Amatiste

Erro al crear miniatura:

Una amatista de Suràfrica.

Amatiste o Amethystos (

• </link></link> ) és supostament una nimfa de la mitologia grega que va ser convertida en pedra preciosa per la deesa Diana / Artemisa per a evitar un terrible destí a mans del deu Dioniso, explicant aixina l'orige de la pedra semipreciosa amatista. Encara que esta història es pot llegir en vàries pàgines d'internet i alguns llibres, no existix cap font antiga que l'arreplegue, i el seu orige sembla ser molt posterior a l'antiga Grècia o la Roma històrica.

L'alegat

La suposta història sol contar que el deu del vi i la viticultura, Baco, es va enamorar d'una bella nimfa anomenada Amatiste o Amethystos, pero ella ho va rebujar. Ell la va perseguir i ella va fugir mentres resava als deus per a que protegiren la seua virginitat. Va ser Diana / Artemisa, la deesa de la castitat, qui es compadeció de la chicona i la va transformar en una puríssima gema blanca. Baco es va rendir i, al vore la pedra, es va arrepenedir del seu comportament i, derramant una miqueta de vi sobre la blanca gema, la tiñó de púrpura per a sempre.

Una atra història afirma que Baco, agraviat pel desinterés dels mortals, va anunciar que la primera persona que trobara seria devorada pels seus tigres El destí va voler que eixa primera persona fora Amatista, una bella donzella que es dirigia al santuari de Diana a presentar els seus respectes. Al vore les bésties, va demanar ajuda a la seua protectora i Diana la va convertir en una pedra blanca. Com en la primera versió, Baco es va arrepenedir de les seues accions i va derramar vi, tiñendo la pedra blanca d'un obscur color púrpura.

Orige de la llegenda

Erro al crear miniatura:

Bajorrelieve romà sobre amatista, que representa a l'emperador Caracalla. En un temps va formar part del Tesor de la Sainte-Chapelle .

El mit de Amatiste (o Amatista) no està basat en texts autèntics escrits per antics autors grecs o romans. Va ser, de fet, el poeta francés Rémy Belleau (1528-1577) qui va inventar un mit en el que Baco s'enamorava i perseguia a Amatista en el seu poema L'Amethyste, ou els Amours de Bacchus et d'Amethyste ("L'Amatista, o els amors de Baco i Amatista"). La versió que inclou als tigres és també d'orige francés.

Encara que en cap mit aparega nimfa alguna que es convertixca en la pedra preciosa, l'autor de l'Antiguetat tardana Nono afirma que Dioniso va rebre de la seua yaya Rea una pedra d'amatista que podia utilisar-se per a preservar la sobrietat del bebedor de vi. Pero esta llegenda apócrifa s'alimenta, de fet, de tropos genuïns i habituals en els mits grecs, concretament del tema de la donzella que atrau l'atenció no desijada d'un deu, fuig d'ell i és transformada en una atra cosa per l'intervenció d'una deidad misericordiosa, com succeïx en les llegendes de Dafne, Aretusa, Corone, Taigete, les Pléyades i moltes atres.

En l'antiguetat, l'amatista era considerada un amulet màgic o un antídot que protegia al bebedor contra l'embriaguea, raó per la qual a sovint es tallaven en ella les copes destinades a beure vi . Esta creència va poder inferirse de la pròpia etimologia de la paraula, que derivaria de ἀ</link>-, que expressa negació, i μεθύω</link>, «emborrachar-se», en el significat de «no ebri» o «no embriagador».

Vore també

• Acant
• Clitia
• Orquídea
• Cuervo arcoiris
• Rhodanthe

Referències

• Burges, George (1881). The Greek Anthology, as Selected for the Use of Westminster, Eton, and Other Public Schools, George Bell and Sons.
• Federman, David (2012). Modern Jeweler's Consumer Guide to Colored Gemstones, Springer Science & Business Mija. ISBN 978-1-4684-6488-7.
• Kunz (1913). The Curious Lore of Precious Stones, New York, US: Dover Publications, Inc.. ISBN 0-486-22227-6.
• Liddell, Henry George; Scott, Robert (1940). A Greek-English Lexicon, revised and augmented throughout by Sir Henry Stuart Jones with the assistance of Roderick McKenzie, Oxford: Clarendon Press. Online versió at Perseus.tufts project.
• Nonnus, Dionysiaca; translated by Rouse, W H D, I Books I-XV. Loeb Classical Library No. 344, Cambridge, Massachusetts, Harvard University Press; London, William Heinemann Ltd. 1940. Internet Archive