Amen

Amen, també cridat el "Regne Beneït" i les "Terres Imperecederas", és un lloc pertanyent al legendarium de l'escritor britànic J. R. R. Tolkien, que apareix en la seua novela El Silmarillion i és nomenat en El Senyor dels Anells. És el continent que, originalment, era el més occidental dels territoris sobre el brot del Món, a l'atre costat del gran oceà Belegaer. Les seues costes occidentals miraven a la Mar Exterior, cridat Ekkaia pels elfos. Més allà d'esta mar es troben els Murs de la Nit.

Deu el seu nom a que allí es varen establir els Valar després de la destrucció de la seua primera morada en l'illa d'Almaren, en l'any 3450 de l'edat de les llànties a causa de la destrucció provocada per l'inesperat atac de Melkor. Va ser fortificado en les montanyes de les Pelóri que cercaven la seua costa oriental. D'entre totes les Pelóri, la més alta era el Taniquetil, a on Manwë va establir la seua residència en la torre d'Ilmarin.

Més alvance, Amen es va convertir també en la llar dels Calaquendi, o elfos de la llum, que es varen establir en distintes regions. La terra dels Valar en Amen és Valinor i la seua ciutat de residència és Valmar (a voltes Valimar). Atres ciutats importants en Amen són Tirion, Formenos i Alqualondë. Front a la costa oriental es troba l'illa de Tol Eressëa.

Alguns llocs d'Amen

Artícul principal → .

Araman

Artícul principal → Araman.

Es diu Araman al territori que s'estén entre les Pelóri i el Belegaer en la regió nort d'Amen. De gran extensió, ya que començava just a on escomença la cadena montanyosa, es curvava cap a l'Oest; i comunicava les Terres Imperecederas en el Helcaraxë, i per això en la Terra Mija.

Avathar

Avathar són les terres ubicades en l'extrem sur d'Amen, entre les ales orientals de les Pelóri i el Mar de les Ombres. En eixa obscura regió i en una hondonada al peu del mont Hyarmentir habitava la Monstruosa Ungoliant. Melkor també es va ocultar en eixa regió després de descoberta la seua estratègia de corromper als Eldar.

La paraula «avathar» és quenya i pot traduir-se com ‘les ombres’, i la regió es denomina aixina perque no aplegava a ella la llum dels arbres.

Eldamar

Artícul principal → Eldamar.

Eldamar, que significa "Llar dels Elfos" en Llengua Quenya, correspon a la regió d'Amen que habiten els elfos. Eldamar es troba en la regió nort-oriental d'Amen, prop de la Cintura d'Ardixca, rodejant la baïa del mateix nom. El seu territori s'estenia a abdós costats de les enormes montanyes Pelóri i incloïa la gran illa de Tol Eressëa i la regió d'Alqualondë. A voltes li la crida Elendë en els relats.

Estàncies de Mandos

Artícul principal → Estàncies de Mandos.

Les estàncies de Mandos són les mansions del Vala Námo, conegut també com a Mandos; es troben en la vora occidental de Amen, a on les ones de Ekkaia trenquen contra les Terres Imperecederas. Esta és la Mansió dels Morts, en on l'esperit dels Elfos va quan moren, i en la qual residiran fins que Ardixca siga refeta, o be, se'ls permeta eixir en el favor dels Valar; es diu que els esperits dels hòmens i nanos morts residixen en estàncies distintes a la dels Elfos, pero açò és incert, ya que només Ilúvatar coneix el destí final del poble d'Aulë i dels Edain.

Història d'Amen

La creació d'Ardixca: el començ

Eru, l'Únic, que en Ardixca és cridat Ilúvatar, va crear als Ainur, refillols del seu pensament, cada u d'ells provenia d'una part de la ment de Ilúvatar, i ells comprenien només la part d'on cada u provenia. Ilúvatar els va instruir en música, per a despuix convocar-los i demanar-los que feren una Gran Música, i estos, en una varietat d'instruments i en les seues poderoses veus, varen fer una música que va tindre tres Moviments; no hi ha hagut música que es compare en la creada pels Ainur en els anals del temps. Dins de la música es entretejió gran part de les coses que són i les coses que seran, i atres coses estan només a merced de la voluntat de Eru, puix els mateixos Ainur són part dels seus propis designis. Aixina va ser com Eru els va mostrar lo que ells havien plasmat en la música que varen crear, varen vore un Món fet visible, i era un globo en el buit; i es va desplegar davant ells la seua història, i els va semblar que vivia i creixia, i molts d'ells es regocijaron i es varen alegrar en la contemplació de tants colors, i va ser aixina com varis dels Ainur varen desijar que tal visió es fera realitat, i volien formar part dels acontenyiments i donar-li forma al món, per a aixina preparar-ho per a la vinguda dels fills de Ilúvatar (Elfos i Hòmens), llavors Eru va fer la visió una realitat, i els Ainur que desijaren morar en el nou món ho podien fer, pero tenien que estar nugats al seu destí, prendre forma física i morar en ell fins que estiguera completat, de modo tal que ells anaren la vida del Món i el Món fusese la seua vida. I per açò mateixa se'ls crida els Valar, els Poders del Món.

Despuix d'entrar a Eä, el món que és, els Valar varen prendre una forma física, semblada a la visió dels fills de Ilúvatar, llevat en majestad i esplendor, i li varen donar forma al Món, pero va haver un entre ells, Melkor, que desijava regnar per sobre tots els seus germans, i els seus germans varen cavar valls i Melkor els va alçar; varen alçar montanyes i Melkor les va derribar; varen afondar mars i Melkor els va derramar; i res podia conservar-se en pau ni desenrollar-se sense que Melkor ho desfera o corrompiera, no obstant, tot açò va donar forma al Món com va ser en un inici. Va passar llavors que els Valar varen fer guerra a Melkor, perque no estaven segurs de quan aplegarien els primers naixcuts, els Elfos, els primers fills de Ilúvatar; va ser llavors quan el Vala Tulkas, enviat pel mateix Eru per a ajudar als Valar en la seua lluita contra Melkor, va aplegar a Ardixca, i Melkor, davant el poder i la fúria dels Valar, es va vore forçat a retirar-se, abandonant el Món per un temps.

L'Edat de les Llànties

Després de la Primera Guerra contra Melkor, Yavanna va plantar en Ardixca les llavors que tenia preparades i va demanar al seu espós, Aulë, que construïra dos poderoses llànties en les que allumenar el món. Varda es va encarregar d'omplir-les de llum i Manwë les va consagrar, sent posteriorment situades sobre dos alts pilars, un en el nort, a on varen colocar a Illuin, i un atre en el sur, coronat per Ormal.

«La llum de les llànties dels valar va fluir sobre la Terra, de manera que tot va quedar allumenat com si estiguera en un dia immutable».

«Del principi dels dies», El Silmarillion.

Els Valar i els Maiar s'assenten per aquella época en les regions centrals de la Terra Mija, a on alcen la seua primera vivenda permanent en Ardixca: Almaren. Comença llavors lo que es denomina «la Primavera d'Ardixca», época en la que el món era jove i bell, ple de vida, inclusivament en la Terra Mija. Llavors, els Valar es varen alegrar, i varen fer una gran festa, en la qual Tulkas es desposó en la valië Nessa. Va ser en eixe moment en que Melkor, gràcies als espies que encara tenia entre els Valar, va vore el seu moment de venjança, i cridant en si a tots els seus fidels servidors, va cavar i va edificar una gran fortalea, Utumno, al nordest de la Terra Mija, a l'ombra de les Montanyes de Ferro que ell mateixa va alçar. Des d'ahí l'obscuritat va escomençar a créixer, arruïnant la Primavera d'Ardixca; pero els Valar, en la seua festa i en la llum de les llànties, no es percataron del perill fins a massa vesprada, quan Melkor va derribar les dos llànties, en lo que Almaren va quedar destruïda i varen tindre que retirar-se per a sempre de la Terra Mija.

Des de llavors, els Valar es varen anar a habitar al continent de Amen, que fortificaron alçant les Montanyes Pelóri.

L'Edat dels Arbres o de les Estreles

Despuix d'establir-se en Amen, els Valar varen crear els Dos Arbres de Valinor, l'Argent, Telperion i Laurelin, el Dorat, que allumenaven tota Amen en la llum que emetien. Llavors va començar el Conte del Temps, i aquell va ser el primer dia del món. En el moment en que la Valië Varda, la Senyora dels Cels, va crear noves i més lluentes estreles en el rocío plateado que va arreplegar de les tintes de Telperion, en la Terra Mija varen despertar els Primers Naixcuts, els elfos, que varen ser trobats per Oromë i que en aquell moment varen ser cridats Eldar, terme que després es va reservar solament per a aquells que varen aplegar a les Terres Imperecederas.

Els Valar varen decidir llavors dur al continent de Amen als elfos puix en la Terra Mija existia la gran maldat de Melkor. Inclús ans que els Valar aplegaren a rescatar-los, Melkor es va enterar de la seua existència i va raptar a molts dels Elfos que, per mig de tortures, va convertir en Orcos. Atres Elfos varen renunciar a seguir a Oromë fins a Amen, i es varen convertir en els Moriquendi, els que mai varen vore la llum dels Arbres.

Els Valar llavors varen crear la ciutat d'Eldamar especialment per als Elfos i els varen convocar a les Terres imperecederas. Ulmo, el vala dels oceans els va dur a les Terres Imperecederas creuant la gran mar Belegaer en una illa que va convertir en el seu barco, cridada Tol Eressëa. Quan els va aplegar la tanda de creuar als Teleri, estos amaven tant la mar que el maia Ossë va convéncer a Ulmo per a que ancorara l'illa front a la baïa de Eldamar.

Entre els elfos que varen aplegar al Regne Beneït es conten els Vanyar, la major part dels Noldor i molts Teleri, comandados per Ingwë, Finwë i Olwë respectivament; els Teleri varen ser guiats inicialment per Elwë Singollo, pero degut a que este es va desviar del camí després de trobar-se en Melian la maia i va permanéixer desaparegut per un temps, els Elfos Teleri que encara varen desijar seguir el camí a Amen varen ser guiats per Olwë, germà de Elwë; pero va haver els qui que per amor a Elwë varen decidir quedar-se i buscar-ho, i ells varen ser els Sindar, els Elfos Grisos, cridats aixina pels Noldor perque no varen conseguir vore la llum dels arbres, pero tampoc es varen negar a seguir als Valar en un inici; la seua residència principal va ser Doriath, el seu rei va ser Elwë, qui va prendre el nom de Elu Thingol, Rei Mantogrís en llengua sindarin, i la seua reina va ser Melian, i varen regir des de Menegroth, les mil cavernes, capital del regne.

En l'any 1169 de l'Edat dels Arbres naix Fëanor, primogènit del rei noldo Finwë; Fëanor, esperit de fòc, és considerat el major artífex de l'història de elfos i hòmens, dotat d'una inteligència i una habilitat sense parell. Va crear les Tengwar, es diu les Palantiri, i va forjar molts tesors de poder i bellea inigualable; pero la seua obra mestra varen ser els Silmarils, joyes que contenien la llum dels Dos Arbres de Valinor; es diu que Fëanor es va inspirar en el cabellam de la dama Galadriel per a crear les tres joyes, degut a que tenia els cabells allumenats d'or, com si haguera atrapat en una ret la resplandor de Laurelin.

Casi al final de l'Edat dels Arbres (aixina cridada en Amen, cridada l'Edat de les estreles en la Terra Mija) va succeir que alguns dels Noldor que havien viajat a les Terres Imperecederas varen tornar a la Terra Mija a causa del robo els Silmarils i l'assessinat de Finwë, Rei Suprem dels Noldor, per lo que Fëanor, Fingolfin, Fingon, Turgon, Finrod, Galadriel, entre atres Noldor, varen guiar al seu poble fòra de les Terres Imperecederas en persecució de Melkor, que havia enverinat els Dos Arbres i furtat els tres Silmarils en complicitat con Ungoliant. Des del moment que els Noldor varen mamprendre camí cap a la Terra Mija i varen chafar la baïa d'Alqualondë va quedar forjat el destí que molts dels Alts Elfos tindrien durant la Primera Edat del Sol, açò en conseqüència del pronunciament del Jurament de Fëanor i de la primera de les tres matances de Elfos per Elfos, per lo que Mandos, a la seua volta, va pronunciar una maldicció, coneguda com la Maldicció de Mandos o el Fat dels Noldor, la qual recau sobre tots aquells Noldor que busquen els Silmarils.

Fëanor cau ferit de mort a mans de Gothmog, senyor dels Balrogs, en la primera batalla de les guerres de Beleriand, despuix d'un encarniçat combat en un grup de Balrogs; després, en el seu llit de mort, va encomanar als seus fills atindre's al jurament i venjar la mort del pare, i aixina va continuar vigent el jurament.

Primera Edat del Sol: guerra contra Melkor pels Silmarils

La Primera Edat comença en l'alçament de la Lluna i del Sol. En eixe moment els hòmens desperten en l'Est i alguns, després de successos que es perden en el misteri, mamprenen el viage cap a l'Oest. Els noldor apleguen a la Terra Mija i els sindar els reben gustosos, açò fins a no descobrir lo que havia ocorregut en la baïa de Alqualondë.

No va ser sino fins a l'any 310 de la Primera Edat que els elfos de Beleriand coneixen als primers hòmens, quan el rei Finrod Felagund, en camí d'una cacera, es pert en el bosc d'Ossiriand i ahí escolta la seua vora. Sigilosament, Finrod s'acosta a ells i, maravillado, espera a que es queden dormits. Quan ho fan, Finrod s'introduïx en el seu campament i comença a cantar en la seua arpa sobre Valinor i els Dos Arbres. Els hòmens no entenen el seu idioma pero el cantar de Finrod és tan pur que les imàgens mentals que els provoca la seua vora fan que entenguen de quina parla. Des de llavors Finrod és conegut com Nom, que significa Saber.

Després d'alguns anys, durant els quals es varen declarar guerres, es varen lliurar batalles, es varen sitiar fortalees, es varen edificar regnes, reis caïen i uns atres s'erigien, es varen forjar nous tesors i linajes, es varen derramar llàgrimes, es varen desencadenar bésties i dimonis procedents de les entranyes d'Angband i es varen desenrollar històries de valor, heroísmo, glòria, germandat, amor, odi i traïció; tots estos successos varen culminar en la caiguda de molts regnes élficos importants en Beleriand com Doriath, Nargothrond i Gondolin, perque el poder de Melkor creixia i l'obscuritat guanyava terreny, i el Jurament de Fëanor seguia vigent i el Fat dels Noldor cobria a molts dels Elfos exiliats, per lo que en l'any 542, Eärendil, el mig Elfo, es va embarcar a Terres Imperecederas en busca de pietat i ajuda per als Elfos i els Hòmens, puix este pertanyia a abdós linajes, per lo que els Valar varen reunir un eixèrcit, dins del com estava Ingwë, que és considerat el Rei Suprem de tots els Elfos, en els Vanyar, i es varen dirigir a la Terra Mija para aixina subyugar, encadenar i desterrar a Melkor d'Ardixca en lo que es coneix com la Guerra de la Còlera, que va causar la destrucció de Beleriand, quedant en la seua majoria afonada en el gran mar. Melkor va ser derrotat, pero el seu llegat quedarà en Ardixca per moltes edats.

Un dels Silmarils acompanya a Eärendil en els seus viages pels círculs superiors de la terra, els atres dos varen ser recuperats despuix de la Guerra de la Còlera, per lo que Maedhros i Maglor, fills de Fëanor, varen acodir a Eönwë exigint-li que els dos Silmarils, que es trobaven en la corona de l'Enemic, els anaren tornats. El maia els va rebujar, alegant que despuix de tants actes impíos, no mereixien posseir les joyes, i els va convocar a un juí davant Manwë. Maglor volia acceptar el dictamen de Eönwë pero Maedhros es va negar i va acabar convencent-li per a intentar furtar els Silmarils, davant l'impossibilitat de trencar un jurament fet en Ilúvatar com a testic. Aixina, els germans es varen infiltrar de nit en el campament de l'eixèrcit dels Valar i varen assessinar als guàrdies que custodiaven els Silmarils, pero varen ser descoberts i a punt varen estar de ser ajusticiados. Pero Eönwë va impedir la seua mort i va ordenar que se'ls deixara marchar. Els dos germans es varen separar, duent cada u un Silmaril; no obstant, pronte varen comprendre que realment eren indignes de posseir les joyes, puix estes els cremaven en les mans: Maglor va llançar el Silmaril a la mar i Maedhros, incapaç de soportar el dolor i la culpa, es va tirar en la seua Silmaril a un clavill ardent, terminant aixina en el sofriment que durant tants sigles li havia carrejat el jurament del seu pare, qui va anar el més hàbil de ment i d'ingeni d'entre els Primers Naixcuts, i el que més dany de li va causar al seu propi linaje i a tots aquells que, per encerts del destí i infortuni, es creuaven en el seu camí i en el dels seus descendents.

Segona Edat del Sol: Anells de Poder i caiguda de Númenor

Despuix de la Primera Edat del Sol, molts dels Elfos exiliats varen retornar a Amen i alguns Hòmens varen ser recompensats pels Valar per haver lluitat valientemente en la guerra contra Melkor. Com Ilúvatar no permetia que els Hòmens foren immortals, el seu premi va ser viure molt més que els demés de la seua mateixa raça (edain) i ser molt més hàbils i fortes, semblats als Primers Naixcuts en força i en esplendor. Estos Hòmens varen ser anomenats els Dúnedain (Númenóreanos); Elros, fill de Eärendil, va anar el seu primer rei i d'ell descendixen tots els reis posteriors; i Ilúvatar els va regalar l'illa de Númenor (en llengua quenya, cridada Anadûnê Oesternessë en llengua Adûnaic de Númenor; abdós signifiquen «terra de l'oest») en el centre de la gran mar Belegaer, entre la Terra Mija i el Regne Beneït, més prop de la baïa de Eldamar, pero tenien prohibit navegar cap a est. Els Númenóreanos varen progressar en ciència i en esplendor, aplegant aixina al cim del seu coneiximent; tenien contacte en els Elfos de Tol Eressëa per mig de les Palantiri (sèt en els Dúnedain i una en els Teleri) conservant per molt temps la seua amistat en els mateixos.

A causa de la Prohibició dels Valar, els Dúnedain d'aquells dies navegaven sempre cap a l'est i no cap a l'oest, i finalment varen posar peu de nou en les costes occidentals en els Anys Obscurs dels Hòmens, ya que aquells pobles dels Segons Naixcuts que no varen obedir la crida dels Valar, i tots aquells que varen fugir durant la Guerra de la Còlera i es varen negar a barallar, varen ser minvant en força i esperit, convertint-se en ombres de lo que els Edain varen ser en els anys del migdia de Beleriand; i els Dúnedain varen tindre contacte en ells, i els varen ensenyar sobre la sembra i molienda de la llavor, del brot de la llenya i la talla de la pedra, i de l'ordenament de la vida tal com tenia que ser en les terres de mort ràpida i dita escassa; i els hòmens de la Terra Mija varen trobar consol, i es varen sacsar el jou dels refillols de Morgoth i varen oblidar el terror a les tenebres; i els Númenóreanos no varen demorar molt en la Terra Mija, cap a la que, per força, navegaven, encara que els seus cors es tornaven sempre cap a l'oest, més allà de la seua llar.

Sauron el maia, el més terrible i poderós dels sirvientes de Melkor, s'havia negat a anar a juí davant els Valar despuix de la Guerra de la Còlera i el desterro del seu amo, per lo que va fugir a l'est de la Terra Mija. Sauron va tindre llavors el desig de controlar a tots els pobles lliures de la Terra Mija, als Elfos per sobre tots els demés, perque sabia que ells eren els més sapients, els més poderosos i que ells posseïen molts secrets que varen deprendre dels propis Valar, puix alguns dels Elfos exiliats i els seus descendents habitaven encara en la Terra Mija, per lo que va aplegar davant ells en una forma bella i es va presentar a sí mateixa com Annatar, el Senyor dels Dons, maia del sèquit d'Aulë enviat pels mateixos Valar, i va ser ben rebut per Celebrimbor (net de Fëanor) i els Gwaith-i-Mírdain, ferrers de grans habilitats, els qui desijaven sobre totes les coses el coneiximent màxim incólume dels secrets del món. Annatar, sent un maia del sèquit de Aüle, va encaixar perfectament en els designis dels Noldor en aprofitar el desig d'estos d'alcançar el cénit del coneiximent i la creació en la finalitat de sometre'ls als seus propis designis. Allí va persuadir als Elfos per a que forjaren els Anells de poder. Per a sí va reservar la forja de l'Anell Únic en els fòcs del Mont del Destí. Pero Celebrimbor va desconfiar de Annatar i va entregar els tres Anells élficos ans que Sauron retornara a Eregion. Va ser l'unió del coneiximent dels Elfos i Sauron lo que va conseguir la creació dels anells, ya que ni l'u ni els atres hagueren pogut alcançar dita ciència per sí sols.

Sauron va pronunciar llavors el conegut fetille per a sometre als atres anells i les voluntats dels seus portadors. Enterat de l'entrega dels Anells Élficos per part de Celebrimbor, Annatar va mostrar la seua verdadera identitat i montant en còlera va retornar obertament com Sauron en un eixèrcit des de Mordor per a arrasar en Eregion i recuperar els Anells de Poder; destruint per complet tot Ost-in-Edhil i matant a Celebrimbor, clavant el seu cap en una pica per a terror de Elfos i Hòmens, no sense abans torturar-ho per a obtindre l'ubicació dels tres anells élficos, en lo que no va tindre èxit i dita ubicació es va mantindre en secret fins al final de la Tercera Edat del Sol.

Mentrestant, el rebuig a la mort entre els Dúnedain s'anava manifestant més obertament, que va ser un dels tants mals que Morgoth va sembrar des del despertar dels hòmens; i per la Prohibició dels Valar i al poc enteniment que els Hòmens de l'Oest varen tindre sobre els designis de Ilúvatar, un descontent cap als propis Valar es va sembrar en els cors del poble, un descontent per por al dò en el que Ilúvatar els havia dotat, el dò d'abandonar el món per a sempre; i en ple migdia de Númenor, la beatitud de Oesternessë va minvar, encara que va continuar aumentant en poder i esplendor, perque els reis i el poble no havien perdut encara el bon juí, i si ya no amaven als Valar, a lo manco encara els temien; i encara que la por a la mort s'estenia per tot Númenor, el poble es va dividir en dos: Els Hòmens del Rei i els Amics dels Elfos; els primers eren gent orgullosa, es varen apartar dels Eldar i els Valar, i els segons es mantenien fidels al Rei i a la casa de Elros, pero desijaven conservar l'amistat dels Eldar, i varen escoltar el consell dels Senyors d'Occident.

Sauron, imitant al seu amo Morgoth, estén l'obscuritat, dominant als Hòmens menors de la Terra Mija, els qui, temerosament, ho veneraven com a un deu que invadia Eriador, el qual caïa baix el seu poder i assolava tot lo que s'alça al seu pas. Finalment és vençut per l'atac conjunt dels Elfos en el nort i els Númenóreanos en el sur: esta és la segona gran derrota de Sauron. En ser derrotat, Sauron fuig a l'est en a on es refugia i intenta recuperar el seu poder.

A finals de la Segona Edat, Sauron, qui té en el seu poder l'Anell Regente, és el Senyor més poderós de la Terra Mija, i tenia plans de tirar als Númenóreanos a la mar i destruir Númenor de ser posible, açò desperta l'ira i l'enveja d'Ar-Pharazôn, l'Últim rei Númenóreano en regir l'illa, i guiat pel seu orgull va dur el seu eixèrcit a la Terra mija i va reclamar el títul de Rei del Món per a sí mateixa, i volia sometre a Sauron i convertir-ho en vassall i sirviente, i va ser aixina com va enviar heralts i li va ordenar a Sauron que es presentara davant ell i li jurara fidelitat. I Sauron va acodir en pau, perque va advertir que el poder i la majestad dels Reis de la Mar sobrepassaven tots els rumors, i pronunciant dolces paraules, es va humiliar i es va rendir davant el Rei, i va ser dut pres a Númenor. Una volta estant en Númenor, Sauron va idear un pla per a dur a la ruïna als alts hòmens de Oesternessë i d'esta manera va ser fent-se poc a poco de la confiança de Ar-Pharazôn i de gent d'alt linaje, i estos ho escoltaven, puix Sauron era astut i tenia coneiximents de moltes coses, puix era del linaje dels propis Valar, i la seua apariència no era terrible sino venerable, de manera que alguns pensaven que en realitat era Sauron el que governava. Va ser aixina com Sauron va convéncer al rei de que devia venerar a Morgoth, el Senyor Obscur, i no a Eru, per lo que molts Númenóreanos (Númenóreanos Negres) varen començar a alabar-ho, destruint a la seua volta l'altar dedicat a Ilúvatar, i a Nimloth, l'Arbre Blanco de Númenor, refillol de Celeborn de Tol Eressëa, que a la seua volta era refillol de Galathilion, l'arbre blanc de Tirion, refillol de Telperion de Valinor. Ademés, Sauron va fer créixer l'inquietut del desig dels Dúnedain per l'immortalitat, convencent-los de que els Valar estaven en contra seua, que els Elfos no eren els únics que mereixien el dò de l'immortalitat i que ells també mereixien viure en Amen si és que aixina ho desijaven i aixina obtindre immortalitat, per lo que en l'any 3319 de la Segona Edat, alguns Dúnedain baix el consell de Sauron i al mando del rei Ar-Pharazôn, varen decidir atacar als Valar. Ilúvatar, furiós per açò, va destruir tota la flota i a tots els Dúnedain que en ella viajaven, arrancant les Terres Imperecederas fora dels círculs del món. Ademés va afonar l'illa de Númenor en tots els seus habitants (inclós Sauron, que a causa d'açò va perdre la seua habilitat per a prendre formes belles) sobrevivint solament uns pocs que, fidels als Valar i precavidos de lo que ocorreria (cridats fidels o Elendili), varen viajar a la Terra Mija comandados per Elendil i els seus fills, Isildur i Anárion, a on varen crear els regnes Dúnedain d'Arnor i Gondor. Elendil i Gil-Galad, l'últim rei suprem dels Noldor en la Terra mija, varen formar l'Última Aliança i varen marchar contra Sauron. Abdós reis varen ser reptats i morts en combat singular per Sauron; es dia que a l'unió de l'espasa de Elendil i la llança de Gil-Galad ningú podia sobreviure, llevat un. Isildur, rei dels Dúnedain per dret, va prendre l'espasa trencada del seu pare i en esta va llevar l'Anell Únic de la mà de Sauron, derrotant aixina la maldat de forma temporal, donant inici a la Tercera Edat del Sol.

Després de l'afonament de Númenor, Amen ya no es troba dins dels círculs del món i és inalcançable per métodos normals, solament poden aplegar fins a allí els qui naveguen pel Camí Recte a través dels barcos màgics dels Ports Grisos, pertanyents als sindar, governats per Círdan, el carpintero de barcos.

Tercera Edat del Sol: el fi de la Guerra de l'Anell

Durant la Tercera Edat casi tots els acontenyiments rellevants que succeïxen en Ardixca tenen lloc en la Terra Mija (la mort de Isildur, la troballa de l'Anell Únic per part de Sméagol, la mort de Smaug i la Batalla dels Cinc Eixèrcits o finalment la Guerra de l'Anell i destrucció de Sauron). Són àmpliament desconeguts els successos que tenen lloc en Amán durant eixe periodo de temps. Mereix mencionar-se el Concilie dels Valar en el que es va prendre la decisió d'enviar a la Terra Mija varis maiar (coneguts com Istari) per a ajudar en la lluita contra Sauron.

En l'any 3021 T. E. despuix de la derrota definitiva de Sauron i la coronació d'Aragorn com a Rei del Regne Unificat de Gondor i Arnor, casi tots els Alts Elfos, llevat Celeborn, com Elrond, la dama Galadriel i Círdan dels Ports Grisos varen partir junt a Gandalf, Bilbo i Frodo Bolsón en les últimes naus capaces de navegar pel Camí Recte cap a Amen. Es diu en el pròlec de La Comunitat de l'Anell que Celeborn es va anar a Imladris per un temps despuix de la partida de la dama Galadriel a Terres Imperecederas, i que va viure ahí un temps junt als seus nets, Elladan i Elrohir, els qui varen elegir quedar-se junt en alguns dels Alts Elfos restants. El pròlec menciona que "no hi ha registre del dia quan al fi ell (Celeborn) va vore els Ports Grisos, i en ell es va anar l'última memòria vivent dels Dies Antics en la Terra Mija."

Quarta Edat del Sol

Despuix d'açò, en l'any 61 C. E. mor Rosa, l'esposa de Sam, per lo que este es dirigix als Tossals de les Torres a on veu la seua filla Elanor per última volta i li entrega el Lliure Rojo que queda en mans dels Belinfantes de les Torres, els seus descendents. Despuix de despedir-se de la seua filla, Sam va partir als Ports Grisos, des d'a on es diu que va partir rumbo a les Terres Imperecederas, com a últim dels Portadors de l'Anell.

En la primavera de l'any 63 C.E., va aplegar un mensage des de Rohan a la Comarca: el Rei Éomer volia vore una volta més al Senyor Escanciador. Meriadoc era vell llavors (102), pero encara vigoroso. Va consultar en el seu amic el Thain Peregrin, i no varen tardar en repartir bens i càrrecs entre els seus fills i es varen posar en camí pel Vau de Sarn i no li'ls va tornar a vore en la Comarca. Es va dir que el Senyor Meriadoc va aplegar a Edoras i va estar en el Rei Éomer ans que este morira en l'autumne. Després ell i el Thain varen ser a Gondor i varen passar allí els breus anys que els restaven de vida fins que varen morir i varen ser sepultats en El Carrer del Silenci entre els grans de Gondor.

L'1 de març de l'any 120 C. E., el rei Elessar Telcontar va elegir morir, com ho feyen els reis d'antany, i va ser succeït en el tro pel seu fill Eldarion. Llavors Legolas va fabricar un barco gris en Ithilien i, junt en el seu amic Gimli, va navegar pel Anduin fins a aplegar al gran mar en rumbo cap a Terres Imperecederas. En la partida d'este navío, la Comunitat de l'Anell va aplegar al seu fi i mai més es va saber d'ells en la Terra Mija.

Dagor Dagorath

Artícul principal → Dagor Dagorath.

Una profecia parla de cóm Morgoth conseguirà lliberar-se finalment de la cadena Angainor i trencar les Portes de la Nit; per a atacar Ardixca i als valar, i, com a objectiu principal, destruir el Sol i la Lluna. Sauron, sense necessitat del Anell Únic, s'alçarà en tot el seu poder com a lloctinent de Morgoth, acompanyat possiblement dels seus sirvientes els Nazgûl.

En esta última batalla, Eärendil es reunirà en les esplanades de Valinor en Manwë, Tulkas, Eönwë, Túrin i Beren, i tots els pobles lliures de la Terra Mija, elfos, nanos i hòmens; i inclús Ar-Phârazon lluitarà contra Melkor. La profecia prediu que Tulkas s'enfrontarà en singular batalla davant Melkor pero no serà sino per les mans de Túrin Turambar, blandiendo la seua espasa Gurthang, com Melkor trobarà el seu fi, ya que l'espasa reclamaria venjança per la família del seu amo. Gurthang travessarà el cor negre de Melkor.