Ammodramus henslowii
El chingolo de Henslow[1] (Centronyx henslowii), també conegut com sabanero de Henslow,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Passerellidae, una de les dos pertanyents al gènero Centronyx, anteriorment inclosa en Ammodramus. Esta espècie nidifica en el sur de Canadà i el noreste i mig oest d'Estats Units i migra cap a l'est i surest d'Estats Units en els hiverns boreales.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de nidificación en Estats Units s'estén des de Minnesota i Wisconsin cap a l'est fins a [[Vermont i Nou Hampshire, incloent el sur d'Ontario en Canadà; cap al sur fins al nort d'Oklahoma, nort d'Arkansas, Kentucky, #Virginia Occidental, Pennsilvània i est de Carolina del Nort. Migra cap al surest en la costa atlàntica des de Carolina del Sur fins al noreste de Texas.[4]
Les poblacions reproductives a lo llarc de la costa atlàntica habitaven en marismas costeres, pantans, camps secs, marismas salades, praderies humides baixes, terres altes, camps de fenaç en maleza o pastures. Més a l'oest, els hàbitats històrics incloïen praderies d'herba alta, praderies de terres baixes i pantans, praderies, i pastures de maleza. A mida que els hàbitats natius disminuïen, les espècies es varen desplaçar a atres hàbitats, en particular a camps de fenaç cultivats. Durant la invernada ocupa ambients similars.[4]
S'alimenta en el sol, menjant principalment insectes i llavors.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. henslowii va ser descrita per primera volta pel ornitólogo franc – nortamericà John James Audubon en 1829 baix el nom científic Emberiza henslowii; el seu localitat tipo és: «opost a Cincinati, en Kentucky».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Centronyx» es compon de la paraula del grec «kentron» que significa ‘espolón’, i «onux» que significa ‘garra’; i el nom de l'espècie «henslowii» commemora al botànic i naturalista britànic John Stevens Henslow (1796–1861).[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie i Centronyx bairdii varen estar tradicionalment agrupades en el gènero Ammodramus, fins que els estudis filogenético de Klicka et al. (2014) i Barker et al. (2015). varen descobrir que Ammodramus era polifilético i que les dos espècies, germanes entre sí, no estaven emparentades en els atres membres del gènero i eren més pròximes al gènero Passerculus. Com a conseqüència varen ser transferides per a un gènero resucitat Centronyx.[6][7] El canvi taxonómico va ser reconegut pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2018-C-15.[8] Les classificacions Aus del Món (HBW) i BirdLife International (BLI), inclouen estes dos espècies en un gènero Passerculus ampliat.[9]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[10] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]
- Centronyx henslowii henslowii (Audubon, 1829) – surest de Minnesota a l'est eo centre de Wisconsin i sur de Canadà (sur de Ontario) fins al centre de Nova York, al sur fins a Kansas, noreste d'Oklahoma, Misuri, Arkansas, nort de Kentucky i centre de #Virginia Occidental; inverna en el sur d'Estats Units, des del centre de Texas a l'est fins a Carolina del Sur, al sur fins a la costa del Golf i nort de Florida.
- Centronyx henslowii susurrans (Brewster, 1918) – centre de Nova York a l'est fins al sur de Nou Hampshire, este de #Virginia Occidental i est de Carolina del Nort; inverna a lo llarc de la planura costera d'Estats Units des de Carolina del Sur fins al centre de Florida.
Les formes descrites Ammodramus henslowii occidentalis Brewster, 1891, i A. h. houstonensis Arnold, 1983 s'inclouen en la subespecie nominal.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 de setembre de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 1 de maig de 2026.
- ↑ . All About Birds. Cornell Lab of Ornithology. Consultat el 25 de juliol de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Plantilla:Birds of the World
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Centronyx p. 96; henslowii p. 190»
- ↑ Klicka, J., Barker, F.K., Burns, K.J., Lanyon, S.M., Lovette, I.J. & Chaves, J.A.(2014).Molecular Phylogenetics and Evolution.77: 177-182ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2014.04.025.
- ↑ Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Lovette, I.J.(2015).The Auk.132(2): 333-348ISSN 0004-8038.doi:10.1642/AUK-14-110.1.
- ↑ Winger, B.M. & Billerman, S.M.(març de 2018).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
- ↑ Plantilla:AviList2025
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Videos, fotos i sons de Centronyx henslowii en eBird.
- Sons i mapa de distribució de Centronyx henslowii en xeno-vora.