Ambrosia artemisiifolia
Ambrosia artemisiifolia és una espècie de planta herbàcea pertanyent a la família de les asteráceas. És originària d'Amèrica del Nort.
Descripció
[editar | editar còdic]És una herba que alcança un tamany de 50 a 80 cm d'altura, les branques de la qual tenen pelillos. Els fulls estan dividits en menuts picos i estan aterciopelados. Les flors són verda-groguenques, formen agrupacions en les parts terminals de les plantes, en forma de llarcs mechons.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Originària d'Amèrica boreal. Maleza comú de Norteamérica i Sudamérica. Habita en climes càlit semiseco i sec entre els 200 i els 2000 metros. Cultivada en horts familiars, està associada a vegetació pertorbada derivada de bosc tropical subperennifolio, xara xerófilo i pasturage.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ambrosia artemisiifolia va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 988. 1753.[1]
- Etimologia
Vore: Ambrosia
artemisiifolia: epítet latino que significa "com els fulls de Artemisia".
- Sinonímia
- Ambrosia glandulosa Scheele
- Ambrosia monophylla (Walter) Rydb.
- var. elatior (L.) Descourt.
- Ambrosia chilensis Hook. & Arn.
- Ambrosia elatior L.
- Ambrosia peruviana Cabrera
- var. paniculata (Michx.)
- Ambrosia paniculata Michx.[2]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]- Propietats
Utilisada principalment en l'Estat de Mèxic i Guanajuato, contra el mal cultural denominat aire que es caracterisa per mal de cap, marejos i sensació de bossada. Per a la seua cura es recomana aplicar la tintura alcohòlica (extracció alcohòlica) de fulls i flors, o be fer sahumerios, cremant els fulls d'esta planta quan es tracte d'un mal aire. En Oaxaca s'ocupen els fulls mòlts per a realisar netes.
És també amprada en trastorns digestius, ocupant els fulls mòlts, per via local per a la bilis, o el cocimiento dels fulls o de tota la planta, per via oral, com antigastrálgico, per a remediar la falta de gana i contra paràsits intestinals o cucs (Ascaris lumbricoides).
Per un atre costat, els fulls fregats s'usen contra el dolor de cos; per a aliviar grans de la cara (originats per intoxicació, calor o pols), s'aplica una massa elaborada en esta i atres plantes (spp. n/r); en mesquins, s'unten els fulls martafallats en alcohol; quan hi ha dolor de pit (pulmó) (si esta part se sent calenta per excés de treball o per un colp), s'apliquen els fulls martafallats en alcohol; i per a curar el mal de cap, s'unta esta en la tintura alcohòlica dels fulls.
Es recorre a l'us dels fulls o branques, per a tractar els trastorns menstruals, l'inflamació dels peus i els marejos.
- Història
A mitan de el XVIII, Ricardo Ossado en el conegut Llibre del Judeu, es referix a la planta de la següent forma: ”dona esforç, ànim i gosadia, lleva el cansanci del camí, és molt eficaç per a corregir el periodo a les senyores, prenent-la dos voltes al dia en sancocho, presa en intervals cura les calenturas”. A finals del mateix sigle, Vicente Cervantes menciona: ”té les propietats de la Arthemisa oficinal, per lo que s'usa en les boticas”.
Posteriorment, casi a finals de el XIX, Eleuterio González senyala: ”s'ha usat com febrífuga, estomática, antigotosa, antihelmíntica i emenagoga”.
En el XX, Maximino Martínez la senyala com antiparasitario, antipirético i eupéptico. Finalment, la Societat Farmacèutica de Mèxic la consigna com antiparasitario, antipirético, emenagogo i estimulant.
- Química
Els fulls i el talle de A. artemisiifolia contenen un oli essencial en el que s'han identificat els monoterpenos alcohol i acetona de artemisia, borneol, acetat de bornilo, alcamfor, 1-8-cineol, per a-cimeno, geraniol, limoneno, alfa i beta-pineno, piperitona, sabineno, terpinenol i gamma-terpineno; els sesquiterpenos delta-cadineno, cariofileno, copaeno, cumanín, delta i gamma-elemeno, beta-farneseno, beta-himachaleno, alfa-humuleno i peruvín; i el liganano imetil-éter-cavicol. Ademés en la planta completa s'han identificat els sesquiterpenos àcits 4-oxo-ambrosanoliedeoico, dihidropartenólide, hidroxi i acetoxi-oxo-pseudo-guanolide, psilostachin C, cumanín i la seua diacetato; els flavonoides 6-metoxi-camferol, metoxi i dimetoxi-quercetagín; ademés dels components coronopilín i psilostachín B. En esta planta s'ha detectat la presència de esteroles, triterpenos i cardenólidos.[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Estafiate, altamisa, ajenjo del país, amargosa, artemisa, artemisa de Mèxic,[4] artemisia, marc del Perú,[4] Santa María.
En Argentina descrita baix el nom científic Ambrosia elatior (sinònim: Ambrosia artemisiaefolia) és el mateix "ambrosia eliator" el nom patró propost per Petetín en 1984,, és també cridada "altamisa", "herba de l'orella".
Espècie invasora en Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[5]
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ambrosia artemisiifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ Ambrosia artemisiifolia en The Plant List
- ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2016. Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ambrosia artemisiifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.