Anar al contingut

Alopecurus pratensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alopecurus pratensis (Alopecurus pratensis)




Alopecurus pratensis és una planta perenne de la família de les poáceas. És originària d'Eurasia.

Descripció

[editar | editar còdic]

Forma prats especialment en sols neutres. Alcança una altura entorn a 110 cm. El talle és erecto i doblat en la base. Les fulls tenen entorn a 5 mm d'ample. La inflorescència és cilíndrica.

Fisiologia

[editar | editar còdic]

Planta perenne de vida llarga, en rizoma cundidor i estolones més o menys llarcs. Tallos empinats o alguna cosa acodados en la base, a voltes en raïls en els nucs, plans. Baïnes més curtes que els entrenudos, la superior més o menys inflada, planes. Lígula membranosa, fins a 5 mm de llarc, obtusa, alguna volta anchamente truncada, alguna cosa laciniada en la vora i llaugerament asprosa en la cara externa.

  1. Llim plans, verts o més o menys glaucos, de 2–8 mm d'ample, aguts, asprosos en les vores i en freqüència també en la cara superior; en secció travessera presenten valls la profunditat de les quals alcança aproximadament la mitat de la gruixa del llim, llevat els dos més pròxims al nervi central que solen ser molt manco profunts, costelles redonejades, cèlules buliformes chicotetes 3-5, cara inferior recta, els reforços d'esclerénquima situats en abdós cares front als fas vasculars apleguen a posar-se en contacte en estos, en la cara inferior existixen ademés uns atres més chicotets front al fondo de les valls.

Panoja espiciforme, cilíndrica, oblongo-cilíndrica o oval, de 2-7 (10) cm de llarc i 0,5-1,5 cm de gros, vert o groguenca. Raquis plans o més freqüentment alguna cosa asprós com els rams, estos gemminados senzills, o més freqüentment ramificados, duent fins a 10 ramitos més o menys llarcs i grossos, discoidales en l'àpiç. Glumas subiguales, lanceoladas, agudes (3-5) 4–6 mm de llongitut, trinervadas, en la quilla largamente ciliada, vellosas sobre els nervis i en gran freqüència més o menys densament sobre tota la superfície, especialment en la cara externa, l'aplicada sobre rams o raquis és, freqüentment, completament lampiña, cap a l'àpiç rectes i estretint-se paulatinament o encorvadas separant-se una d'una atra i llavors casi sempre estretint-se bruscament, vores espinoses en la porció superior, des de la base soldats en una llongitut molt variable, d'ordinari quilla i nervis verts, rara volta violats. Lemma 5-nervada, poc més curta o més llarga que les glumas, lanceolada, aguda o truncada, les vores en la porció basal més o menys soldats, en la superior breument espinosos, en la mitat superior a lo llarc de la llínea mija presenten espines o cilios disposts en general en dos séries llongitudinals que formen a modo de dos quillas que llimiten una estreta franja central lampiña i en cèlules de parets més fines, tota la mitat superior, especialment els màrgens, és, d'ordinari, espinosita; rara volta mocha, en general en un mucrón o una aresta recta o llaugerament acodada, de llongitut variable, fins a doble de la de la lemma, inserta en la mitat inferior. Palea nula o quan existix de desenroll molt variable, lanceolada, molt aguda, en alguns pèls en l'àpiç, de 2-3,5 mm de llongitut, sense nervis o en un central formant quilla i tacat de vert en la porció superior. Lodículas nules. Anteres grogues de 2-3,5 mm. Ovari oval poc més de 0,5 mm, estils soldats per lo manco en la mitat de la seua llongitut. Cariópside comprimit lateralment, casi sempre pardo-negruzco, 3 x 1-1,5 mm[1] Les llavors (Pes de 1000 llavors = 0,60-0,99g) són vellosas i de color clar, havent només ocasionalment alguna llavor parda o negra.[2] A pesar dels renuevos estoloníferos, per la seua talla elevada i porte deu estudiar-se entre les gramíneas amacolladas. S'instala en gran llentitut, pero les plantes adultes broten molt pronte en primavera; és la més precoç entre totes les pratenses, en molts fulls en abril i floració mediat maig; proporciona molt forraje, tant en el primer com a segon corts.[3]

Citologia

[editar | editar còdic]

El seu número de cromosomas és de: 2n = 28

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És nativa d'Europa i Àsia. L'espècie és cultivada per a pastures i s'ha naturalizado en moltes zones fòra de la seua àrea nativa, incloent Austràlia i Norteamérica. Les orugas d'algunes Lepidoptera l'usen com a menjar, com per eixemple Thymelicus lineola. Les escasses varietats procedixen de Polònia i Gran Bretanya.[4] S'ha usat molt com a collita per a fenaç en terres humides en Europa, des de 1750. S'ha comprovat que s'adapta excepcionalment be al noroest del Pacífic i Alaska.[2] Els climes humits en Espanya a penes representen el 20 % de la superfície nacional, per lo que la distribució geogràfica de l'espècie Alopecurus pratensis en la Península és en Galícia, Rebanc Cantàbric i en les zones de montanya, especialment de la mitat septentrional del país. Aixina mateix s'inclouen dins del grup de l'Espanya humida certes àrees de transició del Replanell Nort i vall de l'Ebre cap als sistemes montanyosos, que si be es classifiquen com a àrees seques-subhúmedas, pel seu menor evapotranspiración i característiques físiques pertanyen en dret propi a l'Espanya humida.[4]

Requeriments ambientals

[editar | editar còdic]

Conseguix el seu major desenroll baix climes frets i humits. No resistix a la sequia ni a temperatures elevades contínues.[2] Establida en els prats molt humits, ya no desapareix jamai. Només és apropiada per a prat de sega, tolerant prou l'ombra dels arbres. És la més adequada per a sols en mal drenage, de difícil sanejament; en estes condicions i si pot regar-se en aigua tébea, proporciona una sega primerenca de gran valor per a la finca. Exigix sols fresc-humits a inundats, en estructura edàfica entre normal i compacta. El seu òptim es troba en sols arcillosos i humits, pero també tolera els arenencs molt humíferos i els sols pantanosos. Els prats de ribera, en esta gramínea dominant i entarquinados durant les avingudes, poden donar tres corts. Desapareix pronte en els sols secs i arenencs, pero per una atra part resistix el fret i tota classe d'adversitats meteorològiques.[3]

Interés i aprofitament forrajero

[editar | editar còdic]

De desenroll obert, en fulls estrets i rizomes curts, produïx una herba densa en les poblacions velles. La coa de rabosot és fonamentalment una gramínea per a pastura. A on s'adapta, proporciona un llarc periodo de pastoreig. Tant per a pastura, com per a fenaç, és molt apetida pels animals a pesar del seu baix contingut proteic i el seu alt valor de fibra indigestible.[5] Els seus prats deuen segar-se abans de la floració, perque les canyes pronte perden valor nutritiu.[3] S'obtenen rendiments d'entre 4000–10000 kg MS/ha. Per a pastura se sol sembrar associada en cuernecillo o en trébol Ladino. El seu us en els EUA, ha anat fent-se més important a partir de 1940. Per lo menuda i velluda que és la llavor, resulta difícil la sembra a màquina. Pràcticament tota la llavor que es produïx en els EUA, s'obté en Oregó. Gran part d'ella s'arreplega en les #vegetació espontànees naturalizadas, en les praderies de montanya.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Alopecurus pratensis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 60. 1753.[6]

Etimologia

Alopecurus nom genèric que prové del grec alopes -ekos, (rabosot), i oura (coa), per la forma de la panícula.[7]

pratensis: epítet llatí que significa "dels prats".[8]

Sinonímia

Nom comú

[editar | editar còdic]
  • Castellà: coa de rabosot

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Paunero I. 1952 Les espècies espanyoles del gènero Alopecurus Anals Jard. Bot. Madrit 10(2): 301-345
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Hughes H. D., Heath M. I. i Metcalfe D.S. 1981 Forrajes Ed. Continental, S.A.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Klitsch C. 1965 Producció de forrajes Ed. Acribia
  4. ↑ 4,0 4,1 Muslera Pardo I., Ratero García C. 1991 Praderies i forrajes. Producció i aprofitament Ed. MundiPrensa
  5. ↑ Núñez P. 1993 Comparació de subproductes de soja com suplementación de pastura de baixa calitat J. Anim. Sci 71:26-32
  6. ↑ 6,0 6,1 «Alopecurus pratensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de xineru de 2010.
  7. ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2008. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  8. ↑ En Epítets Botànics

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alopecurus_pratensis&oldid=581773»