Amurru (deu)

"El adorador de Larsa", estatuilla votiva de bronze i or oferida al deu Amurru durant el regnat de Hammurabi (XVIII a. C.), Louvre

Amurru o Martu són els noms donats en texts acadios i sumerio al deu epónimo dels Amorreos, a sovint formant part de noms propis. A voltes també se li crida Ilu Amurru (^DMAR.TU). Era el deu patró de la ciutat mesopotámica de Ninab, l'ubicació exacta de la qual es desconeix.

Descripció

Amurru/Martu va ser provablement un deu semita occidental, originalment. A voltes se li descriu com un "pastor" o com un "deu de les tormentes", i com a fill del deu del cel Anu/An (en acadio i sumerio). Algunes voltes se li crida bêlu šadī o bêl šadê, "senyor de la montanya"; dúr-hur-sag-gá sikil-a-ke, "El que mora en la montanya de purea", i kur-za-gan tu-[la], "El que habita en la montanya lluenta ". En les inscripcions de Zinčirli en Capadocia se li crida ì-li a-bi-a, "El deu del meu pare".

L. R. Bailey (en 1968) i Jean Ouelette (en 1969) han sugerit que este Bêl Šadê podria ser el mateix que el bíblic El Shaddai que és el Deu d'Abraham, Isaac i Jacob en la "tradició sacerdotal" narrativa, d'acort en la hipòtesis documentaria. Bêl Šadê podria haver segut el deu de la fertilitat Baal, possiblement adoptat pels canaanitas i rival i enemic del Deu hebreu Yahvé, i combatut pel profeta hebreu Elías.

Amurru també té les característiques de deu de les tormentes. De la mateixa manera que Adad, Amurru du l'epítet ramān, "tronador", i se li crida inclús bāriqu, "llançador del raig" i Adad ša a-bu-be, "Adad del diluvi". No obstant, la seua iconografia és distinta a la de Adad, apareixent en ocasions junt a Adad en un bastó de poder o arrojadizo, mentres que Adad du un raig convencional.

Consortes

En les tradicions semítica nort-occidental i hitita, la deesa Ašratum (o Aserá) apareix com a esposa del deu Ēl, lo que sugerix que Amurru pugues haver segut una variació d'eixe deu. Si Amurru fora idèntic a Ēl, explicaria per qué tan pocs noms amorreos es componen en el nom Amurru", pero molts ho fan en Il, és dir, en Ēl.

Una atra tradició expon que l'esposa de Amurru (o una de les esposes de Amurru) té el nom de Belit-Sheri, "Senyora del desert".

Una tercera tradició apareix en un poema sumerio d'estil pastoril, que relata cóm el deu Martu va aplegar a casar-se en Adg̃ar-kidug, filla del deu protector de la ciutat de Inab o Kazalu, Numushda. Conté un discurs que expressa el disgust d'un deu sumerio per la vida no civilisada i nómada dels Amorreos, cosa que a Adg̃ar-kidug sembla no importar-li i respon únicament: "¡Em casaré en Martu!".

Enllaços externs

• Bailey, L. R. (1968). "Israelite ’Ēl šadday and Amorite Bêl šadê", Journal of Biblical Literature 87, 434–38.
• Cross, Frank Moore (1973). Canaanite Myth and Hebrew Epic, pp. 10, 57–58. Cambridge, MA: Harvard University Press. ISBN 0-674-09176-0.
• Jordon, Michael. Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002.
• Ouellette, Jean (1969). "More on ’Ēl Šadday and Bêl Šadê", Journal of Biblical Literature 88, 470f.
• The Marriage of Martu. (en anglés) En ETSCL. Consultat l'11 de setembre de 2012.
• Iconography of Amurru. De Gudrun Colbow. Prepublicación 2008. (en anglés). Consultat l'11 de setembre de 2012.
• http://eldiccionariomitologico.blogspot.com/2017/10/amurru.html