònes piadoses que s'ocupaven en arreplegar almoina per als presos: es conjectura que serien les diaconisas.^{cita requerida}

La caritat en els infeliços va ser el caràcter distintiu dels primers cristians: varen aplegar molts a l'extrem de vendre's per esclaus i alimentar als pobres en el preu de la seua llibertat. Sant Clemente de Roma. Epíst. 1.ª, núm. 63. Assistien igualment als pagans que als fidels. Juliano els fa esta justícia i escrivint a un pontífex del paganisme, Epist. 62, diu les següents paraules:

Archiu:IglesiaTandil49.jpg

Moble per a lismosnas de fusta exhibit en el Museu d'Art Religiós de Tandil.

És vergonyós que els galileos (cridaven aixina als cristians) alimenten als seus pobres i als nostres.

Les oblaciones dels fidels es dividien en tres parts:^{cita requerida}

una, per als pobres atra, per a la conservació de les iglésies i cult diví una atra, per al clero

San Crodegando, bisbe de Metz, en el VIII, en la regla que prescriu als canonges regulars, vol que el sacerdot a qui es donara alguna cosa per celebrar la missa, administrar els sacraments o cantar els salms o himnes, no ho reba sino a títul d'almoina.^{cita requerida}

Almoina en l'islam

En la religió musulmana l'almoina o sadaqa (en àrap, صدقة) és voluntària. També existix una almoina obligatòria denominada zakat (en àrap, زكاة) que constituïx el tercer dels Pilars de l'Islam. La part proporcional de cada contribuent s'utilisa per a repartir entre els més desfavorits i es paga a través de l'estat, com un impost més del ministeri d'Assunts Religiosos.^{cita requerida}