El Shaddai
El Shaddai (en hebreu: אל שדי) és un dels títuls que s'usa per a designar a Deu en el judaisme. Segons Èxodo 6:3, aixina era com coneixien a Deu des de Abraham, fins que el nom propi "Yahveh" va ser revelat a Moisés.
En total, la combinació "El Shaddai" apareix sèt voltes en el Tanaj; cinc voltes en el Llibre del Génesis , una volta en el Llibre de l'Èxodo i una volta en el Llibre de Ezequiel. Mentres "Shaddai" sense "El" es menciona 30 voltes; 23 d'elles en el Llibre de Job , 3 en la Torá i 4 en el restant del Tanaj. Generalment es traduïx com "Deu omnipotent" o "Deu totpoderós", encara que segons diversos experts, les traduccions més encertada i lliteral són "deu de la montanya o el desert" o, alternativament (depenent de cóm traduïm "Ēl", puix era tant un nom propi d'una deidad com un terme genèric per a designar deidades)"Ēl de la montanya o del desert".
Ēl en Canaán
[editar | editar còdic]En l'antic Propenc Orient, Ēl era el deu suprem de la religió cananea i vivia en la part alta d'una montanya (l'equivalent al Olimp). En algun moment de l'història va poder ser un deu del desert, puix un mit diu que va tindre dos esposes i que en elles i els seus fills varen construir un santuari en el desert.
Durant una era de sincretisme religiós en el Regne d'Israel, es va acceptar entre el poble considerar al deu cananeo Ēl com el mateix Yahweh.[1] De fet, a mida que esta idea es va fer prevalente en la religió del poble israelita, pronte es va pensar que Ēl havia segut sempre la mateixa deidad Yahweh.
Els israelitas utilisaven el sustantiu «Ēl, dios de Israel» per a referir-se a Yahweh, ya que eixe era el terme en que es denominava a Deu; per lo tant, "Ēl" es torna una paraula genèrica (Deu) que pot ser usada per a qualsevol deu, incloent Baal, Moloc o Yahweh.[2] Els israelitas varen prendre a Ēl com a títul i Yahweh com nom propi.[3] La definició Ēl entra en l'esfera de la revelació en l'epítet eloh, que és peculiar de la religió patriarcal.
Significats per a Shaddai
[editar | editar còdic]S'han donat una série de propostes per a Shaddai (שדי), moltes de les quals consistix en desglossar la paraula i obtindre les seues raïls. Shadah (שדה espai obert "camp/desert" ) o shad (שד pit/sen, plural shadaim שדים)[5] cognado del arameo shed (protector), a la seua volta cognado del siriaco shēḏ (ܫܐܕܐ esperit amolador/destructor)[6] en la mateixa escritura pero en diferents significats (שַׁד shad pit/שֵׁד shed maligne).[7] També s'han donat propostes teològiques que denoten virtuts o qualitats excelsas.
Montanya o Pit
Una antiga paraula semita shadu (montanya) i shaddā'û o shaddû'a ("morador de la montanya"). En la mitologia cananea hi havia dos montanyes bessones; Targhizizi i Tharumagi que sostenien el firmament per damunt de l'oceà que rodeja la terra, Filó de Biblos identifica al deu grec Atles com un elohim (fills de Ēl). Poéticamente les montanyes varen ser interpretades com els "pits/sens" d'una deesa protectora com la Terra. Segons Albright creu que deriva de shad (שד), shadayim, ‘pit’ o ‘sen’, una alusió al paper de cuidador i dador d'aliment. L'erudit bíblic David Biale senyala que les voltes que apareix el títul compost "El Shaddai" en el Llibre del Génesis, totes estan relacionades en les bendicions de fertilitat dels patriarques, argumenta que esta comprensió original de "Shaddai" en relació en la fertilitat va ser oblidada pels autors posteriors de Isaías, Joel i Job.
S'ha especulat que el tell en Síria cridat eth-Thadeyn ("els tres sens") es dia Shaddai en l'idioma amorreo. Hi havia una ciutat de l'Edat del Bronze en la regió anomenada Tuttul, que significa "tres pits" en llengua sumerio.
Destrucció
Shaddai podria ser una conjugació en "shadad" שדד (dominar, desolar, desertificar) o "shud" שוד (furtar, saquejar). Açò li donaria a Shaddai el significat de "destructor", representant un dels aspectes de Yahveh. Originalment va poder significar "ser fort" com en àrap "shadid" (شديد). En Isaías 13:6/Joel 1:15 hi ha un joc de paraules que diu: el dia de Yahveh; vindrà com Shad (asolamiento/desert) des de Shaddai (Totpoderós).[8]
Teologia
Rashi en el seu comentari a Génesis 17:1 Shaddai és l'unió del pronom relatiu sha (ש) i la paraula dai (די ‘suficient’) i significaria ‘que pot’, per la qual cosa varis ho traduïxen com a ‘totpoderós’, o en sol dai (די ‘suficient/basta’), quan Deu estava creant el món, va detindre el procés en dir "basta" en cert punt, impedint que la creació continuara. Una interpretació dels midrashim considera que es tracta d'un acrònim que significa ‘protector de les portes d'Israel’.
Per a l'estudi d'esta paraula segons Maimónides[9] i Juan Calvino, la raïl שד té el significat fonamental de ser fort, ser un mateixa superior. De la mateixa forma l'àrap "shadda" tindria el significat de ligavit vehemens fuit -era obligat intensament- i en hebreu שרר significaria per a arrastrar, per a forçar. Yahveh diu Yo soc El-Shaddai en varis versículs com els següents:
Gen 17:1 Tenia Abraham l'edat de noventa y nueve anys, quan se li va aparéixer Yahveh i li va dir: Yo, El Shaddai; va davant de mi i sé perfecte.
Gen 35:11 També li va dir Elohim [a Jacob]: Yo, El Shaddai: creix i multiplica't; una nació i un conjunt de nacions procediran de tu, i reis eixiran dels teus lloms.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Smith, 2001, p. 141–142, 146–147.
- ↑ Smith, 2001, p. 135.
- ↑ For example: (2009) «The Pluri-Singularity of Creation», Creation and Humanity: The Sources of Christian Theology, Westminster John Knox Press, p. 74. ISBN 9780664231354. Consultat el 2015-07-08. «[...] «Ēl» – a flux of syllables, labial, multiple. Its ending marks it stubbornly as a plural form of "Elohim"; here (but not always) it takes the singular verb form [...]»
- ↑ Ēl-elohe-Israel en Encyclopedia of The Bible
- ↑ definició שַׁד shad
- ↑ definició šēḏ, šēḏā
- ↑ שֵׁד shed
- ↑ Isaias 13:6/Joel 1:15
- ↑ More Nevujim, Buxtorf, pp. 144.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Shaddai» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.