Anar al contingut

Amaranthus caudatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Amaranthus caudatus (Amaranthus caudatus)


Amaranthus caudatus, comunament cridada quihuicha (del quechua: kiwicha) en Perú i Bolívia, amaranto en Mèxic i Centroamérica, o moc de pavo en Espanya,[1] és una planta de la família de les amarantáceas de ràpit creiximent, en fulls, brots i flors morats, rojos i dorats. És considerada una planta nutracéutica i les seues llavors un aliment funcional.[2][3]

En Mèxic, es denomina amaranto a atres espècies cultivades del gènero com A. hypochondriacus i A. cruentus.[4]


Descripció

[editar | editar còdic]

El talle central pot alcançar de 2 a 2,5 m d'altura en la madurea, a pesar de que algunes varietats són més menudes. Les branques de forma cilíndrica, poden escomençar tan avall com la base de la planta depenent de la varietat d'esta. La raïl principal és curta i les secundàries es dirigixen cap a avall, dins del sol. Les seues vistoses flors broten del talle principal, en alguns casos les inflorescència apleguen a medir 90 cm.

La planta s'adapta molt fàcilment a molts ambients distints, té molts tipos eficients de fotosíntesis (C4), creix ràpidament i no requerix molt manteniment. Es desenrolla a una altitut entre els 1400 i els 2400 m s. n. m.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

A. caudatus és un cultiu autòcton dels alts Vages peruans, cultivat durant mils d'anys per diverses cultures, incloent als incas.[5][6] És l'única espècie de amaranto que pot créixer a altituts superiors als 2500 metros sobre el nivell de l'mar.[7] A pesar de que A. caudatus havia segut un aliment bàsic ben adaptat en la regió andina durant milenis i havia oferit importants ventages nutricionals als natius, en l'arribada dels espanyols en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, varen reemplaçar els cultius de A. caudatus en blat i ordi. No obstant, pel seu gran valor nutricional, A. caudatus està recuperant popularitat i tornant a competir en els cultius moderns. Encara que A. caudatus rara volta es reconeix fòra dels Vages, s'han observat plantacions significatives en Mèxic, China, Nepal, Índia i Kènia.[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Amaranthus caudatus va ser descrita per Carlos Linneo i la descripció publicada en Species Plantarum 2: 990. 1753.[8]

Etimologia

Amaranthus: nom genèric que procedix del grec ἀμάραντον - amaranton, que designa un Helichrysum en Dioscorides (4.57). ἀμάραντος -amarantos significa "que no es marchita". La h és un cultismo.[9]

caudatus: epítet latino que significa "en coa".[10]

Sinonímia
  • Amaranthus abyssinicus L.H.Bailey
  • Amaranthus alopecurus Hochst. ex A.Br. & C.D.Bouché
  • Amaranthus cararu Moq.
  • Amaranthus caudatus var. albiflorus Moq.
  • Amaranthus caudatus var. alopecurus Moq.
  • Amaranthus caudatus subsp. mantegazzianus (Pass.) Hanelt
  • Amaranthus caudatus var. maximus (Mill.) Moq.
  • Amaranthus caudatus subsp. saueri
  • Amaranthus edulis Speg.
  • Amaranthus edulis var. spadiceus Hunz.
  • Amaranthus mantegazzianus Pass.
  • Amaranthus maximus Mill.
  • Amaranthus pendulinus Moq.
  • Amaranthus pendulus Moq.
  • Euxolus arvensis Rojas Acosta[11]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

S'utilisa principalment com a aliment i en alguns casos en la medicina tradicional.[12] En la farina del gra de quihuicha es fan pa ácimo, tortillas i chapatís. La farina del gra sancer o torrat és utilisada com cereal per al desdejuni, para paés i panets.

Orige

[editar | editar còdic]

Amaranthus caudatus ha segut trobada al costat de tombes andinas de més de quatre mil anys d'antiguetat en el noroest d'Argentina.[5][13] No es coneix a Amaranthus caudatus en estat selvat. És originari dels Vages, possiblement com un híbrit entre Amaranthus hybridus subsp. quitensis i Amaranthus cruentus.[5]

Composició i valor nutricional

[editar | editar còdic]

La quihuicha és una font important de proteïnes, carbohidrats, fibra dietètica, lípits, vitamines i minerals. Les llavors contenen una major concentració de proteïnes, grasses i fibra dietètica que les de la farina de blat.[14]

L'almidó de presenta una millor estabilitat a la congelació-descongelación, aixina com una major temperatura de gelatinización i viscosidad en comparació a la dacsa. El contingut de mona i disacárido en la quihuicha és mínim (3-5%). L'almidó és el principal component de les llavors de quihuicha. La fibra dietètica total (soluble i insoluble) en les llavors de quihuicha (9,3%) és major que en l'arròs (0,9%), la dacsa (2,3%) i el blat (2,6%).[14]

Aproximadament el 75% de la composició de l'oli de quihuicha està composta per àcits grassos poliinsaturados. Els principals components de l'oli són els àcits palmítico i oleico, i l'àcit gras essencial linoleico.[14]

La composició proteica dels grans de A. caudatus inclou un contingut total d'aminoàcits essencials en una cantitat similar a les ingestes dietètiques recomanades (IDR) sugerides per la Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), la Organisació Mundial de la Salut (OMS) i la Universitat de les Nacions Unides (UNU) per a adults.[14]

S'ha observat que la leucina, la lisina i els aminoàcits aromàtics són els principals components dels grans de quihuicha. La lisina és un aminoàcit limitante en el blat, la dacsa, l'arròs i la avena. Per lo tant, el seu alt contingut de lisina i de tots els aminoàcits essencials ho convertix en una excelent font de proteïnes. Ademés, la seua absència de gluten i l'alta solubilidad i digestibilidad de les proteïnes, en comparació a la majoria dels cereals, li conferixen un valor nutricional adicional.[15]

Resistència a agrotóxicos

[editar | editar còdic]

La quihuicha pot ser vist com un problema en contexts de cultius com el de la soja, degut a que l'espècie és altament resistent a herbicida com el glifosato. Els interessos de grans companyies en el cultiu de soja transgènica estan convertint un aliment molt ric en una mala herba a ulls de l'indústria alimentícia.[16]

Estudis farmacològics

[editar | editar còdic]

S'han verificat que els extractes de les llavors tenen activitat antioxidant i antiinflamatoria, i estudis clínics han demostrat que A. caudatus estimula el sistema inmunitario.[17] Els extractes dels fulls també han demostrat propietats antioxidants.[18]

Metabòlits secundaris

[editar | editar còdic]

Els resultats de la cromatografía líquida d'alta eficàcia (HPLC) varen indicar que l'extracte de fulls de Amaranthus caudatus contenia una concentració especialment alta d'àcit gálico (0,083 μg/g de pes sec); també es va detectar àcit cafeico, quercetina, rutina i àcit ferúlico.[19] Aparte de flavonoides i #àcit fenòlics anteriors, també conté antocianinas, taninos, fitoesteroles i atres flavonoides (nicotiflorina) i #àcit fenòlics (cafeoilquínico).[20][21]


Les llavors contenen péptidos en propietats antimicrobianas.[22] De l'extracte de les flors s'han identificat betalaínas, #àcit grassos (shikímico, fumárico i oxálico) i tocoferoles.[23] L'oli de les llavors conté #àcit grassos, escualeno, polifenoles i tocoferol.[24]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Aimara: Kiwicha, amarantu, trigu inka, achis, achita, chaqilla, sankuracha, burles.
  • Quechua: Kiwicha, inka hakatu, ataku, sankurachi, hawarcha (Equador), millmi, quymi
  • Nota: el nom kiwicha també sol aplicar-se-li a una atra planta comestible que prospera naturalment en les mateixes regions, Chenopodium quinoa.
  • Espanyol: Quihuicha, chenille, cresta de gall, coa de gat, coa de mona.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ «Identification and Characterization of Novell Antioxidant Protein Hydrolysates from Kiwicha (Amaranthus caudatus L.)».Antioxidants.10(5)
    645.ISSN 2076-3921.doi:10.3390/antiox10050645.Consultat el 2026-02-07.
  3. ↑ «Therapeutic uses of Amaranthus caudatus L».Tropical Biomedicine.36(4)
    1038–1053.ISSN 2521-9855.Consultat el 2026-02-07.
  4. ↑ «Amaranto: distribució i diversitat morfològica del recurs genètic en parts de la regió Maya (surest de Mèxic, Guatemala i Hondures)».Acta botànica mexicana.(28)ISSN 0187-7151.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Paniagua-Zambrana, Narel I.; Bussmann, {{{nom2}}}; Echeverría, {{{nom3}}}; Romer, {{{nom4}}} (2020). [1] (en en), Springer International Publishing, p. 201. doi:10.1007/978-3-030-28933-1_20. ISBN 978-3-030-28932-4.
  6. ↑ Lost Crops of the Incas: Little-Known Plants of the Vages with Promise for Worldwide Cultivation. Washington, D.C.: National Academy Press. 1989 – via National Research Council.
  7. ↑ 7,0 7,1 Espitia Rangel, I.; Mapes Sánchez, C.; Escobedo López, D.; De l'O Olán, M.; Rivas Valéncia, P.; Martínez Trejo, G.; Cortés Espinoza, L.; Hernández Casillas, J.M. (2010). "Conservació i us dels recursos genètics de Amaranto en Mèxic". Centre d'Investigació Regional Centre. Celaya, Guanjuato, Mèxic: INIFAP: 200.
  8. ↑ «Amaranthus caudatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 d'octubre de 2012.
  9. ↑ (2008).«Flora de Colòmbia. Amaranthaceae».Herbario HUQ, Universitat del Quindío, Armènia, Colòmbia..Monografia No. 23
    138.Consultat el 31 de juliol de 2014.
  10. ↑ en Epítets Botànics
  11. ↑ Amaranthus caudatus en PlantList
  12. ↑ «Medicinal Flora Consumption In Peru».Ecosystems and Sustainable Development XI.
    173–182.doi:10.2495/ECO170181.Consultat el 2026-02-04.
  13. ↑ «Figure 1: Centres of plant domestication. | Nature».ISSN 1476-4687.Consultat el 17 d'abril de 2020.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Orellana-Paucar (2022): 182.
  15. ↑ Orellana-Paucar (2022): 184.
  16. ↑ http://www.globalproject.info/it/mondi/la-natura-colpisce-ancora-Amaranto-Inca-divora-OGM-della-Monsanto/7688
  17. ↑ «Amaranthus caudatus extract inhibits the invasion of I. coli into uroepithelial cells».Journal of Ethnopharmacology.220
    155–158.doi:10.1016/j.jep.2018.04.003.Consultat el 2026-02-07.
  18. ↑ «Antioxidant and phytochemical activities of Amaranthus caudatus L. harvested from different soils at various growth stages».Scientific Reports.9(1)ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-019-49276-w.Consultat el 2026-02-07.
  19. ↑ «GC-MS Analysis of Phytochemicals and Simultaneous Determination of Flavonoids in Amaranthus caudatus (Sirukeerai) by RP-HPLC».Journal of Analytical & Bioanalytical Techniques.03(05)doi:10.4172/2155-9872.1000147.Consultat el 2026-02-06.
  20. ↑ «Antioxidant Activity and Phenolic Composition of Amaranth (Amaranthus caudatus) during Plant Growth».Antioxidants.8(6)
    173.ISSN 2076-3921.doi:10.3390/antiox8060173.Consultat el 2026-02-07.
  21. ↑ «Release of multifunctional peptides from kiwicha ( Amaranthus caudatus ) protein under in vitro gastrointestinal digestion».Journal of the Science of Food and Agriculture.99(3)
    1225–1232.ISSN 0022-5142.doi:10.1002/jsfa.9294.Consultat el 2026-02-07.
  22. ↑ «Toxicity and Antimicrobial Activities of Amaranthus caudatus L. (Amaranthaceae) Harvested From Formulated Soils at Different Growth Stages».Journal of Evidence-Based Integrative Medicine.25
    2515690X2097157.ISSN 2515-690X.doi:10.1177/2515690X20971578.Consultat el 2026-02-07.
  23. ↑ «Chemical and Bioactive Features of Amaranthus caudatus L. Flowers and Optimized Ultrasound-Assisted Extraction of Betalains».Foods.10(4)
    779.ISSN 2304-8158.doi:10.3390/foods10040779.Consultat el 2026-02-07.
  24. ↑ «Comparative Study on Functional Components, Physicochemical Properties and Antioxidant Activity of Amaranthus Caudatus L. Oils Obtained by Different Solvents Extraction».Journal of Oleo Science.70(2)
    155–164.ISSN 1345-8957.doi:10.5650/jos.ess20157.Consultat el 2026-02-07.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
179-194.doi:10.1201/9781003173991-15.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Amaranthus_caudatus&oldid=596534»